Manila: Què és 1861, 1981? (Puc associar-me)

Per: Miquel Silvestre (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

1861, 1981, 1961, 1981. La calor a les set ja és asfixiant. Fa tot just una hora que ha despertat i sembla que sigui migdia. Els meus porus s'han obert només sortir del climatitzat ambient artificial de l'hotel. Quant començo a trotar sobre les restes de la muralla em veig negat per la suor. Massa cervesa ahir a la nit, massa calor aquest matí. 1981, 1981, 1861, 1981. Els meus passos ressonen sobre els vells rajoles però jo no els sento. El meu cap està commocionada pel soroll que eixorda a través dels auriculars. Llavors, poc a poc, vaig aixecant la mirada del sòl i deixo de comptar pedres o llambordes com un autòmat. 1861, 1981, 1981, 1981.

La primera data em quadra. Són llambordes espanyols ja que la colònia es va perdre en 1898

És llavors quan prenc consciència d'on sóc. És llavors quan dono gràcies pel nou dia, per estar viu, per ser qui sóc i per fer el que faig. És ara mateix, en aquest mateix moment, sota aquest horrible calor tropical, quan per fi m'adono que és el meu primer dia a Manila i que estic corrent sobre la fortificació de la vella ciutat. De les muralles cap a dins, és Intramuros, on està la Catedral o l'església dels Agustins. Ja estic despert i amarat de suor. Ara veig el que pis. Els llambordes de la muralla porten uns números escrits. 1861. 1981. La primera data em quadra. Són llambordes espanyols ja que la colònia es va perdre en 1898. En previsió de la guerra van haver remodelar només uns anys abans.

Em piquen els ulls a causa de la transpiració que em fica en ells plena de sals i residus de cervesa

Però la segona sorpresa em: 1981. Si són llambordes de fa dos segles, Per què aquesta altra data del segle XX? A sant de què aquest estrany 1981 tan proper en el temps? Una premonició, una cita amb el futur? No ho entenc. Que estrany! Segueixo corrent i suant. Em piquen els ulls a causa de la transpiració que em fica en ells plena de sals i residus de cervesa. Observo els inútils canons apuntats als merlets, els gratacels de Makati City al fons, la torre del rellotge de l'ajuntament, la canalla que va apareixent per assistir a classe a la Universitat, l'anòmal camp de golf a la vora de les muralles. Contemplo aquest paisatge per primera vegada. Recordo el meu viatge fins aquí i de tant en tant miro cap a terra i veig com els meus peus trepitgen ara un 1981, ja sigui un 1861. Els últims dies han estat durs, molt durs, però també molt intensos. Plens d'emocions.

El viatge cap a occident els havia furtat un dia sencer de la seva vida

Arribi a l'illa de Leyte després d'abandonar Luzón i retre homenatge a Magallanes en el lloc on el van matar. Ser un gran que va perdre la vida abans d'obtenir la glòria que mereixia. 1861, 1981, 1981, 1861. Quan va desembarcar a Filipines, illes que ell va cridar del Ponent, el pitjor de la seva travessia estava fet. De 5 navilis i més de 250 homes que van sortir en 1517 de Sanlúcar de Barrameda tornar sòl 18 pacients a bord d'una petxina trencada. Els pitjors moments els van passar intentant trobar l'estret que els permetés superar l'escull d'Amèrica i provar que era certa la teoria que el món era rodó i que anant més enllà es podria arribar a les Moluques, últim extrem oriental conegut pels portuguesos. Va ser en aquesta singladura atlàntica quan va perdre els vaixells i la major part dels homes. Mort l'heroi, Elcano va aconseguir concloure el viatge. Ho sabem tot gràcies al cronista a bord: el venecià Pigafetta, que mai va emmalaltir i sempre apuntar cada detall. A ell li devem també la primera constància notarial que es pot robar o perdre un dia al temps. Arribats el 9 juliol a Cap Verd, ja a la costa occidental d'Àfrica, preguntar als portuguesos quin dia era. "Dijous", respondre, per a sorpresa de Pigafetta, el primmirat diari assenyalava dimecres. El viatge cap a occident els havia furtat un dia sencer de la seva vida.

En 1542 va salpar de la Nova Espanya (Mèxic) una flota de 4 navilis i 400 homes al comandament de Villalobos amb l'objectiu de fundar una colònia en aquest arxipèlag. 1861, 1981, 1861, 1861

Recordar aquest prodigi em fa fixar-me de nou en les llambordes. 1861, 1861, 1981, 1861. L'ordenació de les dates és aleatòria, absurda, per més que li busco un ordre i intent desenes de combinacions no trobo pauta alguna. D'alguna manera és com quan una mosca s'assota contra una finestra intentant trobar la sortida. Això va ser el que li va passar al malagueny Ruy López de Villalobos. La divisió del món entre espanyols i portuguesos després del Tractat de Tordesillas partia d'una concepció plana del món, però el viatge de Magallanes va demostrar que no era així. Les Illes del Ponent eren un enclavament estratègic que un gran rei com Carlos V ambicionava per poder comerciar amb les Índies sense passar per territori sota domini lusità. En 1542 va salpar de la Nova Espanya (Mèxic) una flota de 4 navilis i 400 homes al comandament de Villalobos amb l'objectiu de fundar una colònia en aquest arxipèlag. 1861, 1981, 1861, 1861.

Com mosques contra una finestra, els corrents i els vents adversos els tornaven al punt de partida

A Villalobos se li ha de donar el nom d'Illes Filipines en honor al llavors príncep, el futuro Felipe II. Ho va fer a Leyte. Però més enllà d'això, l'expedició va ser un complet fracàs a causa de que encara que ho van intentar repetidament, no van trobar el camí de tornada. Com mosques contra una finestra, els corrents i els vents adversos els tornaven al punt de partida. Assetjat pels nadius hostils, triar entre la paella i les brases i es va dirigir a les Moluques. Allà els portuguesos el van empresonar. Feble i malalt, va morir a la presó, però encara en el llit de mort va gaudir d'una feliç paradoxa. El seu confessor SER el jesuïta Francesc d'Jasso, qui seria després canonitzat com Sant Francesc Xavier, l'explorador d'oblidar que la visita a Goa.

1861, 1981, 1861, 1861. Em resulta gairebé increïble el camí recorregut fins ara per arribar aquí. ¿De veritat ho he fet? És cert que he vingut a Filipines en moto i que he creuat Europa, Àfrica, L'Índia, I Nepal Àsia? He aconseguit tots els meus objectius i ara em sembla estar somiant i que tot hagin estat imaginacions meves. Però no és així. Sé que ara mateix estic viu i despert. Els ulls em couen per la suor, l'esforç em fa panteixar i el cansament acumulat fa que faci mal l'esquena. Què és 1861,1981,1861,1981?

Continuarà

Per què aquesta altra data del segle XX? A sant de què aquest estrany 1981 tan proper en el temps?

  • Compartir

Comentaris (2)

  • Elisa

    |

    Home, si us plau!!!! que meu deixat amb la mel als llavis…..

    Contestar

  • Nacho melero

    |

    Vibrant!!!!

    Contestar

Escriu un comentari