Entrades amb l'etiqueta 'Fitz Roy’

Calia despertar d'hora per tenir possibilitats de desembarcar abans que es desencadenés el vent. Dempeus a la popa del vaixell esperàvem que tornés la llanxa d'avançada i saber si estaven donades les condicions per baixar. Estàvem a un quilòmetre del Cap de Forns però era molt possible que no poguéssim trepitjar-lo.

Shipton va caure en una gran depressió per haver perdut la muntanya per a la qual s'havia preparat tota la seva vida: L'Everest. Va decidir dedicar-se a ser la persona que més muntanyes hagués conquistat, el major nombre 1 de la història. No quedaven molts pics verges a l'hemisferi nord, per la qual cosa va posar els seus ulls en els camps de gel entre Argentina i Xile. Allà havia desenes de turons inexplorats.

"A remar que es ve la corba!", els vaig cridar als meus companys i amb afany vam tornar a portar el pot al mig del riu. "A quant estem?"Em va preguntar un d'ells. Miri a mitjans GPS, només ens separaven deu minuts de navegació de l'enigmàtic Basalt Glen de Fitz Roy.

Estàvem a la popa del vaixell, amb els nostres armilles salvavides i molt abrigats, llestos per embarcar-nos en les llanxes. "Nosaltres els seguim a vostès, volem treure'ns la foto dels indiecitos. "ens va dir somrient la senyora xilena. "Que pressió!"Vaig pensar jo. Per Gerardo BARTOLOMÉ.