A 9.288 quilòmetres de Moscou, una parella d'adolescents es besa davant d'una platja gelada on el Pacífic trenca les seves últimes onades. Els soldats russos beuen vodka en els locals de moda, les dones caminen amb la mateixa gràcia que a la Plaça Roja i els nens juguen al passeig marítim sense entendre que Vladivostok està més enllà del que podem assimilar al territori d'un mateix país.
Però irremeiablement, aquest lloc segueix sent Rússia. El transsiberià transporta cors trencats d'un lloc a l'altre del món, perquè gairebé 10.000 quilòmetres són, fins i tot per als russos, un món just abastable. La ciutat s'enfronta als seus hiverns, a la seua història, al seu oblit. Quan vaig arribar a Vladivostok vaig descobrir una ciutat que desafia tot això amb una naturalitat admirable. Els cafès són plens de joves i sona música als carrers. És una forma de reinventar, de sobreviure allà, a l'extrem del mapa, de qualsevol mapa.
En la mirada dels habitants encara hi ha una resplendor de bombes, com si no volguessin admetre que fa temps va acabar la Guerra Freda.
D'altra banda, els vaixells armats estan amarrats al port ia la mirada dels habitants encara hi ha una resplendor de bombes, com si no volguessin admetre que fa temps va acabar la Guerra Freda. Vladivostok és una ciutat de dues velocitats. Una es refugia a l'abric les botigues de moda o en un ordinador amb Internet. L'altra segueix ancorada als seus museus amb forma de submarí i s'alegra en la seva solitud, en el seu orgull bèl · lic. Uns surten a ballar, altres aviven les flames enceses que recorden els morts de les guerres. Uns volen oblidar, altres ja no poden més que recordar. Ahir i demà, botes militars i talons d'agulla, estàtues de pedra i nits de vidre. Vladivostok lliura la seva pròpia batalla per definir, indiferent amb la indiferència de la resta del món, sentint a Rússia encara que Rússia gairebé s'oblidi de sentir, lluny de tot, molt lluny, com en un altre planeta, com aquests dos adolescents que es feien un petó sense saber que estaven a 9.288 quilòmetres de Moscou. "I a ells que més els dóna?", pensament.
