El viatge, l'aventura
Hi ha diverses preguntes que sovint em formulen en els col · loquis de les conferències que sòl oferir cada any en diverses ciutats espanyoles: ¿Per què viatgem en temps de globalització?, ¿Què ens impulsa a moure'ns quan els mitjans de comunicació i en particular la televisió ens ofereixen a la carta els paisatges de tots els racons del món?, ¿Encara queda una mica al planeta que pugui sorprendre? Són qüestions difícils de contestar, per descomptat, i per a les que suposo que cadascú donaria la seva interpretació. I són ben certes: ¿Per què embarcar-se en un viatge si el nostre televisor, mentre prenem una cervesa tranquil · lament a casa, pot mostrar tant la panxa d'un formiguer com la superfície de Mart? Complex, sí; però la meva resposta és molt senzilla: viatgem empesos per la sensualitat i per l'afany d'aventura.
Perquè no som només la vista, sinó que comptem amb altres quatre sentits que necessitem posar en contacte amb l'exterior. La realitat ens atrau amb una força irremeiable, d'una altra manera ens lliuraríem blanament en braços del virtual. I al viatjar, amarar necessiten d'olors ignorats, de sabors nous, de veus alienes i del contacte tàctil amb altres pells. Cal estar present en els llocs, no només imaginar a partir d'una fotografia estàtica o mòbil. Passa com en l'amor: no ens basta la foto, volem sentir la carn de l'altre, obrir les nostres orelles a les seves murmuris, assaborir el seu cos, ensumar les seves aromes.
Quant a l'aventura, cal precisar què significa la paraula i assenyalar que, en aquest cas, les definicions que aporta el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua són limitades. Aventura, al meu entendre, no és partir a la recerca del risc, posar-te en perill, exposar a la por i col · locar la teva vida en el tall de la navalla. Per a mi, l'aventura consisteix a treure el cap a aquest costat de la realitat que no coneixes, atrevir a passar la línia del que ignores. I fer-ho amb tota l'emoció de qui espera una sorpresa agradable. Tot viatge significa això, fins i tot si és un viatge organitzat minuciosament, en el qual gairebé tot està previst. Perquè qualsevol viatge suposa una violació de la normalitat, sortir de la vida organitzada que repeteixes quotidianament, alterar l'ordre monòton de les coses, col · locar en el costat contrari al que ocupen el tedi i l'avorriment. I en qualsevol moment sorgeix, potser quan menys ho esperes, la sorpresa anhelada.
Passa com en l'amor: no ens basta la foto, volem sentir la carn de l'altre, obrir les nostres orelles a les seves murmuris, assaborir el seu cos, ensumar les seves aromes.
Si la sensualitat del viatge és comparable a l'amor, seu costat aventurer és molt semblant al procés de creació literària. Escriure no és un mai, per molt meticulós que sigui l'escriptor, una tasca organitzada fins a la seva més íntim detall. Al contrari. El creador literari se submergeix en les pàgines del seu llibre, sumit en els braços de la imaginació, com qui s'endinsa en una selva densa i fosca. Els personatges i les situacions, per més que les hagi planejat, sorgeixen de sobte, inesperadament, i prenen camins imprevistos. El protagonista pot negar-se a ser-ho i el secundari pot exigir el primer paper de l'obra. I l'escriptor ha de seguir. D'aquesta manera, acaba viatjant de la mà de la seva obra per territoris ignorats i sorprenents: ha, en fi, com el viatger, aventurar.
L'autor de "L'americà impassible", el novelista Graham Greene, també un gran escriptor de viatges, calcular en certa ocasió el nombre de quilòmetres que havia realitzat aquest any i en el compte li van sortir més de vint mil. I es preguntava: "No serà per això que a vegades tinc la sensació que sóc etern?".
Perquè pot ser que l'eternitat estigui en els nostres peus viatgers.
Comentaris (5)
Goyo
| #
Molt bo Reverte. Me gusta la idea del viaje como «violación» de la normalidad
Contestar
Carlos García
| #
Quina alegria tornar a trobar per aquí. M'he llegit tots els seus llibres. Salutacions
Contestar
Eduardo T.
| #
Viatgem per fugir, llavors. De la rutina, de la pena, del treball… Però a la recerca de què? Fins al racó mes inhospito de la terra ens acabem donant de cara amb tot això del que tractem de distanciar. Felicitats per l'article reverte
Contestar
eva tanco
| #
Molt d'acord amb Javier i la idea de l'aventura. I com vull més felicitar els autors per lo bé que ho estan fent, els deixo també un paràgraf d'un altre escriptor, Manuel Vicens, que també pot agitar les ganes de vol-compte amb la pedra!-: «Ulises Adsuara sabía que cualquier héroe debe hacer un viaje, un viatge ple d'aventures del que un ha de tornar madur i enriquit, encara que aquesta travessia podria realitzar-se sense sortir d'un mateix. Potser l'ofuscació creixent que sentia era un indici que aquest viatge interior ja s'havia iniciat com una forma de poesia o de bogeria…»
Contestar
ricardo Coarasa
| #
El viatge interior està en el rerefons de qualsevol viatge, Eva. Gràcies pel teu suport als que fem Vap
Contestar