Antiga: la Pompeia de Guatemala
[pestanya:el viatge]
Central, fina cintura del Nou Món, càrrega a l'esquena amb una història recent de guerrilles i matances silenciades per la selva i un present sacsejat per la violència de les maras, les bandes de carrer que dia rere dia assalten els titulars dels diaris. Però convivint amb aquesta obstinada realitat, i sobreposant-se a ella, un grapat de països cenyits per dos oceans ofereixen al viatger un munt de motius per visitar-. Guatemala és un d'ells. Des VAP proposem en aquesta ocasió un passeig per la vella Espanya colonial, per les empedrats carrers d'una ciutat modelada a base d'erupcions i terratrèmols, on les cases i els monuments porten a gala les petjades de desenes de violents sismes. Si un volcán, el Vesuvi, en va tenir prou per assolar l'esplendor de Pompeia, 3 no han estat suficients per esborrar de la història aquest exemple de resistència entranyes bressolades per poderoses plaques tectòniques. Aquesta ciutat existeix i es diu Antiga.
La fundació de la primera capital de Guatemala està lligada a un espanyol, Pedro d'Alvarado, lloctinent d'Hernán Cortés, que va ser enviat a 1524 pel conqueridor de Mèxic per sotmetre aquestes terres. El originari campament militar, conegut avui com a ciutat vella, només va aguantar dret catorze anys, el temps que va trigar el Volcà d'Aigua (al costat del de Foc i al Acatenango els tres gelosos guardians de Antiga) a arrasar per complet. No va ser fins 1543 quan es va fundar la que va ser batejada com Santiago dels Cavallers, en el mateix emplaçament ocupat fins llavors pel principal poblat dels indígenes cachiqueles, apressar el Fugir de muntanya.
Qualsevol que visiti el Parc Central de Antiga i giri la vista a l'entorn s'adonarà que la ciutat està traçada a cordill. Es tracta, efectivament, d'una perfecta quadrícula els tentacles neixen de la bellíssima Plaça d'Armes, a imatge i semblança de l'urbanisme castellà de l'època. Aquesta pulcra disposició dels seus carrers contrasta, res dolent començar a caminar, amb les cases derruïdes per algun terratrèmol, amb les esglésies nues de cúpules, amb les portes tapiades a l'espera de temps millors… Antiga és, en aquest sentit, deliciosament imperfecta.
Les tombes de Bernal Díaz i Alvarado
El viatger no ha de reunir totes les guies turístiques per visitar la ciutat. Quant posi un peu als jardins del Parc Central serà el cobejat objectiu dels guies que recorren hora rere hora els principals monuments a la recerca d'estrangers als que il · lustrar sobre la convulsa història d'Antiga. El millor és deixar-se portar, encara que no està de més negociar el preu abans de res per evitar sorpreses d'última hora (la tarifa pot rondar els 100 quetzals, uns deu euros). El que em toca en sort llueix cognom de conqueridor, Óscar Humberto Ovando, porta gairebé mig segle en aquests menesters i tots els terratrèmols que han sacsejat Antiga marcats en els solcs de la seva colrat rostre.
Estem davant la portada barroca de l'antiga catedral de Sant Josep el Vell (a la cruïlla de la 5a avinguda sud amb la 8a carrer ponent), sorprenentment baixa. Tot té una explicació. Escarmentat per les devastadores sacsejades de la terra (el temple originari del segle XVI havia estat demolit dotze anys abans), l'arquitecte la va dissenyar en 1680 de menors proporcions perquè resistís els sismes que estaven per venir. El millor homenatge a aquesta perícia és que la façana va seguir en peu després del terratrèmol de Santa Marta, que en 1773 va arrasar tota la ciutat, obligant a les autoritats a traslladar la capital a la Vall de l'Ermita, en l'actual Ciutat de Guatemala.
El viatger aviat repararà en una làpida de pedra situada a la nau central. La inscripció s'adona que en aquest lloc "es va donar sepultura a il · lustres personatges de la conquesta i fundació de Guatemala"
Però la resta del temple, que recorre amb el cor encongit, està horror de cúpules i absis. Les columnes, robustes i imponents, estan vençudes sobre el sòl o moren a cel obert; la majoria de les parets estan escrostonades i, encara que algunes de les laborioses decoracions de les arquivoltes estan intactes, les obres de restauració en marxa-que han aconseguit recuperar dues de les capelles originals- tenen encara molta feina per fer. És molt recomanable visitar les catacumbes, encara avui lloc de ritus indígenes on el sincretisme religiós de sants i divinitats ancestrals es mostra en fascinant barreja.
