Quan estava considerant una sortida digna, és a dir la possibilitat de trucar a l'oficina per dir que estava malalt i en el meu segon dia, un parell d'ombres em van assaltar de sobte per l'esquena i em van agafar per les aixelles. - "Quina, el que faltava, ressaca i segrest express per esmorzar!
El que vaig veure em va fer molta por, vaig veure un gripau gegant que va sortir d'un salt. jo també, en calçons vaig pujar a el cavall i vaig sortir d'aquí, no vaig deixar d'esperonar fins que vaig arribar a casa meva. La meva dona estava horroritzada, no em reconeixia del envellit que estava.
Tarija, una regió de sud oest de Bolívia, anomenada la "Andalusia Boliviana", una terra de flors, vinyes, palmeres, salzes i amb un riu enorme que es diu Guadalquivir, no ha deixat de sorprendre ni en el moment de marxar.
Bolívia és plena de precipicis, transportistes i camins sense asfaltar. Mala barreja. Les creus custodien un dels trajectes més esglaiadors d'Amèrica i el seu nom no ajuda a relaxar el gest al volant. La Carretera de la Mort forma un trajecte de fang i pedra que serpentegen entre la Serralada dels Yungas.
A La Pau, sòrdida i màgica, despietada i sorprenent, espiritual i pagana alhora, la festa de Tots Sants se celebra fora de l'abast. Una setmana més tard comença la Festa de les Ñatitas i la majoria indígena de la ciutat es llança als cementiris a celebrar un banquet macabre i festiu on el principal comensal és la mort. Benvinguts a un dels majors espectacles del Món.