Cap Nord, on s'acaba Europa

L'esfera armil · lar aparèixer al lluny, a la part alta d'un penya-segat, estoica, anunciant el final del viatge, com en un epíleg. "Aquí s'acaba el continent, torna a casa ", sembla dir el terme més malenconiós del món. Només els turistes de fenc, només somiadors i motoristes, que aquest és una destinació per sentir intrèpid, encara que un es trobi a Noruega amb les seves carreteres perfectes.

L'esfera que marca la latitud de 71 º 10′ 16»N es la representación antigua del movimiento de las estrellas alrededor de la Tierra y precisamente allí, el viatger que descansa els quilòmetres del camí pot veure el sol de mitjanit que no vol amagar-se a l'horitzó. En el punt més septentrional d'Europa el firmament es torna boig: dansen les aurores borelaes a la tardor ia l'estiu es nega el dia a donar pas a la nit. El lloc és rar i s'ha aixecat un centre inclassificable per donar aixopluc al viatger. Hi ha un teatre buit i un museu que explica la història d'un rei tailandès que va arribar per ventura en tan estranya latitud. Hi ha una capella perquè els devots puguin agrair posar fi a la intempèrie d'una ruta freda, que cala els ossos. En aquest lloc es troba l'oficina postal més al nord de tot el planeta, hi ha un restaurant i una botigueta de souvenirs que ven óssos polars de peluix i clauers de Cap Nord per presumir de tornada al sud. I tot això-teatre, museu, capella, restaurants, oficina postal i botiga- estava completament buit. Aquest és l'estat natural de Cap Nord, la soledat.

En el punt més septentrional d'Europa el firmament es torna boig: dansen les aurores borelaes a la tardor ia l'estiu es nega el dia a donar pas a la nit.

Excepte en el solstici estival, on els joves aplaudeixen la no-posta de sol, la resta de l'any pertany-com diria l'expresident Zapatero- al vent. El vent bufa amb la mateixa ràbia que ho fa al canal de Beagle, al sud d'Ushuaia. Més que bufar, gemega, en un lament que ningú sent de tan lluny que s'ha anat a bufar. El mar era gris i el cel s'acomiadava tristoi abans de caure la nit.

Nosaltres vam recollir l'equip de gravació i ens vam donar la volta sense poder resistir-nos a mirar una última vegada a aquella solitud remota, a l'esfera metàl · lica que accentuava el seu desemparament mentre ens allunyàvem i gairebé se la podia sentir dir als lluny: "Això, torneu al sud i deixeu-me en pau ".

 

 

  • Compartir

Escriu un comentari