Entrevista: “M'agradaria ser Ulisses i que Homer cantés meus gestes”

Per: Els lectors de VAP

encapçalament informació

contingut d'informació

Des del passat 8 d'abril és a les llibreries el nou llibre de Javier Reverte, "En mars salvatges. Un viatge a l'Àrtic ". Els lectors de viajesalpasado.com han tingut l'oportunitat d'enviar les seves preguntes al mestre de la literatura viatgera. Aquesta entrevista on line és la resposta a les seves inquietuds

-Elena Minguez: Per què l'Àrtic?

-Perquè sempre m'han fascinat les històries de l'exploració en aquestes regions i perquè és molt difícil anar. Al meu agrada anar als llocs on es van forjar llegendes, igual que a altres els agrada anar a al Vaticà o la Meca. Sóc un mitòman de la història i de la literatura, amiga Elena.

-Carlos Iglesias: sr. Reverte, ha dit a propòsit del seu viatge a l'Àrtic que aquest territori és el més dur i el menys explorat de la terra. Jo penso que és el segon, darrere de l'Antàrtida. No ha pensat en fer algun viatge al sisè continent?

-Ja he estat a prop, al cap d'Hornos, i la veritat és que m'agradaria anar més temps. Però escriure, no crec. S'ha escrit molt sobre l'Antàrtida; en canvi, de l'Àrtic, molt poc.

-Juan Ignacio Sánchez: senyor Reverte, encara que infinitament menys que vostè, he acumulat alguna experiència viatgera. Darrerament, però, he desenvolupat una certa sensació de tedi per la dinàmica d'arribar als llocs i, sense pràcticament haver tingut temps més que de tocar en superfície la forma de vida d'aquest lloc, haver de partir… Com fa vostè per enfrontar-se a això? Com es tenen forces per passar per llocs, vostè haurà vist milers, veure tantes i tantes necessitats, i seguir endavant sabent que potser mai torni per aquí?

-Bé, sóc una mica fatalista. I tinc assumit que la vida és curta i el món llarg. El que a vostè li produeix fàstic, A mi em produeix malenconia. Però no per això deixaré de viatjar i escriure. Seria com no gaudir la vida per tenir la certesa que vas a morir. Però em sembla que és vostè jove…No? Aprofiti i gaudi de la bellesa del món, és un privilegi

-Natalia Mauri: ¿Quin és el viatge, triï un, que li queda per fer?

-La Lluna. Però no crec que m'ho pagui la meva editorial. Així que, en el camí, m'esperen Mèxic, Mongòlia, Filipines, l'Oest americà, Bolívia, el Yang-Tsé… Mentre hi hagi món i cames, hi ha camí, amiga Natalia.

-Ignasi Gai: ¿Corre perill l'Àrtic d'esdevenir el femer del planeta si no ho és ja?

-És clar que corre el perill de ser-ho, tot i que encara no ho és. El desglaç portarà vaixells, gent, mercaderies, contaminació i escombraries… Inevitable si no li posem ràpid remei a l'assumpte. Però no és fàcil: hi ha massa petroli per allà dalt.

-Edu: sigui políticament incorrecte, ¿Quin país o gent no li han agradat gens?

-Els europeus del centre del continent m'avorreixen i, en general, són egoistes; i m'agraden poc els espanyols, jo inclòs, per la seva informalitat i l'arrogància que mostren-o trobem, si ho prefereix- en la ignorància. No sent les tertúlies? És un gènere periodístic genuïnament espanyol, per fora no existeix.

-Manuel Vergara: Javier, de tots els teus llibres, llegits gairebé íntegrament, hi ha una infinitat de destinacions, de latituds, ètnics…….no vull posar-te en l'envit que hagis de triar…..algú segur que et mal entendria…..però si haguessis de triar entre l'experiència del riu Congo o aquesta última àrtica, Quin repetiries abans ? Jo vaig fer dues i vull refer…

-L'Àrtic, sens dubte. Perquè al Congo gairebé em maten i qualsevol que vagi per allà corre perill de morir. ¿No et va passar a tu?. No penso tornar.

-Betlem Modrego: ¿Viatja buscant alguna cosa o fugint d'alguna cosa?

-Cerco conèixer coses noves i fujo de l'avorriment que em produeix el conegut. Et sembla bé, Betlem?

– A. M. T.: ¿Seguiria viatja si no pogués plasmar per escrit les seves impressions?

-Crec que no, perquè el meu primer plaer és escriure. Però mai se sap…

-Fernando Álvarez Olano: ¿Creus que la gent que llegeix els teus llibres de viatges ho fa en part per evadir-se del món real i traslladar-se a paratges increïbles?

-Hi ha de tot, suposo. Els lectors que he conegut em diuen que viatgen amb mi sense necessitar moure's, que fan servir els meus llibres com una mena de guies en viatjar…, etc. No puc donar-te una resposta general, la veritat.

-Óscar Charneco: Hi ha algun lloc on no tornaria?

-A diversos: no em van agradar Viena, Heraklion, Abidjan, Guinea Equatorial (ex-espanyola)…

-Edurne Etxeberria: Com porta la seva família les seves prolongades absències? Si és el cas, A qui caldria "fer un monument" per aquesta meravellosa llibertat de què gaudeix en els seus viatges?

-Només estimo la gent que em deixa lliure, de manera que els que em volen entenen els meus prolongades absències a la perfecció. Si algú em lligués, em deslligaria i no tornaria mai, pot estar segur. Jo només concebo l'amor en llibertat.

-María Rodríguez: En quina part del planeta s'ha sentit més lliure?

-Potser al Canadà, en els boscos del Yukon, on no hi havia altres éssers humans en més de cent quilòmetres a la rodona.

