París: la perspectiva infinita

Per: Israel Alvarado (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

I París que batega ...

He viscut a França un any. En concret, al centre del "Hexàgon", en la Creuse. El «cul del món», com diuen també per allà.

Per als paisans del camp francès, París, està encara més allunyada que per a nosaltres: els parisiennes són per a ells molt més que els nostres madrilenys, els de la capital, diumengers, etc. Ja només agafar l'autopista de pagament (i ben pagada) els suposa un esforç considerable; i això que, al país veí, són molt propensos a moure. Encara que no són donats, pel que jo vaig conèixer, a fer-ho sense planificar, així com a tal.

He viscut a França un any. En concret, al centre del "Hexàgon", en la Creuse, el «cul del món»

"La regió on viu és com un petit reducte gal (sí, com el d'Asterix). Quan surten de "excursió" per França intenten portar totes les provisions possible, per no veure desproveïts en el camí. A la manera de les expedicions quan planegen una ascensió, així, van Traçant el camí, fixant campaments en els llocs on seran ben acollits, de camí a l'objectiu marcat. "

La Ciutat de la Llum està feta per al turisme. Urbanitzada de tal manera que en cada arrondissiment hagi situat un monument. Tot està dissenyat per tenir una ciutat en total equilibri. I que serveix de model a totes les altres.
Sabíeu que la pintura de la Torre Eiffel varia la seva tonalitat segons es va acostant a la cúspide?. Això li confereix un aspecte irreal i màgic, quan s'observa des de lluny.

La Ciutat de la Llum està feta per al turisme. Urbanitzada de tal manera que en cada arrondissiment hagi situat un monument

Per tots els costats et trobes alguna cosa per veure, cosa que reconeixes i voleu fer… Qui no ha recreat alguna vegada l'ambient de París veient alguna de les moltes pel · lícules que la tenen per escenari?. És igual quin: comèdia dramàtica, documental de ficció…, hi ha per triar.

Jo recomano passejar París. Tot i tenir una superfície gran, amb l'anterior (és una ciutat que, des Haussmann fins, posem Mitterrand, ha estat sembrada amb nombrosos atractius arquitectònics), fa que la vista es perdi en les infinites perspectives i ens faci oblidar-nos una mica dels nostres fatigats peus. Em sembla interessant gir, en particular, al barri de la Bastilla; per posar un exemple no tan típic. Sobretot, és curiós el passeig elevat que discorre paral · lel a l'avinguda Daumesnil, ocupant el que era una antiga via de tren. Es podrà llavors gaudir del bonheur recuperat per al barri. I arribar, des d'una vista diferent, a la intimitat dels seus ciutadans.

Me murmure, xiuxiuejar en veu baixa..

  • Compartir

Comentaris (2)

  • Lydia

    |

    M'ha encantat el relat.
    Aquesta ciutat em porta bonics records. La associo a Cortázar, música, a pintura… Val la pena recórrer-la caminant per anar observant les diferències entre uns barris i altres. No sabia això de la pintura de la Torre Eiffel.

    Contestar

  • Israel

    |

    París “bat a la mesure” com deia Brel en el seu famós i boig vals…
    En la meva última visita vaig complir un dels meus objectius: visitar el museu Marmotta, i vaig quedar realment impressionat.
    Una salutació i feliç 2013.

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets

No tweets trobat.