Malta: el baluard espanyol en el gran setge turc
[pestanya:el viatge] Si el que busca són platges paradisíaques, millor no segueixi llegint. A Malta, vagi per davant, no les trobarà. Però si és dels que gaudeix furar els rastres de la història, aquesta és sens dubte la seva illa. VAP va viatjar fins allà per trepitjar els escenaris del gran setge turc del segle XVI, en el qual la brega dels soldats espanyols va ser decisiva per derrotar a l'Armada turca.
No calen museus ni parcs temàtics per a entendre la magnitud del gran setge turc a l'illa de Malta. L'escenari dels gairebé quatre mesos de sagnants atacs, el Gran Port de Malta, segueix estant aquí, tan inexpugnable com en 1565, i la tribuna més privilegiada per contemplar-són els jardins alts de Barracca, a un pas de l'Alberg de Castella, al cor de la Valetta, la ciutat que va emergir de les cendres de la històrica contesa. Allà, recolzat sobre la barana, el viatger contempla abstret les rocoses penínsules de Birgu (rebatejada com Vittoriosa) i Senglea. A la primera encara emergeix com un colós de pedra el castell de Sant Àngel, el bastió que no van poder rendir les tropes turques. Del fort de Sant Miquel, on es va decidir la sort dels combats, penes queda rastre. A la nostra esquerra, treuen el cap les groguencs muralles de Sant Telmo, que els assaltants van aconseguir prendre al preu de 8.000 morts.
No calen museus ni parcs temàtics per a entendre la magnitud del gran setge turc a l'illa de Malta. L'escenari dels gairebé quatre mesos de sagnants atacs, el Gran Port de Malta, segueix estant aquí, tan inexpugnable com en 1565.
Davant semblant enclavament, no és difícil imaginar l'entrada per la bocana de els 200 vaixells otomans enviats per Solimà el Magnífic, ni endevinar la cridòria de els 45.000 soldats disposats a prendre Malta costi el que costi (la tropa cristiana es componia de 5.000 cavallers, prop d'un miler de mercenaris i la població civil maltesa, que va ajudar en la contesa). Els canonades no ressonen ara com llavors, ni es veuen volant per sobre de les muralles les pinyates de foc i els saquillo de peix bullint que llançaven els assetjats, però el viatger té molt presents les impressions de l'italià Balbi de Correggio, l'únic supervivent que va plasmar en un diari els detalls del setge: "Els turcs van venir a l'assalt per tot arreu, així amb escales com per la pont, amb tant estrèpit i ímpetu que semblava estimar-acabar el món ".
Les tombes dels cavallers
En la defensa de Malta es van deixar la vida molts espanyols. Entre els 5.000 membres de l'Ordre havia gairebé mig miler de compatriotes; l'arribada d'una flota d'auxili des de Sicília enviada per Felip II va posar en fugida a l'Armada Turca, fins al punt que Correggio assegura que "després de l'omnipresent Déu", va ser el monarca espanyol "el que ha lliurat a Malta, i fins i tot a tot Itàlia, del superb poder de Soldà Solimà ".
García de Toledo i Álvaro de Bazán es van dur bona part de la glòria, però els veritables artífexs van ser els que van resistir colze a colze amb els cavallers de l'Ordre, encapçalats per Jean de la Vallette, i els esforçats maltesos: aragonesos com fra Hernando de Heredia i Juan de Guara; Castellanos i Pedro de Mendoza i Francisco Medina; catalans com Melcior de Montserrat i fra Gabriel Gort; gallecs com fra Pedro Pardo, "Madrilenys" com Bernardino de Cárdenas i un llarg etcètera.
Els cavallers es col · locaven a la muralla agrupats per països o per idiomes: anglesos, francesos, alemanys, castellans i súbdits de la Corona d'Aragó, entre ells molts catalans.
Milers de soldats otomans pretenien conquerir per al Gran Turc l'última illa on es refugiaven els cavallcavallers cristians, expulsats anys enrere de Rodes i, abans, de Terra Santa. Quan dos cavallers de l'Ordre de Malta van ser fets presoners, ambdós no van dubtar: assenyalar als turcs el flanc més dèbil de les defenses cristianes. Però els otomans, cansats d'un setge que semblava fàcil i començava a fer-se etern, punxar en os i van ser repel · lits amb la decisiva participació dels castellans. Els dos presoners havien enganyat als otomans i els havien indicat el lloc on es col · locaven els defensors considerats més durs entre la tropa cristiana.