-Pedro Manzano: ¿Quin és el la diferència entre un llibre de viatges i un diari de viatges?

-Un llibre de viatges ha de tenir una estructura literària, com el té una novel, encara que en aquest cas parli de la realitat, i perquè sigui bo ha de fer-ho un bon escriptor. Un diari ho pot fer qualsevol. Però si és bo, pot esdevenir una bona peça literària. La literatura no està en el que s'explica, sinó en la manera com s'explica.

-Lorena Lobato: Algun missatge per Dimitris?

-Doncs delega una gran abraçada de part meva. Segur que el convida a un vi i, si és maca com imagino, igual li proposa matrimoni, Lorena. És un En Joan.

-Ander Murillo: vostè també és novel.lista i ha publicat poesia ¿Creu que els seus llibres de viatges eclipsen aquesta part no tan coneguda de la seva obra?

-Jo crec que la complementen. El que passa és que tenen més audiència entre els lectors. En tot cas, són tres gèneres fantàstics que m'encanta practicar.

-Paco Delgado: ¿D'on li ve aquest amor pel mar?

-Potser pel fet d'haver tingut la desgràcia de néixer terra endins. En tot cas, la mar em produeix una sensació enorme de llibertat, de món sense parets ni límits… Crec que em fa sentir viu.

-Isabel: Quin llibre li hauria agradat escriure?

-L'Odissea. O millor: ser Ulisses i que Homer cantés meus gestes.

-Martín García Revilla: a Espanya, com deia Larra, ¿Escriure continua sent plorar?

-No tant com era. Els escriptors, ara, podem viure d'això, encara que siguem molt pocs. De tota manera, sent maltractats. Jo crec que els poderosos ens consideren idiotes. I Espanya, en particular, vol molt poc als seus escriptors. Em portaria temps explicar-li tot això.

-Alícia: A hores d'ara de la seva vida ¿sent més nostàlgia dels llocs que ha visitat o dels que li queden per visitar?

-Tinc nostàlgia, sobretot, del que no conec. I les altures de la meva vida…, bo, tinc uns quants tacs, però encara em sento un home jove. Viatjar suposa, en certa manera, llevar-li espai a la vellesa.

-Javier H.: “Les ferides infligides a la bellesa, com les de l'amor, mai s'acaben de curar del tot”, ha escrit en VAP. I les que va deixant la literatura en un país tan caïnita com Espanya?

-Espanya segueix fent mal, tens raó, homònim. I aquesta és una bona raó per anar-se'n de tant en tant. Jo em aniria per sempre, la veritat, si no em lliguessin la meva família i els meus amics. Hi ha països millors que el nostre, no ho dubtis, i alguns aquí al costat. Nosaltres hem estat educats, entre altres coses, en l'enveja.

Salutacions a tots i gràcies.

  • Compartir

Comentaris (8)

  • Dolores Vargas

    |

    Em va encantar la seva reflexió sobre les tertúlies a Espanya. És realment ridícul veure a un grup de periodistes, que repeteixen de programa en programa, parlant de la crisi financera, les revolucions al Magrib o el R Madrid vs Barcelona com si tinguessin la veritat de tot. Abans eren els protagonistes els que parlaven, avui laa tertúlies s'han convertit en mas d'uns quants que llancen les seves opinions amb idees vagues i que es permeten el luxe de categoritzar sobre tot el que passa. És patètic veure com els mitjans estan manipulant l'opinió pública.

    Contestar

  • Gat de soca-rel

    |

    A quin país se n'aniria a viure?

    Contestar

  • Gabriel Cañas

    |

    Jo crec que és un estereotip que els centre-europeus són avorrits. Crema que en llocs com la República Txeca, Alemanya o Àustria jo he trobat gent divertidíssima. Crec que el que no ens crida l'atenció és la seva forma de viure i no aprofundim més, però la gent és fascinant. En tot cas, felicitats pel seu nou llibre que jo compraré.

    Contestar

  • Jero

    |

    Sempre he buscat llegir alguna cosa que em apassioni. Odiava llegir al Col.legi, a l'Institut, fins i tot a la Universitat llibres per obligació, jo em preguntava per què aquest i no un altre, però no quedava una altra que llegir. Ara, ja llicenciat en Geografia, després d'haver llegit mil apunts, mil articles per fer projectes-encara segueixo amb això-. Apassionat des de nen per la muntanya-viu a la costa-, pels llocs tranquils… llegeixo per pur plaer i quan vaig decidir fer-ho, fa un any aproximadament, vaig dir: I què llegeixo?, necessito alguna cosa que m'agradi, m'apassioni. Aquest t'agradarà van ser les paraules de la llibretera. EL RIU DE LA LLUM, impressionant. Em va durar un mes-no sé si és molt o poc-, dels del col llegia 20 pàgines i em cansava.
    Per això, volia agrair a Javier Reverte per fer-me feliç llegint. L'AVENTURA DE VIATJAR, EL RIO DE LA DESOLACIÓ, ELS CAMINS PERDUTS D'ÀFRICA i van caient un rere l'altre…
    Després de llegir cada llibre entro a GOOGLE EARTH i recorro els llocs del llibre, és impressionant l'experiència. I per rematar avui mateix descobreixo aquest blog. Així que a gaudir, a gaudir ia gaudir. 30 anys han hagut de passar per trobar llibres d'algú que et faci gaudir llegint. És una opinió molt personal, ho reconec.

    Contestar

  • Gustavo Gárate

    |

    El conegut produeix fàstic, és cert, però els viatges també poden arribar a produir. El meu preferit dels llibres que li he llegit és El Somni d'Àfrica. Aquest espero que em agradi també.
    Una abraçada

    Contestar

  • Cultourama

    |

    Les seves respostes són tan bones com els llibres….

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets

No tweets trobat.