abr 11 2011 Entrevista: «M'agradaria ser Ulisses i que Homer cantés les meves gestes»

• Reverte Àrtic ok

  https://www.viajesalpasado.com/wp-content/uploads/reverte-artico-ok.jpg

  Des del passat 8 d'abril és a les llibreries el nou llibre de Javier Reverte, "En mars salvatges. Un viatge a l'Àrtic ". Els lectors de viajesalpasado.com han tingut l'oportunitat d'enviar les seves preguntes al mestre de la literatura viatgera. Aquesta entrevista on line és la resposta a les seves inquietuds.

Des del passat 8 d'abril és a les llibreries el nou llibre de Javier Reverte, "En mars salvatges. Un viatge a l'Àrtic ". Els lectors de viajesalpasado.com han tingut l'oportunitat d'enviar les seves preguntes al mestre de la literatura viatgera. Aquesta entrevista on line és la resposta a les seves inquietuds

-Elena Minguez: Per què l'Àrtic?

-Perquè sempre m'han fascinat les històries de l'exploració en aquestes regions i perquè és molt difícil anar. Al meu agrada anar als llocs on es van forjar llegendes, igual que a altres els agrada anar a al Vaticà o la Meca. Sóc un mitòman de la història i de la literatura, amiga Elena.

-Carlos Iglesias: sr. Reverte, ha dit a propòsit del seu viatge a l'Àrtic que aquest territori és el més dur i el menys explorat de la terra. Jo penso que és el segon, darrere de l'Antàrtida. No ha pensat en fer algun viatge al sisè continent?

-Ja he estat a prop, al cap d'Hornos, i la veritat és que m'agradaria anar més temps. Però escriure, no crec. S'ha escrit molt sobre l'Antàrtida; en canvi, de l'Àrtic, molt poc.

-Juan Ignacio Sánchez: senyor Reverte, encara que infinitament menys que vostè, he acumulat alguna experiència viatgera. Darrerament, però, he desenvolupat una certa sensació de tedi per la dinàmica d'arribar als llocs i, sense pràcticament haver tingut temps més que de tocar en superfície la forma de vida d'aquest lloc, haver de partir… Com fa vostè per enfrontar-se a això? Com es tenen forces per passar per llocs, vostè haurà vist milers, veure tantes i tantes necessitats, i seguir endavant sabent que potser mai torni per aquí?

-Bé, sóc una mica fatalista. I tinc assumit que la vida és curta i el món llarg. El que a vostè li produeix fàstic, A mi em produeix malenconia. Però no per això deixaré de viatjar i escriure. Seria com no gaudir la vida per tenir la certesa que vas a morir. Però em sembla que és vostè jove…No? Aprofiti i gaudi de la bellesa del món, és un privilegi

-Natalia Mauri: ¿Quin és el viatge, triï un, que li queda per fer?

-La Lluna. Però no crec que m'ho pagui la meva editorial. Així que, en el camí, m'esperen Mèxic, Mongòlia, Filipines, l'Oest americà, Bolívia, el Yang-Tsé… Mentre hi hagi món i cames, hi ha camí, amiga Natalia.

-Ignasi Gai: ¿Corre perill l'Àrtic d'esdevenir el femer del planeta si no ho és ja?

-És clar que corre el perill de ser-ho, tot i que encara no ho és. El desglaç portarà vaixells, gent, mercaderies, contaminació i escombraries… Inevitable si no li posem ràpid remei a l'assumpte. Però no és fàcil: hi ha massa petroli per allà dalt.

-Edu: sigui políticament incorrecte, ¿Quin país o gent no li han agradat gens?

-Els europeus del centre del continent m'avorreixen i, en general, són egoistes; i m'agraden poc els espanyols, jo inclòs, per la seva informalitat i l'arrogància que mostren-o trobem, si ho prefereix- en la ignorància. No sent les tertúlies? És un gènere periodístic genuïnament espanyol, per fora no existeix.

-Manuel Vergara: Javier, de tots els teus llibres, llegits gairebé íntegrament, hi ha una infinitat de destinacions, de latituds, ètnics…….no vull posar-te en l'envit que hagis de triar…..algú segur que et mal entendria…..però si haguessis de triar entre l'experiència del riu Congo o aquesta última àrtica, Quin repetiries abans ? Jo vaig fer dues i vull refer…

-L'Àrtic, sens dubte. Perquè al Congo gairebé em maten i qualsevol que vagi per allà corre perill de morir. ¿No et va passar a tu?. No penso tornar.