El viatger aviat repararà en una làpida de pedra situada a la nau central. La inscripció s'adona que en aquest lloc "es va donar sepultura a il · lustres personatges de la conquesta i fundació de Guatemala", entre els quals hi ha, més de Alvarado i la seva dona, Beatriz de les Coves, l'historiador Bernal Díaz del Castillo. Aquest últim, un dels 400 homes que van acompanyar a Cortès en la conquesta de Mèxic, va ser el principal cronista d'aquesta extraordinària aventura, que va plasmar en el seu cèlebre "Història veritable de la conquesta de la Nova Espanya". Natural de Medina del Camp, on va néixer el mateix any que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica, Bernal Díaz, es va convertir després de la presa de l'imperi asteca a regidor (alcalde) d'Antiga (llavors Santiago dels Cavallers), on va morir en 1580 amb gairebé noranta anys. Després de casar amb Teresa Becerra, filla d'un altre conqueridor, aquí va escriure la seva cèlebre obra i gaudir d'una plàcida vida de terratinent. Va ser, sens dubte, El seu retir daurat, la retirada d'un guerrer-cronista.
L'últim repòs d'Alvarado, sobrenomenat "Tonatiuh", el déu del sol asteca, per la seva cabellera rossa, està embolicat en el misteri. El més sanguinari dels lloctinents de Cortès (responsable de la matança del temple més gran que gairebé arruïna la conquesta de Mèxic) anhelava l'acció i, encara que després de la presa de Tenochtitlan va ser designat governador de Guatemala, va posar rumb al Perú al capdavant d'una flota de 500 homes per augmentar la seva llegenda. Entre la tripulació hi havia un nodrit grup d'indis cachiqueles originaris d'Antigua, els seus descendents encara viuen en terres peruanes. En Riobamba, Diego d'Almagro li va sortir al pas i li va posar al corrent de la campanya de Pizarro. Alvarado, arreplegant sensatesa i d'una irreprotxable visió per als negocis, Acceptar vendre artilleria Almagro per a tots do 100.000 pesos i tornar per on havia vingut.
Però el seu afany lluitador li portaria després a intentar sufocar la revolta dels chichimecas en l'actual estat mexicà de Jalisco, on el cavall desbocat d'un company va acabar amb la seva vida. Enterrat primer en una església de Michoacán (Mèxic), la seva filla va traslladar després el cadàver, al costat del de la seva segona esposa, Beatriz de la Cova, a Antigua. Alvarado s'havia casat en primeres núpcies amb Francisca de la Cova, neboda de l'influent duc d'Alburquerque, però aquesta va morir res més desembarcar a Veracruz i, gràcies a una dispensa papal, va poder casar-se amb la seva germana Beatriz. No sense raó, aquesta ha passat a la història com la "sinventura". El seu matrimoni amb prou feines va durar un any i, després de fer càrrec de la governació de Guatemala en 1541 per la mort d'Alvarado, seu càrrec va ser efímer doncs una ferotge sisme la va sepultar en el seu palau sota tones de fang i pedres mentre invocava l'Altíssim a la capella. El volcà de l'Aigua havia parlat una vegada més.
Antiga és una d'aquelles ciutats que es deixen enrere amb l'esperança de tornar, amb l'afany de passejar de nou les seves empedrats de capa i espasa
De tornada al parc Central, convé desviar un parell de quadres per admirar el singular Arc de Santa Catalina, construït a finals del segle XVI per facilitar el pas de les abadesses del convent de clausura a l'escola edificat davant. Poques estampes d'essència colonial tan acusada com aquesta poden trobar-se en tota Iberoamèrica. A les nostres esquenes, la Plaça d'Armes és el millor lloc per acomiadar-se de Antiga.
En els anyencs porxos del Palau dels Capitans, l'antiga residència del governador, vilatans i turistes es refugien del tormentón vespertí. La robusta veu d'un predicador ressona a través del petit aparell de ràdio d'un enllustrador a ritme de cúmbia. "Jo tinc una mareta / jo tinc una mareta / que quan jo estic solet / ella em fa companyia / ella és Maria / ella és Maria". Els persistents venedors ambulants es creuen amb turistes despistats, colles de nanos ociosos, policies armats i els habituals desheretats suplicant almoina. Dos vigilants a la porta d'un banc ho observen tot, retallada en mà, sense parpellejar.
