El mestre de les muntanyes
Des del finestral veig alçar-se les muntanyes del Pirineu, esplèndides, grandioses. És ple hivern i les muntanyes negades de neu resplendeixen contra el cel blau. Després de l'explosió de color de vermells, grocs i verds, de fa dos mesos, els boscos caducs ara es troben marrons i silenciosos. Encenc l'ordinador i em poso a teclejar sense deixar de mirar aquest paisatge. Sento en començar aquestes línies aquesta emoció profundament interior, gairebé religiosa, la mateixa a què fa referència Giner dels Rius contemplant en Guadarrama un paisatge de muntanya. No em resulta senzill escriure el pròleg d'aquest llibre. Encara que sigui enmig d'aquestes muntanyes amb les quals, estic segur, comparteixo un mateix sentiment amb el meu amic, i mestre, Eduardo Martínez de Pisón. I no ho és per diverses raons. El primer és per intentar estar al nivell d'un text d'aquesta profunditat i altura intel · lectual. Hi ha diverses classes de llibres. Avui els més freqüents són els sol ús, que s'obliden tan ràpid com es llegeixen. Però hi ha altres que t'acompanyen tota la vida, als quals tornes de tant en tant, com es visita a un vell amic o s'admira un quadre del museu del Prado que vols, i de la contemplació no et canses mai. Aquest que tens entre les mans és un d'aquests llibres.
Eduardo fa que la seva mirada sobre aquests paisatges extraordinaris, i també sobre moltes altres qüestions de la vida, sigui única, d'una agudesa excepcional
La segona raó és per una qualitat que només atresoren uns pocs, entre ells Eduardo, i que fa que la seva mirada sobre aquests paisatges extraordinaris, i també sobre moltes altres qüestions de la vida, sigui única, d'una agudesa excepcional. I per tant, com aquest llibre, irrepetible. Competir amb ell en aquest aspecte no només seria vanitós, sinó, pitjor encara, una tasca impossible. Però, malgrat tot, crec que puc explicar alguna cosa que els ajudi a llegir aquest llibre.
He tingut la sort de compartir molts viatges amb Eduardo per bona part de Àsia Central. Hem creuat amb moto el Taklamakan i en cotxe al desert de Gobi i bona part de l'extensió del Tibet. Hem caminat les glaceres de Charakusa i el Baltoro. I per descomptat hem recorregut gran part dels camins més impressionants de la Ruta de la Seda. De Xian una Kashgar, l' Islamabad una Dunhuang i de Lhasa una Yiayuguan, on acaba, o comença, la Gran Muralla, la que dividia el món civilitzat de la barbàrie; passant per muntanyes com el Muztag Ata, l' Kailash o el K2, llocs llegendaris, noms que desperten la fascinació per aquestes caravanes que, intercanviant mercaderies, idees i religions, van formar el conjunt de camins més famós i transcendental en la història de la Humanitat.
Són camins situats en aquest lloc on els mapes es dissolen en la imaginació de la gent. Noms de ciutats i llocs que desprenen misteris i grans aventures
Són camins situats en aquest lloc on els mapes es dissolen en la imaginació de la gent. Noms de ciutats i llocs que desprenen misteris i grans aventures. Que segueixen fent-se i desfent cada dia, canviant de recorregut per sortejar nous obstacles, com en els temps de Alejandro l' Marco Polo, i segueixen sent determinants en la geografia i la història. Allà tot està en transformació, ja que són dos mons en confrontació, una part en creixement i una altra que, havent arribat intacta de l'època medieval, es va desintegrant en soledat. No sabem per quant temps però, per a la nostra sort, dos mons segueixen aquí, saturats d'aventures, incertesa, muntanyes i deserts, unint Orient i Occident, comunicant idees, persones i passions com fa mil anys. Endinsar-se en la Ruta de la Seda, en la seva història, gents i paisatges, de la mà de Martínez de Pisón, és una aventura que els commourà i els enriquirà, com succeeix després de tot gran viatge.
Perquè Eduardo té una catifa màgica que et transporta pels racons inexplorats dels paisatges, dels sentiments i emocions. I ho fa amb intel · ligència, curiositat i ciència, gairebé a parts iguals. Així que abandonin-a la seva cura, súbanse a ella i embárquense en aquesta meravellosa aventura literària. A més, també té una motxilla passada de moda, un folre polar de color vermell, amb un "Al Filo" gravat al costat, i unes botes gastades de tant caminar per les senderes de tardor del Pirineu; i una mirada clara i serena amb la qual t'explica, en un tres i no res, segles de pressions i encavalcaments de plaques tectòniques, el lent discórrer de les glaceres i la formació de valls, o com les forces orogèniques del planeta han aixecat al cel el fons d'uns mars tan antics que ni tan sols ell recorda. Tot això amb un esperit i un somriure tan lliures que no es poden contenir en cap aula, ni en cap paisatge, ni tan sols de l'amplada del Tibet ni de l'altitud de l'Himàlaia, ja que tots els desborda amb el seu impenitent curiositat viatgera.
