Monte Darwin: La revenja Shipton
El desembarcament es feia en el fabulós glacera Pla, un dels pocs que no està en retrocés. El silenci només era trencat de tant en tant pel tro d'algun tros de gel que en caure des de les altures. Darrere de la glacera es destacava el fantasmagòric Muntanya Darwin. Tots els meus seguidors del vaixell estaven al corrent de la història del seu nom.
En l'estiu de 1834 part de la tripulació del Beagle es va embarcar en tres bots per explorar la zona. Es van endinsar pel canal parant aquí i allà per fer les seves mesures topogràfiques. Van decidir acampar en una petita badia a l'empara dels vents. Un gran glacera compartia la badia amb ells. Van fer un foc i van començar a armar les carpes quan un gran estrèpit els va fer mirar cap a la massa de gel. Un gran iceberg es va desprendre i va caure amb força a les aigües, un espectacle meravellós. Tan sols un dels expedicionaris va notar que la caiguda havia format una enorme onada que avançava cap als pots que estaven, sense lligar, encallats a la platja. El jove va córrer i va haver de ficar-se a l'aigua just a temps per prendre la punta del cap d'un que estava sent arrossegat aigües endins. Fitz Roy va felicitar el jove ja que si no fos per la seva velocitat i audàcia s'haguessin quedat sense possibilitats de tornar al Beagle, que estava a més de cinquanta milles d'allà. Com a premi li va prometre batejar a la muntanya més alta de la zona amb el seu nom. Així va ser que Charles Darwin, aquest era el jove, va tenir la seva pròpia muntanya molt abans de ser famós per la seva teoria de l'evolució.
Després d'una caminada pels voltants meu grup es va asseure sobre unes pedres davant la mola de gel, extasiats per la bellesa i solitud del lloc. Quedem en silenci fins que un colombià va preguntar: "Algú haurà pujat fins allà dalt?". La Muntanya sobresortia de la cadena muntanyosa que travessa la regió. Li vaig respondre que sí, que era una llarga història que començava en el llunyà Himàlaia. "Perfecte. Tenim temps. "Va dir entusiasmat.
Así fue que Charles Darwin, aquest era el jove, va tenir la seva pròpia muntanya molt abans de ser famós per la seva teoria de l'evolució.
A la dècada del 30 el britànic Eric Shipton va organitzar diverses expedicions tendents a trobar la ruta d'ascens al sostre del món, la muntanya Everest. Shipton es va convertir en "l'home que conquistarà l'Everest" però la guerra li va posar un alt a les seves exploracions. Recentment en l'any 51 Anglaterra va poder tornar a posar el focus en aquest objectiu. Anglaterra li va encomanar a Shipton, llavors amb quaranta-quatre anys, que una vegada més organitzés un equip per determinar la ruta d'atac que prendria l'última i definitiva expedició que conquistaria la glòria. L'anglès, conformar un petit equip juntament amb el seu home de confiança, el xerpa nepalès Tenzing i determinar el camí d'ascens. Anglaterra va dubtar. A l'any següent una expedició suïssa, amb l'ajuda de Tenzing va arribar a pocs metres del cim. Anglaterra va tremolar, gairebé li robaven "la seva" muntanya. S'ha cercat organitzar ràpidament una expedició que no fallés. Shipton, el líder obvi, va explicar el seu pla: un equip petit i àgil podria conquerir l'Everest. Anglaterra no va voler arriscar, Shipton tenia diversos anys i era molt tossut, tampoc volien arriscar tot a un petit grup. Van preferir deixar l'organització d'una gran expedició en mans del Major John Hunt. Aquest no va incloure a Shipton però sí a dos dels seus deixebles, El sherpa Tenzing i el neozelandès Edmund Hillary. Ells van conquerir l'Everest.
"Però com arriba aquesta història aquí? A Terra del Foc?"Preguntar impacient, la dona del colombià.
Shipton va caure en una gran depressió per haver perdut la muntanya per a la qual s'havia preparat tota la seva vida. Després d'algun temps va decidir dedicar-se a ser la persona que més muntanyes hagués conquistat, el major nombre 1 de la història.
No quedaven molts pics verges a l'hemisferi nord, pel que va posar els seus ulls al sud de Sud-amèrica. Va viatjar als camps de gel entre Argentina i Xile, allà hi havia desenes de turons inexplorats. La seva connexió amb el món era a través de la ràdio del colon anglès de l'Estada Cristina, Percival Masters, que els meus lectors coneixen d'una entrada anterior del meu bloc .
Shipton conquistar tots els pics d'aquesta zona i va buscar nous desafiaments en Terra del Foc. Va ser així que en 1962, amb ja cinquanta-cinc anys, Eric Shipton va fer el cim del pic més alt de Terra del Foc.
Shipton va caure en una gran depressió per haver perdut la muntanya per a la qual s'havia preparat tota la seva vida. Després d'algun temps va decidir dedicar-se a ser la persona que més muntanyes hagués conquistat.
"A els pots!"Ens deien. Començava a córrer un vent gelat. Embarquem i el zodiac esquivava icebergs i, seguit per petrells, ens portava de tornada al Australis que esperava ancorat a gairebé un quilòmetre. Des el pot mirem per última vegada a la Muntanya Darwin. "Em puc imaginar Eric Shipton allà dalt" va dir el colombià. "Hauria estat impossible" li vaig contestar jo misteriosament.
Ja de tornada al vaixell i ja retornats les armilles salvavides ens asseiem al bar amb un whisky escocès i gel de la glacera. Llavors els vaig explicar la tercera història de la Muntanya Darwin.
En 1970 un grup de neozelandesos va organitzar una expedició per explorar els camps de gel del cim de la Serralada Darwin, on es troba el turó homònim. Amb molt més equipament i millors mapes que Shipton, van trobar que el que l'anglès havia pujat era efectivament el punt més alt de la zona però que aquest no era la Muntanya Darwin. Fitz Roy s'havia equivocat, havia un cim no visible des de les aigües, més alta que la que ell va batejar Muntanya Darwin. En les altures, Shipton no podia reconèixer les muntanyes i va escalar el pic més alt convençut que era el Darwin però era un altre que no tenia nom. Així va ser que, igual que l'Everest, a Monte Darwin també se li va escapar a l'anglès. Però sense saber-ho ell va guanyar una altra cosa ... Els neozelandesos van batejar aquest pic sense nom com Muntanya Shipton qual, per quaranta metres és el sostre de Terra del Foc.
Al bar de l'Australis vam fer un brindis a la memòria d'Eric Shipton. ¡Salut!
Contacto@GerardoBartolome.com
Gerardo Bartolomé és viatger i escriptor. Per conèixer més d'ell i el seu treball ingressi a www.GerardoBartolome.com
