El viatge
Istanbul és una ciutat sense comparació, amb innombrables motius per a una visita. Amb un peu a Àsia i un altre a Europa, està plena de postals turístiques. Però sense desmerèixer les seves populars mesquites o el gran basar, les meves predileccions apunten en una altra direcció: el barri asiàtic de Üsküdar i el cementiri d'Eyüp.
L'ànima d'Istanbul navega silenciosa pel Bòsfor. Cal mirar-se en les seves aigües per intentar treure el cap pel calat mil · lenari d'aquesta ciutat única, una donzella esquiva cortejada per dos continents, Europa i Àsia. Penso en el pes històric de la vella Bizanci, de l'antiga Constantinoble (de vegades recança, doncs a Istanbul es respira una certa resignació davant la impossibilitat de afrontar tan gloriós passat) mentre em dirigeixo, a bord d'un ferri, cap Üsküdar, potser el barri asiàtic amb més ideosincrasia d'aquest "laberint de formiguers humans, de cementiris, de ruïnes, de solituds ", com el va definir l'escriptor italià Edmondo De Amicis.
M'he pujat al vaixell al moll de Eminomu, costat del Pont Gàlata, altra de les icones de la ciutat turca. La nit ha caigut ja sobre Istanbul i naveguem, enmig d'una ventada formidable, freda i aspra, sobre aigües tenebroses que infonen respecte. Posada sobre elles en un illot de forma miraculosa s'alça la torre de Leandro. Construïda en època bizantina, s'explica que servia de suport a la cadena de ferro que tancava el Bòsfor als vaixells que no eren benvinguts.
Sobre aquesta torre circula un inquietant llegenda: el presagi d'una endevina va advertir a Constantí de que la seva filla moriria per una picada de serp. L'emperador, espantat, va manar aixecar la torre enmig del Bòsfor i la va convertir en la llar de la seva filla, però en una cistella amb raïm que li van enviar per menjar estava amagat el rèptil que anava a complir la profecia. La picada, tal com havia avisat l'endevina, va ser mortal. Per això, la torre es coneix popularment com "Kiz Kulesi" (la torre de la noia). D'on prové, llavors, el nom de Leandro? El seu origen és mitològic i al · ludeix a com Leandro creuava nedant l'Helespont (actual estret de Dardanels, bastant més al sud) per reunir-se amb la seva estimada Hero.
Els laments del muetzí
A mesura que ens acostem al nostre destí s'escolta al muetzí entonar el "adhan", l'última crida a l'oració del dia. Tot just posar un peu a Üsküdar, el lloc on s'acomiadaven els pelegrins que es dirigien a la Meca, l'enclavament on va arribar Xenofont amb els supervivents dels 10.000 camí de Bizanci, m'adono de cara amb la mesquita de la sultana Mihrimah, construïda l'any 1547 en honor de la germana de Solimà el Magnífic. Al pati, un grup de fidels es renta els peus i les mans en una font circular. Les dones són ombres de les quals només s'endevinen els seus ulls. «Què pensaran dels seus joves compatriotes de tangues i ungles pintades que proliferen per les zones de marxa del Istanbul modern?», anoto al meu quadern.
Els carrers de Üsküdar, fosques i laberíntics, d'antigues cases de fusta anhelants de temps millors, banys públics i mercats bulliciosos, es caminen sense sobresalts ni aclaparaments. El visitant se sent a gust aquí, estrany entre estranys, imbuït d'aquesta agradable sensació de passejar sense rumb per racons "pels que encara vaga aquest esperit en blanc i negre" del vell Istanbul, en paraules de l'escriptor turc Orhan Pamuk, Premi Nobel de Literatura. En les parades del mercat tot val milions de lires turques (una depreciació de moneda digna d'un país africà). La quilla de l'ONU de tomàquets, sense anar més lluny, costa més 1,2 milions de lires.
Però si hi ha un lloc especial a Istanbul aquest és el cafe de Pierre Loti, als turons del barri de Eyüp, un mirador excepcional del Corn d'Or envoltat de tombes, ja que el cementiri s'escampa vessant avall. "Aquest meravellós somni oriental-va escriure Cotó sobre Eyüp-, que per la seva autenticitat tant li va agradar a Pierre Loti (...) a mi sempre m'ha resultat repulsiu per la seva perfecció sense adulterar ". Per al premi Nobel, nascut i criat a Istanbul, aquest barri és "una mena de Disneylàndia turc-oriental-musulmana". Però cal tenir en compte que Pamuk no simpatitza precisament amb Loti, a qui considera un més dels escriptors que trobaven a Istanbul "el que havien llegit prèviament", ja que "cap tenia la menor intenció de patir una decepció". "No paren de repetir el bonica, el estranya, com és de meravellosa i el especial que és Istanbul ", es queixava. La necessitat occidental de perpetuar certs mites, una vegada més.