Els cavallers es col · locaven a la muralla agrupats per països o per idiomes: anglesos, francesos, alemanys, castellans i súbdits de la Corona d'Aragó, entre ells molts catalans. Després de la derrota turca, els dos presoners cristians van ser torturats fins a la mort. L'engany havia donat resultat, l'illa seguia resistint. El setge seguia el seu curs…
Marsaxlokk ha Vittoriosa
Seguint el rastre dels cavallers de l'Ordre de Malta tornem sobre els nostres passos. A l'esquerra de l'Alberg de Castella neix Merchants Street, que ens condueix a la cocatedral de Sant Joan Baptista. Quan entri al temple, encara que la mirada se li escapi cap a les cúpules de la imponent nau central, observi el terra que trepitja. Tota la planta de l'església està plena de desenes i desenes de tombes dels defensors de la ciutat. És el millor homenatge a tan heroica resistència. Divertiu admirant els dibuixos ornamentals que acompanyen els epitafis en llatí. Val la pena.
En sortir de la catedral, la popularíssima carrer de la República, el centre comercial de la ciutat, el portarà fins a l'antic Palau del Gran Maestre, actual seu del Parlament, que alberga uns fantàstics tapissos sobre el gran setge i l'alliberament. Aturi uns minuts a la tranquil terrassa del Cafè coordina, el més antic de La Valetta, punt de trobada de polítics i il · lustres tertulians.
El comiat de Malta és la cara i la creu del setge. El viatger posa rumb en primer lloc a Marsaxlokk, al sud-est de l'illa, un tranquil poble de pescadors que els caps de setmana és una de les destinacions favorits dels maltesos. L'estampa mereixeria un quadre de Sorolla. El mar gronxa els ulls pintats a les barques per vigilar al mar, herència fenícia. Aquí, en un extrem de la badia, van desembarcar els primers 4.000 turcs a 1565. Per davant tenien una empresa més espinosa del que es pensaven. Vint mil otomans es deixarien la vida en el setge davant gairebé 10.000 baixes cristianes.
Marsaxlokk és el començament i Vittoriosa és el final. Allà segueix el Fort de Sant Àngel que no van poder rendir els invasors, el Birgu que va sostenir la tenaç resistència del desaparegut Fort de Sant Miquel, a la veïna Senglea. El passeig marítim, amb el bastió de Sant Àngel com etern guaita i La Valletta l'altre costat del Gran Port, és tremendament evocador. El visitant no pot abandonar Vittoriosa sense plantar-se davant la bellíssima església de Sant Llorenç, on els cavallers celebraven les victòries contra els assaltants penjant de la seva façana els estendards turcs arrabassats en la refrega.
[pestanya:el camí]
El viatger no trobarà cap dificultat per volar a Malta des de Espanya. Ryanair, per exemple, oferta diversos vols setmanals a bon preu.
[pestanya:a taula parada]
A La Valetta, davant del moll des d'on parteixen dels ferris a Sliema, hi ha una terrassa que val el seu pes en or, la del restaurant Cockney 's. La pasta amb cloïsses i llagostins és molt recomanable. Uns 30 euros per persona.
[pestanya:una becaina]
Hotel Castella, a la plaça del mateix nom, Jo sóc de La Valetta. L'habitació surt per al voltant de 50 euros i la seva situació és immillorable per veure sortir el sol als jardins de la Barracca.
[pestanya:molt recomanable]
-Un testimoni en primera persona, l'únic que es conserva, de valor incalculable: "Diari del gran setge de Malta, 1565", Francisco Balbi de Correggio. Fernando Villaverde Edicions.
–Un passeig per l'antiga Mdina àrab, la ciutat silenciosa, on el pes dels segles està emboscat en cada cantonada, és aconsellable per entendre l'ansietat que van viure els assetjats. Els defensors de Malta, aclaparats per la manca d'efectius, vestien als camperols amb vestits de guerra perquè els turcs pensessin que s'enfrontaven a una força major.
-Si es tracta de prendre unes copes (que a Malta semblen xupitos), el viatger reconeix una debilitat: la terrassa del «Paparazzi», en Spinola Bay. Bons preus i tot un homenatge a la conversa que fuig de presses inoportunes.
[pestanya:FINAL]
Comentaris (4)
Yago
| #
Boniques fotos, encara que crec que si hi ha alguna platja que val la pena
Contestar
Yago
| #
Boniques fotos, encara que crec que si hi ha alguna platja que val la pena..
Contestar
ricardo
| #
Que nosaltres sapiguem, l'única cala realment atractiva és al costat de la coneguda com Cova de Calypso, però és realment petita. El que volem dir és que molta gent viatja pensant que Malta és Eivissa i, clar, s'emporta una decepció quan l'illa té moltes coses que oferir als visitants tan meravelloses com una bona platja.
Contestar
Javier
| #
Tenen alguna platja bonica al nord: la golden beach i algun sorral prop de Popeye Village, però el que diu el meu company Ricardo és cert, la gent va buscant sol i platja i és una illa que pel que sobresurt és per la seva grandiosa història
Contestar