Entrades amb l'etiqueta 'Birmània’

Tenien històries tristes, moltes-famílies separades, pares morts, llogarets cremades, anys vivint amagats al bosc-, però les explicaven amb la naturalitat del que està parlant des de i sobre la seva pròpia vida. Estaven acostumats a això encara que per a res resignats. Al revés: aquell és un lloc en el qual, per sobre de tot, perdura l'esperança. No és un lloc trist ni derrotat.

Vaig caminar durant dues jornades per l'espessa selva fronterera que hi ha entre Birmània i Tailàndia fins a arribar a un poblat karen, on no hi havia ni llum ni aigua corrent, però sí nens i més nens amb aquest somriure que només es veu quan la felicitat és plena.

No m'agrada viatjar per viatjar, m'agrada viatjar per a alguna cosa. Viatjar per explicar-. Això fa que el meu viatge sigui extraordinari. És el que construeix la meva emoció i el que em permet passar els dies sol però no sentir-me sol.