Entre tombes
Un telefèric et deixa a tocar de la cotizadísima terrassa, però nosaltres preferim pujar caminant, entre xalets achacosos i cases a mig construir, flanquejats per gossos que ensumen el nostre rastre amb la llengua fora. El restaurant porta el nom de l'escriptor i marí francès Julien Viaud, àlies Pierre Loti,que acudia aquí a la recerca de les muses que van encoratjar la seva obra literària. Seure i degustar sense pressa un te, amb la Banya d'Or als teus peus i la Istanbul europea davant, és un d'aquells moments màgics que perduren en qualsevol viatge.
entre les tombes d'esteles alçades amb orgull a l'ombra dels xiprers que miren al mar, "A la manera de soldats desplegats en guerrilla", va escriure De Amici
A l'hora de baixar, ho fem pel sender que recorre el cementiri musulmà, entre les tombes d'esteles alçades amb orgull a l'ombra dels xiprers que miren al mar, "A la manera de soldats desplegats en guerrilla", va escriure De Amicis, per a qui "en cap altre lloc d'Istanbul s'explica millor ni tan graciosament l'art musulmà". És un recorregut que ens recorda que estem a Àsia, a un pas de la vella Europa, però a Àsia al cap ia la fi.
Un cop a l'embarcador, vam decidir pujar a un ferri per tornar al moll de Eminomu, un d'aquells vaixells que recorren amb parsimònia la Banya d'Or i el Bòsfor detenint alternativament en una i altra riba (una mena de transport públic marí). És la millor manera per passar revista a les palaus dels sultans, a les residències estiuenques vingudes a menys, a les evocadores «yalis» (cases de fusta otomanes), a mesquites com la de Solimà el Magnífic, amb els seus quatre minarets observant-ho tot.
A la part més estreta del Bòsfor-tot just 700 metres entre les dues ribes, unides pel pont de Mehmet- es troba el punt on fa 2.500 anys l'emperador persa Darío va creuar el Bòsfor sobre un pont sostingut sobre barcasses, per afrontar la seva campanya helena. Molt més al sud, a l'estret de Dardanels, l'Helespont antic, altre jerarca persa, Jerjes, va ordenar donar fuetades a la mar, a qui va llançar fins i tot uns grillons, furiós perquè les aigües havien destruït el precari pont que havia estès entre Àsia i Europa, una meravellosa anècdota que recull Heròdot en el seu monumental «Històries».
El vaixell s'entreté massa i l'avió de tornada a Espanya s'enlaira tot just d'aquí a quatre hores, així que després d'una hora navegant de riba a riba, no tenim més remei que baixar-nos a l'embarcador de Üsküdar per intentar agafar un taxi que ens porti amb rapidesa a la part europea, on hi ha l'hotel. La contrarellotge ens permet arribar a l'aeroport amb el temps just. L'escapada, per descomptat, s'ho mereix.
El camí
Les principals companyies aèries ofereixen vols directes a Istanbul. L'oferta és àmplia en tot l'any.
Una becaina
Per a qui s'ho pugui permetre, l' Pera Palace (recentment rehabilitat) és un caprici (la nit surt per 200 EUR). És l'hotel més antic de Turquia i tota una llegenda, doncs aquí la seva estada, entre d'altres, Agatha Christie, Mata Hari, Hemingway, Greta Garbo i Trotski.
Però al marge que es regali aquest luxe, dese una volta per l'hotel, encara que només sigui per admirar la seva elegant ascensor o prendre una cervesa a la terrassa del Barra d'Orient, amb magnífiques panoràmiques de la Banya d'Or.
A taula parada
Davant opcions més turístiques com la Torre de Gàlata, recomano perdre per alguns dels restaurants sota el pont Gàlata. Els preus són assequibles i els capvespres, impagables. Després camini pel pont, respiri la humitat del Bòsfor i enganxeu el bri amb els pescadors que, fins i tot de matinada, munten guàrdia amb les seves canyes recolzades en la barana. En llaunes d'alumini fan petites fogueres on rosteixen peixos i verdures que es poden menjar allà mateix acompanyades d'una pilsen freda. I per postres, uns tulumbas (xurros caramel · litzats).
Molt recomanable
-Tot i tractar-se d'un país musulmà, a Istanbul hi ha un gran ambient nocturn a la part europea. Al barri de Beyoglu, a esquenes del «Pera Palace», entri en qualsevol «meyhane» (taverna) O Bar i tireu-vos al coleto sense raki, el licor tradicional. Als carrers de Imam Adnan Sokak, Istiklal, Cicek Pasaj i adjacents hi ha diversos locals de moda. Les discoteques tanquen a les sis del matí i els botellones (expliquen les males llengües que importats pels espanyols) també es poden veure en algunes places (això sí, sense presència de dones).
-Dos llibres per sobre de tots: "Istanbul. Ciutat i records ", d'Orhan Pamuk, i "Constantinoble", d'Edmondo De Amicis.
