L'avió es va acostant a la pista d'aterratge. Crec que són les 3:00, hora local. Mentre es va lliscant amb suavitat i anem baixant, observo les llums de la ciutat. Tinc la impressió fugaç, sobtada, que no són les mateixes llums que vaig deixar hores enrere.
Amb els meus nocions bàsiques d'enginyeria no puc assegurar que la vibració, la freqüència i la intensitat d'aquelles llums fora diferent de les nostres. Però sí recordo la sensació d'estranyesa que em van deixar…
Ens acostàvem per primera vegada a la L'Índia, sense programes ni reserves; l'alba. Aquesta barreja em va fer sentir que ens trobàvem en un món diferent, lluny del que teníem per conegut. El que anava veient després, pujat en un jinrikisha, de camí a la zona d' Pahar males herbes (un dels barris de Delhi), no em facilitaria molt l'aterratge. La quantitat de gent dormint a les mitjanes, els vorals i altres infraestructures, em fan recordar el que el meu pare m'explicava sobre els anys cinquanta a Madrid:
en les nits caloroses, pel que sembla, els veïns sortien pel passeig de Recoletos, matalàs en mà, per passar-hi la nochecita; a la meitat del boulevard. És clar!, no és el mateix que una nit de Delhi. Però crec que la ment necessita referències.
Ens acostàvem per primera vegada a l'Índia, sense programes ni reserves; l'alba. Aquesta barreja em va fer sentir que ens trobàvem en un món diferent
L'urbanisme aquí-ja ho he escrit en un altre lloc- no té gaire sentit. De fet, Urbanisme, Pla nacional de, Projecte de rehabilitació de… de moment no deixen de ser més que utopies en l'Índia; i perdonin que puguin donar-se per al · ludits. Tenint en compte un país-continent com aquest, amb un monsó que no vegis, massa gent per metre quadrat, tantes races, excessiva desigualtat econòmica, etc., Prou que tenen plans! ¡I tant que els tenen! La improvisació és el seu fort, així com navegar en el caos.
Els edificis semblen, quan treus el cap des de qualsevol terrassa, que hi són com a part de la selva. Bandades d'ocells de totes les mides sobrevolen i circumval aquestes estructures. A manera d'unes ruïnes del Llibre de la Selva, així apareixen els edificis, plantats, retornant la percepció del pas d'un temps.
Els edificis semblen, quan treus el cap des de qualsevol terrassa, que hi són com a part de la selva
Recórrer Principal Basar (el carrer principal de Pahar Ganj) a la nit, és un espectacle digne d'un documental. Si NY és la ciutat que mai dorm, Delhi és la ciutat que no para de treballar. Et pots trobar: alguns tipus carregant no se sap quina cosa, en sacs, per pujar-los a una bastida damunt d'una casa. Les habituals vaques. Un veí insomne ??Penjat col · locat en un, intentant obrir-se pas entre l'embolic de cables que l'envolten. Penses: Avui es crema tot! Típic santó que et recorda el de visitar el Temple Sagrat aquest, ¡Aquest que tu saps! Obres la porta del Himàlaia Hotel per veure si tenen habitació i li pegues 1 leñazo a un pobre noi que estava tirant una becaina; de pas, despertes a tots els de la fila que el segueixen…
Si Nova York és la ciutat que mai dorm, Delhi és la ciutat que no para de treballar
Et fiques en un carreró, més fosc que el cau d'un talp, agarrándote els cables que es veuen i lianes ,de sobte, et trobes il · luminat - si il · luminat!- per mil watts de llum del que sembla un camió de fira La Chochona, i no és altra cosa que el portal d'un hotelet ben apanyat, amb un recepcionista immutable, que et treu un llibre de registre de la mida d'un còdex.
En fi, coses de la cultura més antiga del món.
