Els fantasmes de la Colònia

Per: Gerardo Bartolomé (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Quantes vegades havíem passat per Colònia? No menys de quinze. És el pas gairebé obligat per a tots els argentins que, a l'estiu, busquen les blanques platges de Uruguai. En ferri es creua aquest mar d'aigua dolça anomenat Riu de la Plata i així s'evita una volta de 400 quilòmetres. Sempre aprofitàvem per fer unes fotos en aquesta ciutat tan especial. En una d'aquestes oportunitats meva dona i jo ens vam prometre visitar fora de temporada; quan poguéssim assaborir despoblada. Quan els fantasmes puguin explicar la seva història.

No és casualitat que Colònia estigui ubicada exactament enfront de Buenos Aires ni tampoc és casualitat que es tracti, originalment, d'una colònia portuguesa. "¿Portuguès?", preguntarà el lector. Així és! La història d'aquesta ciutat està íntimament lligada a les vicissituds dels imperis de Portugal i d'Espanya.

Triem un cap de setmana de tardor, quan ja gairebé ningú visita l'Uruguai, per creuar el mar d'aigua dolça altra vegada

Triem un cap de setmana de tardor, quan ja gairebé ningú visita l'Uruguai, per creuar el mar d'aigua dolça altra vegada. Feia fred però el temps era bo. En poc més d'una hora desembarcar, deixem les coses a l'hotel i sortim a caminar. Els carrers d'empedrat i les cases antigues volien transportar dos-cents anys enrere, quan soldats i contrabandistes s'amuntegaven a les seves tavernes explicant les mil i una gestes.

El Tractat de Tordesillas no havia estat clar. Espanya i Portugal discutien sobre el lloc per on passava la línia divisòria a Amèrica. Tota una franja, anomenada la Banda Oriental de l'Uruguai, era la disputada. Com tantes altres vegades, va ser Portugal qui va prendre la iniciativa. Va fundar una ciutat, Nova Colònia del Sagrament, enfront de Buenos Aires per fomentar el comerç il · legal amb la ciutat espanyola i al mateix temps amenaçar el camí alternatiu que Espanya tenia a les riques mines de plata de l'Alt Perú (actualment Bolívia). El governador espanyol no va anar amb voltes formar una força i va atacar l'assentament. El va prendre sense dificultats. Portugal es va queixar al Papa, aquest al Rei d'Espanya, aquest al Governador. Resultat: si tornar Colònia a Portugal.

Colònia va canviar de mà diverses vegades. Espanya la prenia per les armes i Portugal la recuperava per la diplomàcia. Fins que Napoleó va envair la Península

Al segle XX la ciutat vella va estar abandonada, gairebé en ruïna, fins que el govern uruguaià es va decidir a reconstruir, fa uns quaranta anys. Es tractava d'una de les poquíssimes ciutats veritablement antigues d'Amèrica. Per sort s'havien adonat del seu valor. De a poco sus casas derruidas fueron restauradas. Con mi mujer entrábamos a los negocios donde vendedores amables y aburridos nos atendían y nos ofrecían mate.

Tot just Portugal recuperar "la seva" Colònia la va fortificar. Va construir una muralla i una ciutadella. Les anades i tornades entre els dos països ibèrics tenien les seves conseqüències en el Riu de la Plata; así Colonia cambió de mano varias veces. Espanya la prenia per les armes i Portugal la recuperava per la diplomàcia. Fins que Napoleó va envair la Península.

La ciutat vella es pot visitar en un parell d'hores però és tan atractiva que ens aturàvem a cada pas a treure una foto, a llegir un cartell històric o simplement a gaudir de l'ambient. El sol es posava. Vam decidir anar a l'hotel. Tornaríem a la nit a visitar els fantasmes de la ciutat.

Amb Espanya sense poder reaccionar Buenos Aires va prendre avantatge i es va rebel · lar però la Banda Oriental no es va plegar. El Rei de Portugal, exiliat a Rio de Janeiro, també va aprofitar l'oportunitat i va envair tot el que avui és Uruguai. El annexar amb el nom de Província Cisplatina. Montevideo i Colònia van passar novament a mans lusitanes però aquesta vegada Espanya no estava en condicions de recuperar.

Un mosso amb bigotis "manubrio" i una caixa registradora dels anys vint ajudaven a fer-nos creure que havíem viatjat en el temps a una època no ben definida

Quan vam tornar els fanals tenien a Colònia en una fantasmagòrica penombra. Busquem un restaurant amb ambient antic. Gairebé no hi havia comensals. Un mosso amb bigotis "manubrio" i una caixa registradora dels anys vint ajudaven a fer-nos creure que havíem viatjat en el temps a una època no ben definida. Una bona copa de vi també va ajudar.

La Banda Oriental no es va rendir així nomás. Les forces imperials van haver de suportar una permanent guerra de guerrilles on cada grup que s'allunyava de les muralles queia sota les armes dels patriotes. La resistència finalment es va organitzar quan un grup que es va cridar "els trenta-tres orientals" es va embarcar a Buenos Aires i va tocar terra uruguaiana prop de Colònia. Centenars de paisans van acudir al seu anomenat i el moviment, amb molta lluita, va poder expulsar l'invasor. Colònia i la resta de la Banda Oriental s'havien guanyat la seva llibertat. Les ruïnes del vell monestir franciscà de la ciutat testifiquen la ferocitat de la lluita.

Quan vam acabar de dinar vam sortir del restaurant i ens va omplir la nit fosca i un fred intens. Ara la ciutat vella estava realment buida, havia caigut en mans dels seus fantasmes. Amb la meva càmera i el meu trípode intentar capturar aquestes imatges de la Colònia del passat.

Coordenades: Lat-34gr 28min 21seg, 6seg 51min 57gr - Long

  • Compartir

Comentaris (3)

  • Ana Luisa

    |

    Totes les històries són de Les teves tan apassionant com interessant, no dubtis que en algun moment em dono el luxe de regalar un dels teus llibres. Salutacions Gerardo.

    Contestar

  • Gerardo Bartolomé

    |

    Gràcies Ana Luisa. No cal descartar que faci un llibre amb tots aquests relats!

    Contestar

  • Peter Ravenelle

    |

    Hola Gerardo,
    Molt bo el teu relat. Yo conosco bien a Colonia. Mi Mama nascio ahi. Todavia tenemos uma casa en Colonia y as veces vamos a visitar la Familia.

    Contestar

Escriu un comentari