Santa Orosia: les ermites de la princesa decapitada
[pestanya:el viatge]
La muntanya Oturia emergeix de la comarca d'Osca del Serrablo com un sentinella enfilat a la falda del Pirineu. El seu perfil indolent no resisteix comparació amb la propera Penya Oroel, més majestuosa, però la història ha estat generosa amb els seus boscos i barrancs, regalant-li una d'aquestes tragèdies que resisteixen el pas dels segles. La pujada des de la localitat de Yebra de Basa, terra de pas del Sant Grial, està jalonada per una successió d'ermites, quatre d'elles excavades a la roca, que rememoren, dotze segles després, el martiri de Santa Orosia, una princesa bohèmia que segons la tradició va anar a l'antic Regne d'Aragó per casar amb el rei Fortún Garcés, i va acabar sent mutilada i decapitada per les tropes sarrecenas l'emir Muza per negar-se a casar-se amb el seu fill. Dos segles després, un pastor va trobar el cadàver de la jove, venerat des de llavors a la zona. Avui, el cap de la santa reposa a Yebra de Basa i la resta del cos es venera a la catedral de Jaca. La pujada al santuari que porta el nom de la santa permet no només sortir a la trobada d'aquesta trista història, sinó també gaudir d'un bell recorregut que pastura l'esperit i reconforta l'ànim.
Només arrencar a caminar en la ermita del August cal tenir clar que el camí part a l'esquerra de la capella. Prendre la pista de la dreta pot sortir car, doncs encara que totes dues porten al mateix lloc, aquesta última no passa per les ermites rupestres i la "mitjonada" a ple sol sense al · licient no resulta tediosa. En els primers metres de l'ascensió, només passar el riu, sorprèn veure uns esglaons assegurats amb fustes per facilitar la pujada a un serrat. La senyalització, més, és excel · lent (marques blanques i grogues) i la ruta està esquitxada de cartells amb informació precisa sobre la fauna, flora i història del lloc. El caminant està en deute amb tot aquest anònim esforç que suposa un al · licient més per continuar endavant per la solana, una àrea de muntanya baixa que fa honor al seu nom, per tant, convé evitar les hores centrals del dia si es puja a l'estiu.
Tot just es triga uns minuts en donar-se de cara amb la primera ermita, la de les Escoronillas, que a la tornada, al capvespre, desprèn una llum especial. Una mica més amunt, una petita capella, la de les t'agenolles, sembla que s'ha empassat una roca. La pedra nua té unes esquerdes i dues cavitats circulars que, segons la tradició, marquen el lloc on es va agenollar la santa per ser decapitada. La pujada és estesa, però constant, abans d'entrar a l'obaga, que reuneix tota la màgia dels boscos d'ombres i silencis. Caminem entre pins, roures i avellaners, flanquejats per enormes matolls de boix i arbustos de "corner" o "senyera", amb la fusta dels quals fan els pals dels dansaires de Yebra, una de les imatges més característiques de la romeria que cada 25 de juny realitza aquest mateix recorregut fins al santuari de Santa Orosia. Aquest és territori de senglars, cabirols i mosteles, però amb molt bon criteri no es deixen veure, temorosos de la despietada mà de l'home.
Sota la cascada del Chorro
És llavors, al mig del bosc, quan de cop i volta s'obre un clar en la forestals que deixa al descobert un faralló de pedra ensafranada esquitxat per una cascada. Allà dalt, incrustada a la roca, apunta l'ermita de la cova, la major de totes i on es van trobar les restes de la santa. I una mica més avall, la de Sant Corneli (una hora i quart des de baix), que porta el nom del germà de la princesa bohèmia, on van ser enterrats els que componien el seguici de la jove Orosia (unes restes que van ser profanats durant la Guerra Civil). Aquests paratges recòndits han conegut molts eremites, que van triar aquest paisatge per distanciar-se del món. Els voltors sobrevolen la zona reclamant el seu territori i esperant un accident fatal de un cap de bestiar per obtenir el seu botí. Més difícil és albirar un trencalòs, encara que haver-los, haylos.
És, sens dubte, la part més bonica del recorregut i la que està impregnada del major nombre d'històries, a cavall entre llegenda i realitat. S'explica, per exemple, que el 16 de juny de 1680 es va produir un miracle atribuït a la santa quan un xaval de Yebra, Bartolome Escuer, va caure mentre dormia vint metres al buit des de la cova superior i va sortir il · lès. En aquest barranc hi ha també una tradició que assegura que qui tira una pedra des de dalt pot saber els anys que trigarà a casar-se en funció del nombre de vegades que rebot a les roques. Em costa creure que els joves estiguin interessats a conèixer per endavant l'any del seu casament, ara que es casen cada vegada menys. Se m'acudeixen moltes preguntes més intrigants que fer-li a la destinació.
