No hi ha millor equipatge que l'alegria. Avui vull alçar la copa dels somnis nous i brindar per ells. Vull destapar nostàlgies, beberme a dojo la vida i celebrar que un dia vam sortir a la trobada del món, i el món ens estava esperant… amb la seva irreductible alegria.
Ara que hem menjar-nos crisi amb polvorons, ara que ens treuen el salari a canvi de tristeses, ara que ens despullem del 2012 com qui surt de l'hospital, ara, doncs, apel · lo al rebost dels dies viatjats. Perquè això no ens ho poden treure. Això queda, la vida a la carretera, els noms propis i el sobresalt dels paisatges. Cada ruta deixa un rastre ferm en la memòria, és una inversió per sempre. No es pot perdre.
Un cop vaig donar la volta al món, quines coses. Ho vaig fer en companyia d'Alfonso Negrón i de José Luis Feliu. Avui brindo per ells, per la seva fe infinita, pel seu esperit incombustible. No hi ha res més difícil d'encertar amb els companys de viatge. "N'hi ha prou" amb trobar gent honrada, ànimes inquietes… i alegria. Ells van fer del viatge una festa de dos anys i només ells saben com de valuós és el seu bagatge. Som milionaris amb les butxaques buides. Avui em sento un adolescent de trenta i tants, un periodista al paire. Un home feliç.
Potser, la veritable aventura consisteix a confiar en els altres.
Potser, la veritable aventura consisteix a confiar en els altres. Sempre ens arrisquem en el món de les emocions i sempre trobem algú disposat a inventar un motiu per celebrar, aquí hi ha la recompensa. Brindo per ells, pels homes i dones que van aprofitar les nits del camí de riure, pels balls asincrònics de Moscou, de Swazilàndia o Districte Federal. Brindo perquè en una copa caben tots els propòsits, perquè compartir una ampolla significa, algunes vegades, repartir la càrrega d'un viatge. Recomanem beure, això sí, amb etílica moderació… però en molts llocs.
Avui, que és Nadal, brindo també pels canalles que no suporten veure en un mirall. Brindo pels lladres de somnis, perquè són tan miserables que només els queda això: comerciar amb somnis aliens. Brindo pels covards, pels cobdiciosos, pels mentiders, pels mediocres, pels quals es reconeixen en aquest paràgraf. Els meus condol a tots aquells que només aspiren a tenir diners. Pobres…
Perseguim il · lusions, perquè en la quimera de buscar horitzons, arribem sempre un lloc on aturar el pas.
En Viatges al Passat tornem a oferir sobre els mapes. Perseguim il · lusions, perquè en la quimera de buscar horitzons, arribem sempre un lloc on aturar el pas. És hora de canviar el rumb, de sentir que sí es pot, de riure de la desgràcia. Fa un any, vaig realitzar amb el meu bon amic Javier Brandoli un brindis amb la forma d'Àfrica. Avui escriu des de Moçambic seus anhels complerts. Ricardo Coarasa i Ana Linares completen el nucli de VAP. Amb ells i amb l'entusiasme del primer dia brindem per seguir explicant històries. Brindem per tu, que ens llegeixes, que viatges amb nosaltres, que somies amb nosaltres. Gràcies per compartir la travessia.
De tot cor, us desitgem un BON NADAL… plena d'alegria.
