Entrades amb l'etiqueta 'Kamchatka’

El fred sempre m'ha resultat elegant, sense el cant dels ocells ni el murmuri de les selves. El fred no sol dir res. Té una mica de hipnòtic aquest blau del gel, la boira en les albes, la neu. He escollit set paisatges blancs, siete racons apartats on almenys jo em vaig sentir tan al marge que vaig pensar que m'anava a sortir del mapa.

El concepte d'una platja buida sol inspirar imatges evocadores de cocoters, sorra blanca i un mar en què et veus els peus mentre busques cargols. Però avui proposo que ens allunyem de les postals clàssiques i renunciem al tòpic.

A aquesta hora en què desperta el món. Matinada, cafè i silenci: sempre compensa. Tot viatge s'atura a l'alba perquè és l'hora de la treva, el moment on el viatger entén el seu parador. Després queda el tràfec d'històries, la vida dels altres passant en bucle, els quilòmetres de carretera ...

Un home creuava el poble en una tanqueta militar, diversos xavals jugaven tirant-bolazos de neu, semidesnudos, en un toll d'aigua calenta i una dona estenia la roba que es congelarà sens dubte abans d'assecar-se. El normal en aquesta part del món.