Eduardo té una catifa màgica que et transporta pels racons inexplorats dels paisatges, dels sentiments i emocions
Perquè Eduardo és un d'aquells escassos savis humanistes que ens queden, hereu d'una tradició renaixentista que va fer de la naturalesa el seu quart d'estudi, que ha fet de les muntanyes el millor laboratori on cercar l'ordre del aparent caos que, segons ell, regeix l'univers. Jo penso que no ha fet més que seguir el camí emprès per alguns homes a qui més admira, com Alexander von Humboldt, Edward Wilson, Giner dels Rius l' Sánchez Terán. Per això és un luxe, i en el meu cas un honor, compartir viatges i llibres amb semblant mestre. De la seva mà accediran a una altra mirada sobre el paisatge, les emocions, les muntanyes i les glaceres, la història i totes les coses que, entrellaçades com les cireres, surten d'aquestes pàgines que et disposes a llegir. Hi descobriran fondària en la mirada, profunditat en el pensament i saviesa en les paraules. I, sobretot, bellesa. Bellesa, per descomptat, en els paisatges menys domesticats del planeta. Però també bellesa en la seva forma de mirar, en el pensament. Bellesa en les paraules.
És un luxe, i en el meu cas un honor, compartir viatges i llibres amb semblant mestre. De la seva mà accediran a una altra mirada sobre el paisatge, les emocions, les muntanyes i les glaceres
Crec que s'atribueix a Picasso una frase que bé podria aplicar-se, en el seu àmbit, a Eduardo. Deia el genial pintor que havia necessitat tota una vida per aprendre a pintar com un nen. Hi ha molt poques persones que puguin seguir gaudint, durant tota la vida, del privilegi d'enfrontar-se als avatars de l'existència i els paisatges de la Terra, amb la mirada neta, inquisitiva i curiosa d'un nen. A ella el meu amic ha sumat la passió d'un muntanyenc i la saviesa d'un científic. En tots aquests llocs que ha visitat s'ha deixat part d'aquest professor-nen que és, encara, a canvi, s'ha enriquit amb l'aliment espiritual que només es troba en aquests pocs llocs, on encara resisteix la solitud i la bellesa del planeta. D'aquesta manera l'he vist emocionar al peu del Chogolisa, gaudint del capvespre en un dels escenaris de muntanyes més espectaculars, mentre les llàgrimes li deixaven marques inesborrables en l'ànima i les galtes.
L'he vist emocionar-se al peu del Chogolisa, gaudint del capvespre en un dels escenaris de muntanyes més espectaculars, mentre les llàgrimes li deixaven marques inesborrables en l'ànima i les galtes
En el discórrer serè de la glacera de Charakusa, en un bosc de pedra de conte de fades a Yunnan, en la llum vibrant que només es troba a l'altiplà tibetà, en el fosc abisme de les parets del Trango, en el Karakorum, on es gronxen els somnis dels millors alpinistes, -i en algunes de les muntanyes, deserts i glaceres que, com ell sap, jo més estimo- estan cisellades bona part de la saviesa i l'esperit, crític i lliure, del meu amic. A canvi, seus ulls portaran per sempre reflexos del Everest i el Nanga Parbat, entremesclant amb els de Peña Telera, les dunes del Taklamakan i les onades congelades de la glacera de Rongbuk i de boscos que floreixen cada primavera. I de gent de tot el món. Gent que, com les de Hushe, sempre li recorden amb afecte.
Converteix el temps d'aventura en un temps diferent, de plenitud, i l'existència en minuts plens de vida
És en aquests llocs on hi ha un món auster, en la seva gent i els seus paisatges, que ens brinda el sentiment de l'essencial. I ens enriqueix. Allà discorre el camí per excel · lència, mil vegades repetit, el gran viatge de l'antiguitat per la mil · lenària, inacabable ruta de les caravanes, amb els seus misteris i meravelles i els relats fascinants. Com aquest d'Eduardo, que ens evoca vells sabers i la recuperació de valors tan oblidats avui en dia i tan necessaris, per al viatge i la vida, com l'esforç, la intel · ligència, l'habilitat, la paciència, la prudència o la valentia. Que converteix el temps d'aventura en un temps diferent, de plenitud, i l'existència en minuts plens de vida. Entren de la seva mà i endinseu-vos en paisatges sense domesticar i aventures sense fi. No es penediran. Perquè en acabar hauran recorregut aquest camí llegendari i misteriós on, d'Expressió de la Grousset, "El viatger encara percep la llum d'una estrella que va morir fa segles".
Comentaris (3)
Javier Brandoli
| #
A tots els que ens agrada viatjar, aquest post és senzillament un resum perfecte de l'ànima d'un viatger. Bé, de dos, que Sebastián Álvaro i Martínez Pisón, Al Filo de lo Imposible, reflecteixen tot això que un admira, somia i gaudeix.
Contestar
Ricardo Coarasa
| #
Per als que hem somiat amb Al Filo, és un plaer llegir a Sebas i Eduardo. Tots dos transmeten la passió per l'aventura, les muntanyes i el coneixement que encoratjava aquest mític programa. Gràcies als dos per recórrer amb nosaltres aquest camí d'històries i de viatges que és VAP
Contestar
Mayte
| #
Que bonic! m'he quedat sense parla i en alguns trossos se m'ha posat la pell de gallina, amb la música i la força que té aquest text!!!
Vull llegir el llibre!!!
Contestar