S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
S'han acostumat a les marees, que els fa remar la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota els peus. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
imatges anteriors
següent imatge
encapçalament informació
contingut d'informació
Encara no ens havíem refet de l'impacte emocional d'Angkor, quan entràvem per l'avinguda d'aigua que ens apropava a un dels pobles flotants de Tonlé Sap.
Cambodja no s'acaba d'entendre, perquè no té sentit un país on a pocs quilòmetres dels temples més sublims de l'món, les famílies viuen sobre l'aigua per no poder pagar un tros de terra en el qual instal·lar.
Hi havia carrers, granges, botigues i restaurants. Tot surava sobre el llac. Vaig veure gallines en les seves corrals, ànecs i porcs sobre basses molt lluny de la riba. Hi havia fins i tot una granja de cocodrils que algun agosarat va decidir que podria atreure turistes i de pas servir d'aliment i potser fins i tot fer alguna sabata.
Molts joves van néixer en l'aigua i si la prosperitat no truca a la porta, potser morin allà, en cases sense fonaments.
La veritat és que no hi havia massa turistes allà i els habitants de l'estany no venen postals. Encara que a primera vista, un laberint aquàtic sona a disseny d'elfo, la realitat és bastant menys lírica. Molts joves van néixer en l'aigua i si la prosperitat no truca a la porta, potser morin allà, en cases sense fonaments.
En Tonlé Sap les barques són les cames amb les d'anar d'un costat a un altre, a visitar un veí, a el temple hindú, que és l'únic edifici que sí es aquesta fonamentat sobre un tros de terra. Els nens juguen a batalles navals sobre gibrells diminuts que són caravel·les per conquerir el seu món.
Les dones arreglen les xarxes mirant a l'únic horitzó possible, el d'un blau pàl·lid, però són elles les que semblen enredades en aquest bucle d'aigua i barques que no porten enlloc.
Potser la música els uneix el món, que una melodia no necessita de terra ferma i la veu no ocupa espai.
Parem en una casa a l'atzar, per veure que hi havia portes endins i d'un salt, a l'abordatge, entrem en un espai humil però amb la dignitat d'una llar. La casa tenia diverses estades, una hamaca per bressolar la seva llibertat en les tardes de sol, diversos nens corrent, una gàbia d'ànecs i un equip de so concebut per ambientar concerts en un estadi. Potser la música els uneix el món, que una melodia no necessita de terra ferma i la veu no ocupa espai.
Tenen allí fins a la mirada líquida, implorant el pes de les voreres, però la seva condició de nòmades els fa resistir. Somriuen com somriuen tots en el Sud-est Asiàtic, com si la dissort mai els arribés. S'han acostumat a les marees, que els fan remar amb la llar a una altra banda, a la recerca de peixos sota el dormitori familiar. I així any rere any, amb els peus mullats de tant sortir de casa, de tant passeig i tan poca distància a peu.
Hi ha llocs on no hi ha ribes en què recalar un avenir
