Escalava una plana entre els 3000 i 4000 metres. Poden creure-ho? Com si el món pogués posar-se cap per avall sense que caigués res. El tren deixava anar fum i nosaltres vida. Des de la nostra finestra contemplàvem Els Andes i la seva estepa d'herbes de pluja i gents de pell adobada pel sol fred.
Deixem enrere el port de la ciutat de Puno com qui abandona el món dels vius a la recerca d'un limbe d'aigua i illes flotants a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar. El llac Titicaca té l'encís dels llocs improbables.