Des d'allà, des de les terres on habiten les tribus de fang que van resistir a l'desert, homes i bèsties es desperten amb la difícil tasca de sobreviure.
La temporada de pluges està acabant i tot el paisatge sembla acabat de pintar a mà amb un pinzell fi. Aquest em sembla un parc per a persones que busquen calma, que ja han viatjat per aquest continent i no necessiten la meravellosa evidència dels grans parcs.
La llibertat d'un cotxe envoltat d'animals és emocionant i aquí un es torna temerari per instint. Creuar el Parc Nacional d'Etosha és comparable a recórrer Galícia de cap a cap, però en comptes de pazos o sitges, un es pot trobar gaseles i elefants.
Tota la rajada crea un cercle perfecte per protegir les seves cries. Com si obeïssin una ordre militar adopten una perfecta figura de defensa. És un dels moments més bells que he viscut en els safaris africans. Tot té una harmonia salvatge.
L'espectacle del Masai Mara, i Kenya, no està només en la vida salvatge, sinó en la immensa sensació de llibertat que et envaeix, en els capvespres groguencs, en la immensitat dels horitzons, en les solitàries acàcies que semblen petrificades per un déu venjatiu.