Per escapar d'aquest enrenou, cal escapolir escales amunt cap a la barana superior, on l'enrenou del Parc Central es percep ja amb una certa nostàlgia del que està a punt d'abandonar-. Els fidels de la catedral de Santiago, vela a mà, esperen que passi el xàfec per celebrar la processó del Corpus amb magnificència. Les escalinates del temple estan cobertes de flors i herba mullada que s'escampa per tota la plaça una intensa aroma tropical. Fins aquí arriben els càntics dels devots, un so alegre i bulliciós molt allunyat de les lànguides cançons dominicals que s'escolten en la majoria d'esglésies espanyoles.
El viatger, la veritat, no vol anar d'Antigua, i per demorar aquest moment degusta un deliciós cafè al popularíssim Cafè Comtessa, a la mateixa plaça, perdut entre les converses d'un grup de porto-riquenys que salten de l'espanyol a l'anglès sense brusquedat alguna. A l'esquena d'una llibreria interessant, el seu pati d'exuberants plantes tropicals i font de pedra coronada per una senzilla talla de la Verge és un recés de tranquil · litat. Antiga és una d'aquelles ciutats que es deixen enrere amb l'esperança de tornar, amb l'afany de passejar de nou les seves empedrats de capa i espasa. El viatger ho va fer abans del que s'esperava i vol reafirmar amb aquestes línies la seva passió per aquesta ciutat colonial.
[pestanya:el camí]
Des Ciutat de Guatemala (on es pot volar sense escales des d'Espanya amb diverses companyies aèries) cal agafar la carretera CA-1 i, a la cruïlla de Sant Lluc Sacatepéquez, desviar-se en direcció a Antigua, situada a 45 quilòmetres de la capital (una hora en cotxe). Si el viatger prefereix desplaçar-se en taxi convé negociar abans la tarifa, que pot oscil · lar entre els 120 i els 150 quetzals (de dolç a 15 EUR), millor a la porta dels hotels. La parada de taxis de Antiga està al Parc Central, al costat de la catedral.
[pestanya:una becaina]
En Antiga, si no tenim problemes de pressupost, l' Hotel Santo Domingo (un antic convent rehabilitat) és tot un luxe (mínim 100 dòlars per nit), igual que el hotel Porta Antigua (8ª Carrer Ponent, 1). Per butxaques amb més forats, una bona opció és la Posada Don Valentino, a només dos quadres del Parc Central (de 40 euros per nit).
[pestanya:a taula parada]
Recomanem començar el dia en Donya Luisa Xicotencatl amb el característic esmorzar chapín. No oblidar provar el saborosíssim pa de banana. Per menjar, la Posada de Don Rodrigo és gairebé visita obligada. Menjar tradicional adaptada al paladar occidental.
Però si es decanta per opcions menys altisonants, acosteu-vos a qualsevol dels modestos restaurants als voltants de la Plaça d'Armes. Per exemple, al Don José. Soparà uns tamales de blat de moro o unes enchiladas i una cervesa Gall per escassos cinc euros. I molt més tranquil. Per acomiadar la jornada, res millor que un cafè i un pastís de formatge en Cafè Comtessa.
[pestanya:molt recomanable]
El Convent de la Mercè, o el que queda d'ell, és una predilecció de VAP. Gaudir des del pis superior del claustre, que encara exhibeix la que sens dubte és la font més elogiada de Antiga, de les vistes majestuoses del Volcà d'Aigua és una delícia. L'ambient decadent i romàntic ho envolta tot i la humitat pesa tant com la seva història. També val la pena visitar el mercat d'artesania de la calçada de Santa Llúcia, al final de la 4a carrer Ponent. Ideal per nodrir la maleta de records (les màscares són especialment recomanables).
[pestanya:FINAL]
Comentaris (2)
Pablo
| #
Que bonic és aquest destí! Dels millors d'aquest bell país. Salutacions!
Pablo – Hotel in Guatemala
Contestar
Hotel Antigua Guatemala
| #
L'Antiga Guatemala, és una impressionant ciutat, on podem reviure el passat, en l'epoca colonial. Sens dubte és una gran ciutat plena de tradicions i tresors culturals.
Contestar