Sri Lanka: la vella colònia àrab i el tsunami
L'aire era càlid, la temperatura alta i en l'ambient es barrejaven el pànic dels clàxons amb la remor de vells motors que reclamaven la seva jubilació. Les motocicletes, en les quals viatjava fins a una família sencera, poblaven la carretera qual eixam d'insectes. Un autorickshaw em transportava carretera de Colombo, director municipal de Sri Lanka, i no podia evitar pràcticament saltar d'ell i tractar d'observar i assimilar tot el que veia. Va arribar al meu contacte primari amb Àsia, un continent que et s'enfronta a la realitat de la seva gent, que et dóna l'ocasió de descobrir a tu mateix i llançar-te a l'aventura de viatjar sentint tan sol ciutadà d'un món per descobrir, per viure.
Colombo no figura entre els d'oferta més populars, tampoc apareix en els catàlegs que mostren platges de sorra blanca que mai acaben, gràcies al qual resulta tan atractiva. La seva història es remunta al segle V, quan mercaders àrabs van establir un port i una petita colònia que proveïa a les seves rutes comercials. En 1505, el navegant portuguès Lorenzo d'Almeida va fondejar a Colombo i va aconseguir fer-se amb el monopoli del comerç d'espècies i canyella. En 1658, serien els holandesos els que fixessin la seva atenció en aquesta illa, reemplaçant a Portugal en el seu domini. Al començament del segle XIX, l'illa va passar a ser colònia de la corona britànica i en 1815 Colombo va ser proclamada capital de la llavors anomenada Ceilan. Aquesta és la història, com sempre clau per entendre una lloc.
Cada poques pomes em trobava amb un control militar. La zona havia estat objectiu dels atemptats terroristes de l'LTTE, la guerrilla de etnia tamil
Hi havia reservat hotel a través d'una agència, així que va resultar ser un hotel més occidental que autòcton, perfecte per relaxar-se i gaudir de l'estada, però erm si el que un buscava era impregnar-se de la ciutat i tractar amb els seus habitants. Probablement era un oasi el que busquessin molts dels seus clients, un miratge que evita d'enfrontar les realitats que apareixen en abandonar els tous sofàs de la cafeteria on un assaboreix el famós te negre de Ceilan mentre l'aire condicionat i les melodies del fil musical eviten que la teva ment pensi en res més que no sigui gaudir del . Les portes automàtiques d'entrada a l'hotel es van obrir i vaig començar a caminar mentre la xafogor tropical m'abraçava.
El centre de la ciutat l'ocupa una zona coneguda com Fort, causa que allí es van emplaçar les fortificacions militars dels colonitzadors. Els carrers mostren edificis d'arquitectura clarament anglesa i holandesa, al costat dels que s'alcen moderns gratacels. Cada poques pomes em trobava amb un control militar. La zona havia estat objectiu dels atemptats terroristes de l'LTTE, la guerrilla d'ètnia tàmil que fins 2009 va estar lluitant per la independència del nord del país. Resultava curiosa la feresa que desitjaven transmetre els soldats, tots ells amb el seu fusell a la mà, i molts d'ells sense cordons en alguna de les botes. Em vaig preguntar si serien capaços de perseguir algú, però imagino que tenint bales això de córrer es el deixarien al sospitós.
Entre control i control arriba un a Pettah, barri famós per do basar. Aquí pot un submergir-se entre els veïns que recorren els llocs de verdures negociant el preu, comprar bananes a un nen o simplement tafanejar entre les mercaderies. Quan un desitja prendre-li el pols a una ciutat hi ha diverses coses que mai fallen. A més de gaudir del guirigall dels seus mercats, ha d'un acostar-se als llocs on es gaudeix del temps lliure. En el cas de Colombo, un d'ells és Galle Face Green. Es tracta d'una zona al costat del mar, amb una franja de platja i una extensa àrea de passeig. Vaig decidir acostar-me al capvespre. Nombrosos nens feien volar els seus estels mentre els seus pares animaven la seva destresa, les dones xerraven animadament deixant que la brisa ballés amb els seus saris, i grups de joves intentaven captivar amb els seus somriures a alguna noia que gaudia d'un refrescant lassi. Assegut sobre un banc, tractava de retenir en la memòria els colors audaços d'un sol que ja s'acomiadava, i allà, a més de 10.000 quilòmetres de la meva llar, començava a sentir Àsia sense imaginar que en aquest continent acabaria per sentir-me com a casa.
