Illa de Skye: la platja del corall

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

El cotxe travessa el pont de Skye, a l'altura de Kyle of Lochalsh, a Escòcia. L'illa és la segona més gran del país, en plenes Highlands. Acabem de deixar enrere el fabulós castell d'Eilean Donan (publiquem en VAP un reportatge d'aquesta ruta: https://www.viajesalpasado.com/escocia-ruta-por-sus-castillos-mas-salvajes/). La carretera ensenya una natura salvatge, entenent per salvatge les verdes pastures escocesos que es retorcen sobre els turons; els rius que salten entre les roques; els penya-segats que semblen fets de marbre; la pertinaç pluja que semblés brolla del sòl. És un paisatge idíl · lic, de vida campestre esquitxada per petites poblacions que miren al mar. Nosaltres ens vam allotjar a Portree, en la qual és la capital, en un dels B&B que hi ha al seu bonic port pesquer on les façanes de les cases estan pintades de colors.

Un dinar al costat d'una xemeneia en què assaborir una sopa de peix és aquí una delícia. No tant perquè sigui aquest lloc de culte al menjar, sinó perquè inevitablement t'atrapa seu aire malenconiós i rude al mateix temps. Per descomptat, recomanem que vagin fins Dunvegan, a l'oest, i visitin el castell i el conegut com Nest Point, on es troba el far més occidental d'Escòcia i els seus espectaculars penya-segats. No obstant això, nostre consell, i pel qual només arribar-hi val la pena visitar aquesta illa, és que vagin a Coral Beach (la Platja del Coral). Va ser la recomanació que ens va donar una noia de Portree i va ser un d'aquests llocs naturals inoblidables als que arribes en els viatges improvisats.

acaba traient la roba i banyant-se en una aigua congelada on no molt lluny apareix una foca

Cal obrir una petita tanca de fusta i prendre un camí de sorra que va vorejant el mar. Tot el sender és un recés de pau, de verd esquitxat pel groc i blanc de milers de petites flors que desemboca en una platja immensa de corall. Llavors un se senti a contemplar el Mar de les Hèbrides i acaba traient la roba i banyant-se en una aigua congelada on no molt lluny apareix una foca. Una mena de estúpida o divertida aposta, segons es miri, amb els dos amics que m'acompanyaven en aquest viatge, Juancho i Creu, que va tenir el seu moment àlgid quan una parella holandesa ens va veure tremolant entre l'aigua, en pilotes, i ens va preguntar: D'on sou? "D'Espanya". "I què feu dandos un bany en aquestes aigües gelades amb les platges que hi ha al vostre país?", preguntar en el to amb "ximples" IOS. Com explicar que aquell fotut bany és un dels millors que he pres en la meva vida.

Després, tornem amb la calma de saber que el sol no s'anirà fins a gairebé demà (era juny) i acabem contemplant un immens i doble arc de sant Martí o esperant que un grup de vaques ens permetés seguir la marxa. Al seu ritme, que a Escòcia creguin-me tampoc l'estrès és un terme molt usat per a cap ésser viu. Aquella nit, al port de Portree, els pescadors preparaven les xarxes per fer-se a la mar en els seus vaixells. No sé, tota aquella jornada es va convertir en un cúmul de petites postals de l'Escòcia que un imagina abans d'haver-la visitat.

  • Compartir

Comentaris (1)

  • casa

    |

    De totes les fotos n'hi ha una que no és tan idíl · lica.. no sé.

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets