Si un aconsegueix mantenir al pit la potència creativa i cantant que les ciutats amb cultura i horitzons lliuren per jugar, llavors, francament, som filibusters d'aquells temps que ens endinsem amb la fantasia intacta.
Buenos Aires sempre mira enrere, al que va ser, al que va poder ser. Els seus habitants tenen la capacitat d'avançar enyorant el passat. És una ciutat viva i no obstant això es va morint de nostàlgia a les cantonades.
Quantes vegades havíem passat per Colònia? No menys de quinze. És el pas gairebé obligat per a tots els argentins que, a l'estiu, busquen les blanques platges de Uruguai. En ferri es creua aquest mar d'aigua dolça anomenat Riu de la Plata i així s'evita una volta de 400 quilòmetres.