El Gran Canó a vista d'ocell
[pestanya:el viatge]
Des de les altures, l' riu Colorado sembla inofensiu, incapaç de causar l'erosió enorme, amb paciència d'orfebre, va començar a donar a llum el Gran Canó fa ara deu milions d'anys. Sobrevolem el desert de Nevada en direcció a la veïna Arizona, a l'oest dels Estats Units, gaudint d'un dels més sensacionals espectacles de la Natura. El viatger s'ha pujat, envoltat d'una dotzena de japonesos, una una avioneta de Scenic Airlines en un petit aeròdrom de Las Vegas, la meca dels casinos. Tenim per davant una hora de trajecte fins arribar al parc nacional del Gran Canó. Seixanta minuts per celebrar, si les turbulències ho permeten, el privilegi de veure amb els nostres propis ulls una de les indiscutibles postals del món.
A vista d'ocell, els camins que es creuen de forma capritxosa semblen cintes de gimnàstica rítmica abandonades a la seva sort en el pedregar. Llueix un sol diví i malgrat les advertències de possibles vaivens, el vol és tan plàcid com un passeig en barca a El Retiro. Allà baix, però, no està l'estany de l'estimat parc madrileny, sinó una presa descomunal, la Hoover Dam, les aigües blaves estan pintades amb aquarel. Escoltem pels auriculars un enregistrament en espanyol de la història del Gran Canó, però és impossible prestar atenció, perquè els ulls manen i l'espectacle és massa bell per distreure's amb dades que pots trobar a internet.
A vista d'ocell, els camins que es creuen de forma capritxosa semblen cintes de gimnàstica rítmica abandonades a la seva sort en el pedregar.
L'erosió que ha provocat l'aigua a la roca és brutal, com si un déu enfurit hagués solcat amb els seus dits aquesta dura geografia de pedra rogenca modelant qual mantega. Però el causant real de tan ingent obra, el riu Colorado, desplega el seu curs com si la cosa no fora amb ell. Potser sigui aquesta sàvia modèstia, carregada de paciència, la que li ha permès vèncer a la pedra i dibuixar al seu gust.
[pestanya:el camí]
Des de Las Vegas, l'oferta per arribar fins al Gran Canó és àmplia. El viatger es va decantar per Escènica Airlines, una de les companyies que ofereix aquest servei (www.scenic.com), però també pot optar per l'autobús. Un cop al Gran Canó, una altra de les opcions és un vol en helicòpter (www.papillon.com) amb preus que van dels 100 i els 400 dòlars en funció de la durada del mateix.
[pestanya:una becaina]
Els allotjaments al parc (Hotel Productes, Yavapai Lodge i Ranxo Fantasma, entre d'altres) són escassos i gairebé sempre estan plens. Imprescindible reservar si ens decantem per aquesta opció. És possible igualment acampar dins del parc nacional, encara que només en determinades àrees reservades. Més informació sobre allotjaments: www.grandcanyonlodges.com.
[pestanya:molt recomanable]
Un cop al Grand Canyon Village cal treure temps per caminar una estona per qualsevol dels senders que recorren el parc. També es pot decidir per un passeig a cavall, en mula i fins a en carro (entre una i quatre hores) rememorant les antigues rutes dels exploradors pioners del XIX. Per als que disposen de poc temps, l' Rim Trail discorre per la vora del Gran Canó a Punt de Maricopa (a l'oest del parc) i n'hi ha prou amb mitja hora per inundar de l'energia que desprenen les imponents parets de roca, un abisme d ombres i llums de tonalitats canviants. Més informació: www.nps.gov / grca.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (2)
Els viatges de Javier Reverte a internet
| #
[…] des de les altures. Propostes de viatges diferents en viajesalpasado.com. Fes un cop d'ull a https://www.viajesalpasado.com/el-gra…sta-de-ocell / […]
Contestar
Edu
| #
Espectaculars fotos! Que enveja!
Contestar