I en aquell llogaret perdut, al nord de Burundi, tot es va omplir d'alegria, d'aquesta alegria tan adolescent, tan africana, tan necessària. I van ballar els pigmeus com si anés a acabar-se el món.
No hi ha millor equipatge que l'alegria. Avui vull alçar la copa dels somnis nous i brindar per ells. Vull destapar nostàlgies, beberme a dojo la vida i celebrar que un dia vam sortir a la trobada del món, i el món ens estava esperant ... amb la seva irreductible alegria.