I en aquell llogaret perdut, al nord de Burundi, tot es va omplir d'alegria, d'aquesta alegria tan adolescent, tan africana, tan necessària. I van ballar els pigmeus com si anés a acabar-se el món.
Va passar a les Boques de Dzilam, al nord de la Península de Yucatán, en un lloc que no és ni costa, ni selva, ni manglar, però té una mica de tot, com si el caos sigui el seu estat natural.