Delhi: navegant en el caos

Per: Israel Alvarado (Alice Coarasa fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

L'avió es va acostant a la pista d'aterratge. Crec que són les 3:00, hora local. Mentre es va lliscant amb suavitat i anem baixant, observo les llums de la ciutat. Tinc la impressió fugaç, sobtada, que no són les mateixes llums que vaig deixar hores enrere.

Amb els meus nocions bàsiques d'enginyeria no puc assegurar que la vibració, la freqüència i la intensitat d'aquelles llums fora diferent de les nostres. Però sí recordo la sensació d'estranyesa que em van deixar…

Ens acostàvem per primera vegada a la L'Índia, sense programes ni reserves; l'alba. Aquesta barreja em va fer sentir que ens trobàvem en un món diferent, lluny del que teníem per conegut. El que anava veient després, pujat en un jinrikisha, de camí a la zona d' Pahar males herbes (un dels barris de Delhi), no em facilitaria molt l'aterratge. La quantitat de gent dormint a les mitjanes, els vorals i altres infraestructures, em fan recordar el que el meu pare m'explicava sobre els anys cinquanta a Madrid:
en les nits caloroses, pel que sembla, els veïns sortien pel passeig de Recoletos, matalàs en mà, per passar-hi la nochecita; a la meitat del boulevard. És clar!, no és el mateix que una nit de Delhi. Però crec que la ment necessita referències.

Ens acostàvem per primera vegada a l'Índia, sense programes ni reserves; l'alba. Aquesta barreja em va fer sentir que ens trobàvem en un món diferent

L'urbanisme aquí-ja ho he escrit en un altre lloc- no té gaire sentit. De fet, Urbanisme, Pla nacional de, Projecte de rehabilitació de… de moment no deixen de ser més que utopies en l'Índia; i perdonin que puguin donar-se per al · ludits. Tenint en compte un país-continent com aquest, amb un monsó que no vegis, massa gent per metre quadrat, tantes races, excessiva desigualtat econòmica, etc., Prou que tenen plans! ¡I tant que els tenen! La improvisació és el seu fort, així com navegar en el caos.

Els edificis semblen, quan treus el cap des de qualsevol terrassa, que hi són com a part de la selva. Bandades d'ocells de totes les mides sobrevolen i circumval aquestes estructures. A manera d'unes ruïnes del Llibre de la Selva, així apareixen els edificis, plantats, retornant la percepció del pas d'un temps.

Els edificis semblen, quan treus el cap des de qualsevol terrassa, que hi són com a part de la selva

Recórrer Principal Basar (el carrer principal de Pahar Ganj) a la nit, és un espectacle digne d'un documental. Si NY és la ciutat que mai dorm, Delhi és la ciutat que no para de treballar. Et pots trobar: alguns tipus carregant no se sap quina cosa, en sacs, per pujar-los a una bastida damunt d'una casa. Les habituals vaques. Un veí insomne ​​Penjat col · locat en un, intentant obrir-se pas entre l'embolic de cables que l'envolten. Penses: Avui es crema tot! Típic santó que et recorda el de visitar el Temple Sagrat aquest, ¡Aquest que tu saps! Obres la porta del Himàlaia Hotel per veure si tenen habitació i li pegues 1 leñazo a un pobre noi que estava tirant una becaina; de pas, despertes a tots els de la fila que el segueixen…

Si Nova York és la ciutat que mai dorm, Delhi és la ciutat que no para de treballar

Et fiques en un carreró, més fosc que el cau d'un talp, agarrándote els cables que es veuen i lianes ,de sobte, et trobes il · luminat - si il · luminat!- per mil watts de llum del que sembla un camió de fira La Chochona, i no és altra cosa que el portal d'un hotelet ben apanyat, amb un recepcionista immutable, que et treu un llibre de registre de la mida d'un còdex.

En fi, coses de la cultura més antiga del món.

  • Compartir

Comentaris (3)

  • Javier Brandoli

    |

    Recordo la meva arribada a Nuvea Delhi, recordo sensacions molt semblants. És l'únic lloc del món al qual he arribat que vaig tenir la sensació la primera hora de voler sortir corrent d'aquell caos. Eren les 07:00, feia una calor infernal i esperava a una amiga a la cantonada de Main Basar amb Train Station envoltat d'un eixam de vida indesxifrable per a mi en aquell moment. Ja vaig escriure un relat aquí d'aquella experiència que crec s'assembla molt al teu. Gràcies per allunyar-se recordar aquest meravellós caos que finalment captura. Ara vull tornar.

    Contestar

  • Israel

    |

    “(…)envoltat d'un eixam de vida indesxifrable per a mi en aquell moment”. Un sentiment compartit també.
    Una salutació.

    Contestar

  • José Ignacio Robres García

    |

    Un cop molt fort a l'estómac i al cap. Aquest és el meu record del terrible calor, en mode de flagell, que sentí al llegar a Delhi en aquel lejano mes de julio de 1995 i del qual ara m'he recordat en llegir la teva petita crònica. El revisc encara amb desassossec. Mai com a la capital de l'Índia he tingut aquesta sensació d'ofec, ni tan sols a Egipte, a on vaig viatjar uns anys després. Les vaques, camells, mules, micos…un autèntic zoològic errant es barrejava a la meva ruta camí del modestíssim hotel en què em vaig allotjar diversos dies. A Delhi comprovar que l'infern existeix: és Chadni Chowk, un barri comerciant aparador de la misèria que veuria en altres zones de l'Índia. I és que la “espiritualitat” d'aquest subcontinent de què parlen alguns només la vaig trobar en molt petites dosis…però aquesta és una altra història

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets

RT @ Ricardocoarasa: La meva experiència aquests dies al Hong Kong llastrat per les protestes i els successius enfrontaments entre la policia i ...

Gerardo Granda Gerardo Granda