S'inunda amb frenètica do la contaminació del trànsit als venedors que criden el pastís ofereixen peix fresc
La meva estada a Colombo es va produir sis mesos després del tsunami que va assolar el sud-est asiàtic el desembre de 2004 causant més de 30.000 morts a Sri Lanka. Vaig prendre d'hora un autorickshaw i vam recórrer Galle Road en direcció sud. Em resultava curiós que una artèria principal de la ciutat mostrés sense complexos una caòtica successió d'edificacions ruïnoses, oficines, restaurants de menjar ràpid i tallers mecànics que venien pneumàtics de segona mà. S'inunda amb frenètica do la contaminació del trànsit als venedors que criden el pastís ofereixen peix fresc. Els vianants intentaven creuar la via mentre els conductors feien sonar la banda sonora de Colombo, clàxons, crits i música a tot volum des d'algun modern automòbil els amos necessitaven manifestar la seva presència.
Una hora més tard, vam arribar al lloc. Caminem a peu uns metres i vaig començar a observar el panorama de la desolació. La major part de les barraques estaven derruïdes, caminar significava fer-ho entre blocs de maó, restes de mobles, fustes i robes. Amb el vent de l'Índic colpejant el rostre vaig tractar d'imaginar el so de les aigües en arribar a terra, els crits, la confusió, mentre les aigües sentenciaven inútil la lluita de molts. Vaig entaular conversa amb un home que em va mostrar el que havia salvat de la seva llar. Eren dues petites cambres. Només podia veure sense matalàs, un ventilador, unes cassoles, un sac d'arròs, uns cocos i verdures. Als nens els divertia la meva visita i no paraven d'interrogar-; fins i tot entre escombraries i misèria les mirades infantils contagien alegria. El pare, assenyalant la meva càmera fotogràfica, em va dir: Quan tornis al teu país, ensenya les fotos. ¿Vindrà algú llavors a ajudar-nos? No ho sé, no ho sé. – I no vaig poder dir més.
Les portes automàtiques de l'hotel es van obrir a la meva arribada. L'aire condicionat, la música ambiental, les plantes que adornaven la recepció i fins i tot l'amable cambrer em feien insuportables miratges entre dunes de realitat. Crec que va ser en aquest moment quan vaig comprendre que hi ha llocs en què deixes una part del teu cor i viatges que canvien una mica del teu ésser.
Més informació a: www.infoviajero.es
[pestanya:el camí]
Mirar Internet, no tinc cap línia aèria de recomanar. Això sí, la majoria de vols fan dues escales
[pestanya:una becaina]
A Colombo hi ha dos dels hotels que he visitat. Un d'ells és el Gran Cinnamon Hotel, recentment ha estat remodelat i les seves tarifes són elevades. Una altra opció és el Taj Samudra Hotel. Tots dos són hotels de categoria. Però sí tornés, o millor dit quan torni a Colombo, optaré per alguna cosa molt més senzill i local.
[pestanya:a taula parada]
El restaurant del Gran Cinnamon Hotel és senzillament espectacular i és ideal si necessitem fugir dels plats picants tan tradicionals de Colombo. La seva cuina internacional és de primera. Però per a les àpats diaris us recomano provar els llocs de carrer i petits locals. Si tenim un mínim de cura en triar no tindrem cap problema.
[pestanya:molt recomanable]
Passejar pels carrers és delitable i molt més senzill que a l'Índia ja que no es persegueix tant als turistes. Si volem comprar records, les talles d'elefants en fusta són fantàstiques i per descomptat cal comprar te de Ceilan. Com sempre, Potser s'amaga després dels llocs més turístics i visitats.
[pestanya:el viatge]
[pestanya:FINAL]
Comentaris (4)
Fernando Lázaro
| #
Bonica foto de portada, em va cridar l'atenció. Ceilan, o Sri Lanka, és el fruit d'un altre mal exemple descolonitzador britànic, però clar, això mai es dirà en aquest món dominat per la cultura anglosaxona.
Contestar
INFOVIATGER en viatges al Passat | Bloc INFOVIATGER
| #
[…] una col · laboració amb Viatges al Passat. Es tracta d'un petit reportatge sobre la ciutat de Colombo a Sri Lanka. Aquesta és la segona col·laboració que vam realitzar després de l'reportatge sobre la ciutat índia de […]
Contestar
Cultourama
| #
Que bonic…clar que si! hi ha viatges que et canvien per sempre…
M'ha encantat aquesta entrada!!
Una salutació!
Lorena de Cultourama
Contestar
Eduardo De Hivern
| #
Comparteixo totalment la teva opinió Fernando. La veritat és que Sri Lanka és una país meravellós que val la pena ser descobert. I moltes gràcies Lorena pel suport. Una salutació
Contestar