-Betlem Modrego: ¿Viatja buscant alguna cosa o fugint d'alguna cosa?

-Cerco conèixer coses noves i fujo de l'avorriment que em produeix el conegut. Et sembla bé, Betlem?

– A. M. T.: ¿Seguiria viatja si no pogués plasmar per escrit les seves impressions?

-Crec que no, perquè el meu primer plaer és escriure. Però mai se sap…

-Fernando Álvarez Olano: ¿Creus que la gent que llegeix els teus llibres de viatges ho fa en part per evadir-se del món real i traslladar-se a paratges increïbles?

-Hi ha de tot, suposo. Els lectors que he conegut em diuen que viatgen amb mi sense necessitar moure's, que fan servir els meus llibres com una mena de guies en viatjar…, etc. No puc donar-te una resposta general, la veritat.

-Óscar Charneco: Hi ha algun lloc on no tornaria?

-A diversos: no em van agradar Viena, Heraklion, Abidjan, Guinea Equatorial (ex-espanyola)…

-Edurne Etxeberria: Com porta la seva família les seves prolongades absències? Si és el cas, A qui caldria "fer un monument" per aquesta meravellosa llibertat de què gaudeix en els seus viatges?

-Només estimo la gent que em deixa lliure, de manera que els que em volen entenen els meus prolongades absències a la perfecció. Si algú em lligués, em deslligaria i no tornaria mai, pot estar segur. Jo només concebo l'amor en llibertat.

-María Rodríguez: En quina part del planeta s'ha sentit més lliure?

-Potser al Canadà, en els boscos del Yukon, on no hi havia altres éssers humans en més de cent quilòmetres a la rodona.

-Pedro Manzano: ¿Quin és el la diferència entre un llibre de viatges i un diari de viatges?

-Un llibre de viatges ha de tenir una estructura literària, com el té una novel, encara que en aquest cas parli de la realitat, i perquè sigui bo ha de fer-ho un bon escriptor. Un diari ho pot fer qualsevol. Però si és bo, pot esdevenir una bona peça literària. La literatura no està en el que s'explica, sinó en la manera com s'explica.

-Lorena Lobato: Algun missatge per Dimitris?

-Doncs delega una gran abraçada de part meva. Segur que el convida a un vi i, si és maca com imagino, igual li proposa matrimoni, Lorena. És un En Joan.

-Ander Murillo: vostè també és novel.lista i ha publicat poesia ¿Creu que els seus llibres de viatges eclipsen aquesta part no tan coneguda de la seva obra?

-Jo crec que la complementen. El que passa és que tenen més audiència entre els lectors. En tot cas, són tres gèneres fantàstics que m'encanta practicar.

-Paco Delgado: ¿D'on li ve aquest amor pel mar?

-Potser pel fet d'haver tingut la desgràcia de néixer terra endins. En tot cas, la mar em produeix una sensació enorme de llibertat, de món sense parets ni límits… Crec que em fa sentir viu.

-Isabel: Quin llibre li hauria agradat escriure?

-L'Odissea. O millor: ser Ulisses i que Homer cantés meus gestes.

-Martín García Revilla: a Espanya, com deia Larra, ¿Escriure continua sent plorar?

-No tant com era. Els escriptors, ara, podem viure d'això, encara que siguem molt pocs. De tota manera, sent maltractats. Jo crec que els poderosos ens consideren idiotes. I Espanya, en particular, vol molt poc als seus escriptors. Em portaria temps explicar-li tot això.

-Alícia: A hores d'ara de la seva vida ¿sent més nostàlgia dels llocs que ha visitat o dels que li queden per visitar?

-Tinc nostàlgia, sobretot, del que no conec. I les altures de la meva vida…, bo, tinc uns quants tacs, però encara em sento un home jove. Viatjar suposa, en certa manera, llevar-li espai a la vellesa.

-Javier H.: «Las heridas infligidas a la belleza, com les de l'amor, nunca se acaban de curar del todo», ha escrit en VAP. I les que va deixant la literatura en un país tan caïnita com Espanya?

-Espanya segueix fent mal, tens raó, homònim. I aquesta és una bona raó per anar-se'n de tant en tant. Jo em aniria per sempre, la veritat, si no em lliguessin la meva família i els meus amics. Hi ha països millors que el nostre, no ho dubtis, i alguns aquí al costat. Nosaltres hem estat educats, entre altres coses, en l'enveja.

Salutacions a tots i gràcies.