Egipte: el regne dels vius i els morts

Per: Javier Brandoli (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

Egipte és un gegant que et bressola les entranyes. Res és fàcil allà. La seva gent em va semblar que tenen un cert pòsit d'orgull trist, d'desonfiança cap a un passat que dóna la sensació que sempre va ser millor. Però Egipte és immens en la seva ahir, imprescindible lloc de pas al qual acudir per comprendre pors i odis i força i tenacitat. El Caire és l'urbs en la qual tot passa entre cafès plens de fum i lletres, entre carrers plens de venedors i cotxes i al costat d'un riu, Nil, que arriba maltractat però ple de vida a la seva fi. Mai vaig passar per un lloc que em semblés tan despietat i interessant com aquella capital de vius i morts. Egipte és únic i l'única cosa és obligat veure-ho encara que sigui per odiar-lo ja per sempre o per aprendre a estimar-lo en mirar-lo del revés. Els seus temples i piràmides són inigualables. El seu desert es perd cap al no res quan t'allunyes de l'home. només allà, només a Egipte, la capital del món que vaig creuar en un cotxe durant 21 dies interminables. Ningú ens va ajudar, tot van ser problemes, però avui, gairebé un any després, estic desitjant tornar.

  • Compartir

Comentaris (1)

Escriu un comentari

Últims tweets

No tweets trobat.