He observat l'adjectiu "remot" al diccionari de la RAE. i figuren tres accepcions. La primera està referida a la distància de l'objecte que qualifica, la segona a la versemblança de l'esdeveniment que descriu i l'última està relacionada amb l'oblit. Dit això, en la Indonèsia més oriental, la "Remota" província "de Papua Occidental", compleix a la perfecció les tres accepcions que l'infal · lible diccionari ofereix; és enorme la distància que ens separa d'ella, i un lloc gairebé inversemblant igual que oblidat.
Pensaràs que “Papua Occidental” i Espanya amb prou feines tenen alguna cosa a veure però no és del tot cert. Carles I, qui va usar en el seu escut d'armes el lema “ULTRA” i que avui hereta l'escut de la nostra bandera, dòmino, al costat dels portuguesos, aquella "remota" regió, fins que els holandesos ens la van arrabassar durant la Guerra dels 80 anys.
Indonèsia és un país independent i molt heterogeni, compost per més de 17500 Illes. Crec que el seu nom és molt encertat ja que "Indus" és Índia en llatí, i "Nesos" illa en grec. Aquí conviuen prop de 245 milions de persones, la majoria musulmans. "Aus Marines del cap", cap d'ocell en anglès, és una península que es troba a l'oest de l'illa de Papua, una d'aquestes 17500, i rep aquest nom perquè el seu dibuix en un mapa té la forma d'un cap d'au. Crec és la d'un pollastre, així que la rebatejaria com "Chicken 's Head", però com el meu ego no arriba fins a aquest límit, ho deixarem com està.
La "Remota" província "de Papua Occidental", compleix a la perfecció les tres accepcions que l'infal · lible diccionari ofereix; és enorme la distància que ens separa d'ella, i un lloc gairebé inversemblant igual que oblidat.
He vingut amb uns amics a bussejar i al Seahorse ens hem trobat amb una tripulació de 7 persones desconegudes per a tots nosaltres i dos anglesos, "David i Debbi", reconeguts fotògrafs submarins. D'entrada m'agradaria explicar-vos que bussejar és el més semblant que existeix a sentir la ingravidesa de l'espai sense gastar una fortuna en això. Has de controlar la quantitat d'aire que hi ha al teu armilla i alguns pocs paràmetres més per no pujar ni baixar, sinó aconseguir que flotes de manera neutra en la profunditat que t'interessi, mentre respires gràcies a un regulador connectat a una ampolla amb aire. Si a això li afegeixes un corrent marí al teu favor, llavors et diré que és el més semblant a volar.
Ara imagina't en aquesta situació tan aliena a la nostra vida quotidiana i súmalo al món del millor creador i dissenyador que mai vas conèixer i que és la Natura, si ets capaç d'això estàs a punt de conèixer el sabor d'un viatge a Raja Ampat.
Intueixo que no només hi ha illes per explorar, sinó que dins d'elles hi haurà coves més complexes, amb les seves càmeres gòtiques, esperant pacients a que algú s'atreveixi a revelar els seus secrets.
Format principalment per "Els Quatre Reis", la seva cort i seguici es componen de centenars d'illots i roques que emergeixen agrestes sobre la superfície marina i posseeixen racons novelescos i badies on pots imaginar amb precisió un vaixell pirata amagant el seu preuat tresor. Agrestes perquè totes les illes són de model càrstic, és a dir, fetes de pedra calcària. Qui sàpiga del que estic parlant, tindrà en la seva ment la imatge de formacions rocoses modelades per la inexorable erosió d'aigua i vent que combinats, han anat esculpint amb el temps milers de fulles i centenars de racons. Aquests queden a la vista quan la selva i l'oceà es donen una treva d'uns quants metres, encara que en Raja Ampat gairebé sempre tots dos van agafats de la mà. Així que intueixo que no només hi ha illes per explorar, sinó que dins d'elles hi haurà coves més complexes, amb les seves càmeres gòtiques, esperant pacients a que algú s'atreveixi a revelar els seus secrets.
Durant dotze dies bord del gran amor de Txus, compartim no només llocs comuns sinó vivències passades, projectes futurs i experiències submarines actuals. Amb cada immersió esdevenim analistes provisionals d'un món diferent. Cada vegada que tornem al pot auxiliar d'alumini, que a manera de satèl · lit ens ajuda a arribar on el Seahorse no arriba pel seu calat, ens agolpamos entre els llibres de biologia marina que Txus té a la biblioteca del seu saló mentre entusiasmats ens atropellem els uns als altres explicant-nos la nostra pròpia aventura. El tauró que va veure un, el peix multicolor que va aguaitar a un altre, el corall que majestuós impedir l'acostament per la seva picada àgil, la manta ratlla gegant, el banc esfèric de barracudes vist, la taula de joc feta de coral dur, la gansoneria amb la qual no el Napoleó, la llar d'infants de taurons de punta blanca, el pop meravella, l'endèmic tauró caminador ...
Si t'endinses en el profund blau trobes boscos sencers d'arbres ventall, immenses pintes amb perforacions mil · limètriques en tota la seva superfície, flors de la mida d'un humà.
En aquest primitiu lloc, trobes relacions amistoses, potser amoroses, entre protagonistes on en altres llocs no es farien ni cas. Ja us vaig dir que selva i oceà van de la mà, però no us vaig explicar que alguns racons d'aquest singular paradís estan sota la custòdia de altíssims gegants de pedra que impedeixen la conquesta de moltes illes més enllà del que el corall polvoritzat, que no sorra blanca, marca com platja. Corals i manglars departen xerrades de qui es queda amb quin lloc. Els primers són el suport, i els braços submergits dels segons, el refugi d'una biodiversitat única al món submarí que viu prop de la superfície. Perquè si t'endinses en el profund blau, sempre amb la referència de qualsevol escull, trobes boscos sencers d'arbres ventall, immenses pintes amb perforacions mil · limètriques en tota la seva superfície, flors de la mida d'un humà, superfícies punxegudes que bé podrien ser el lloc de descans idoni per a un faquir, arbustos rígids, branques, moltes branques, algunes amb el que en el nostre món anomenaríem fulles, altres, que les tindran caduques, mostren les vergonyes del que en un altre moment de l'any serà frondós, i tot això format per coral de diferents textures, formes i sobretot colors, tant simples com combinats. Gairebé cada coral té un diminut cranc, el mar un poni, una gamba o un petit peix a joc a manera de "complements" , pel que si publiquessin en premsa que Jean Paul Gaultier, John Galliano, Donatella Versace o, van ser en aquesta o una altra vida bussejadors i que en Raja Ampat van trobar les seves fonts d'inspiració, ho hauria sabut per endavant. El mateix opino de James Cameron i el seu excèntric Avatar.
En aquest món de fantasia on es vola i es veuen coses difícils d'explicar, entens a la perfecció el encertada que va estar la comunitat científica quan va descobrir que tota la vida a la Terra va sortir dels oceans. La incalculable varietat que trobes en un lloc com aquest, sens dubte és a causa que ens porten centenars de milions d'anys d'avantatge en l'evolució de la vida, i això testimonia l'exuberància "real" d'aquest peculiar arxipèlag monàrquic.