Traient el cap al buit hi ha la ermita de O Zoque. Després de dues hores de pujada al caminant li produeix assossec, com si la capella fos dipositària de la pau de les muntanyes
Abunden els fòssils en tota aquesta zona, no en va el sòl que trepitgem era fons marí fa 80 milions d'anys, abans que emergís la serralada pirinenca per la pressió del continent africà sobre Europa. Avancem enganxats a la pedra sota la cascada del Chorro per arribar a les ermites de Sant Blai i Santa Bàrbara (com les anteriors, de la primera meitat del segle XVII), notablement restaurades, gairebé a punt de superar la paret de pedra i arribar a la zona de pastures, coneguda aquí com "tasques", on puja a pasturar el bestiar a l'estiu. Aquí, a uns 1.600 metres d'alçada, traient el cap al buit, hi ha la ermita de O Zoque. Després de dues hores de pujada al caminant li produeix assossec, com si la capella fos dipositària de la pau de les muntanyes.
En quinze minuts s'arriba al santuari de Santa Orosia, punt i final de la romeria anual i d'aquesta caminada, i on el camí s'ajunta amb la pista que puja des Yebra de Basa. El lloc és idíl · lic, tranquil i relaxant, i ni tan sols cal carregar amb l'aigua per gaudir d'un dinar campestre, doncs hi ha una font de broc generós als peus del temple. Quan vam arribar estan en plens preparatius per a un bateig (costat de l'església hi ha un alberg les claus, ens asseguren, es poden demanar a Yebra). Se m'acudeixen pocs llocs més apropiats per rebre l'aigua del baptisme.
[pestanya:el camí]
Des Sabiñánigo cal prendre una desviació a Yebra de Basa en la variant que envolta el municipi (en direcció Osca, a mà dreta). A set quilòmetres de bona carretera es troba la petita localitat de Yebra de Basa. Cal passar el poble per trobar el començament del sender, que està indicat.
[pestanya:una becaina]
A Sabiñánigo hi ha diversos hotels (La Pardina, Ciutat de Sabiñánigo, entre d'altres) i hostals (Escartín i Vall de Tena) i la propera Jaca (Vint minuts amb cotxe de la) ofereix una àmplia oferta hotelera. VAP no es decanta per cap.
[pestanya:a taula parada]
A la propera Sardes (a dos quilòmetres de Sabiñánigo) mereix una parada el restaurant "A Gavarda" (www.asadoragabarda.es), on es pot degustar a preus econòmics (encara que les racions ja no són tan generoses com abans) la tradicional cuina altaragonesa. Especial menció per al conill a la brasa o les costelles de xai. La terrassa és una delícia per prendre el cafè. Els dilluns tanquen.
[pestanya:molt recomanable]
-A qui li semblarà poc la pujada al santuari pot continuar l'excursió fins al cim del muntanya Oturia (1.925 metres), que s'aconsegueix en menys d'una hora per una pista que després cal abandonar en arribar a un tancat de bestiar. La seva 1.000 metres de desnivell, per la qual cosa cal calcular més de tres hores de pujada. Les vistes són espectaculars i amb bon temps s'aprecia fins a la Bretxa de Rolando, al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut.
-Si hi ha oportunitat, sumar-se als romeus en la tradicional romeria de Santa Orosia, cada 25 de juny, val moltíssim la pena. A més de viure en primera persona una de les tradicions més arrelades de l'Alt Aragó, el ball dels dansaires de Yebra en un escenari tan esglaiador és un espectacle folklòric sense comparació.
-La coneguda com Ruta del Serrablo, que discorre per esglésies de pobles de la zona, segur que li sorprèn. És una estupenda manera de conèixer la comarca.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (3)
Blas
| #
Es nota que coneix la ruta. Vaig per la zona dins de res i prometo intentar aquesta pujada que desconec. Gràcies d'un quasi-aragonès.
Blas
Contestar
ricardo
| #
Gràcies, Blas. El començament de la tardor és una bona elecció per fer la ruta. Que la gaudeixis
Contestar
Fran Ostos
| #
fantastica història! Ve de gust calçar les botes i començar la ruta. Enhorabona a VAP per ser capaços de sorprendre'ns sempre
Contestar