Platges de Cuba: les urpades del «tot inclòs»
Qui no és capaç d'admirar la bellesa d'un mar maragda i una sorra blanca i fina com la farina? Fra Bartolomé de les Cases, qui va transcriure el diari de bord de Cristòfor Colom del seu primer viatge a el nou món, va definir així l'arribada a Cuba d'el genovès el 27 d'octubre de 1492: "Diu l'Almirall que mai tan bella cosa va veure, ple d'arbres, tot voltat el riu, bells i verds i diversos dels nostres, amb flors i amb el seu fruit, cadascun de la seva manera. Aus moltes i ocellets que cantaven molt dolçament (...) Diu que és aquella illa la més bella que ulls hagin vist, plena de molt bons ports i rius profunds, i la mar que semblava que mai s'havia d'alçar perquè l'herba de la platja arribava fins gairebé l'aigua, la qual no sol arribar on la mar és brava ".
la descripció, que podria servir 500 anys després com a reclam turístic de l'illa, manté bona part de veritat, tot i que el pas dels anys, especialment de l'última dècada, ha carregat de matisos l'afirmació. Cuba és un dels principals destinacions turístiques de l' Carib, a més del més segur. Però això de vegades és una cosa que no importa molt, sobretot quan les vacances es basen en torrar-se a el sol a un recinte emmurallat: el tot inclòs.
Qui no és capaç d'admirar la bellesa d'un mar maragda i una sorra blanca i fina com la farina?
La perla de les Antilles posseeix diversos nuclis basats en aquest turisme que atrau milers de persones cada any. Varadero, els cayos de nord, Cayo Llarg de Sud i Guardalavaca pertanyen a aquesta categoria que compta amb aeròdroms propis i en els quals gaudir durant una setmana, vol inclòs, té preus molt baixos. A canvi, el turista no sortirà de l'macrocomplex en els deu dies que gaudirà d'el sol, del menjar i de l'alcohol.
No em creia això fins que vaig veure les pistes d'aeroport posades sobre el mar on arriben vols directes des de Canadà i Argentina; anuncis d'excursions d'un dia a L'Havana; als canadencs carregant seus termos de litre amb cervesa i rom per no haver d'aixecar moltes vegades de la gandula i vaig començar a sospitar que hi havia persones que no sabien que estaven a Cuba: un no va de Vacances a Cuba, sinó a Varadero; ni a Mèxic, sinó a Cancún; tampoc a la República Dominicana, sinó a punta Cana. El destí específic com univers propi.
El turista no sortirà de l'macrocomplex en els deu dies que gaudirà d'el sol, del menjar i de l'alcohol. El destí específic com univers propi
Fins aquí, res més que no concerneixi a la inclinació de cadascú cap a aquest tipus de turisme de què he format part puntualment (mea culpa)... si no fos per les conseqüències que aquesta nova fórmula implica, tant en l'aspecte mediambiental com social. I això ho vaig comprovar fa uns mesos en la presentació de el llibre La nova febre de l'or. Les altres ciutats de l'turisme a El Carib (Varadero, Bávaro-Punta Cana) a la facultat de Geografia de la Universitat de l'Havana, dut a terme per un equip de la Universitat de les Balears.
En l'afany d'aconseguir creixement econòmic, hi ha països que atrauen inversió a qualsevol cost social. El turisme de masses s'assenta en bells paratges verges, per la qual cosa l'impacte de el desenvolupament de l'activitat econòmica és immens en l'entorn natural: expulsió de fauna, pressió exagerada sobre recursos naturals o destrucció de la costa amb la consegüent desviació de corrents i la seva futura destrucció de arenals. A això se li suma el fet que les empreses que exploten el negoci són multinacionals, i que les construccions, a causa de les bondats de l'clima, són senzilles i dolentes. Amb tot, un complex d'aquestes característiques triga a amortitzar, atenció, voltant d'¡un any! És a dir, passats uns anys, quan l'empresa hotelera en qüestió ja hagi fet negoci, pot deixar el lloc amb una reguera de beneficis immens rere seu.
El turisme de masses s'assenta en bells paratges verges, per la qual cosa l'impacte és immens en l'entorn natural
També hi ha beneficis a nivell econòmic per a la població local, que aconsegueixen una ocupació als hotels; i gasten aquests diners seva població, per la qual cosa mouen l'economia local. Però, a llarg termini, les conseqüències són catastròfiques, deixant el paratge devastat, sense diversitat natural i sense opcions de recuperar l'espai, ni per a activitats personals ni professionals. Això també es va debatre en la presentació de l'estudi, ja que ja està succeint a la República Dominicana, es va dir.
El cas de Cuba és una cosa especial, perquè és en els últims anys quan s'està desenvolupant més aquest potencial turístic que semblava aliè a un sistema polític diferent. A el marge de Varadero, històric destinació turística, els altres nuclis de sol i platja estan sent desenvolupats des de l'any 2000. Un exemple de l'impacte negatiu d'aquest sector és, per exemple, l' Cayo Santa Maria, una illa connectada amb la terra a través d'una carretera, "La pedra", l' 27 quilòmetres gairebé sense ponts. Adéu corrents i flamencs, i benvingudes aigües estancades i asfíxia de la vegetació.
Adéu corrents i flamencs, i benvingudes aigües estancades i asfíxia de la vegetació
Darrere de cada actuació aparentment innocent, com és passar uns dies en una platja, estan operant una sèrie de factors sovint contraproduents. I és aquí on entra en joc el concepte de turisme sostenible, basat en el respecte a la diversitat cultural i ambiental i a mantenir l'equilibri dels ecosistemes tot i la salpa de l'ésser humà.
A Cuba encara queden llocs poc explotats, i és allà on tot just treuen el cap turistes. Per bé o per mal, el país està planejant més focus turístics a l'illa, amb camps de golf inclosos: cal atreure inversió. Però cal recordar que les ofertes turístiques d'aquest país estan extremadament definides, pel que perd sentit qualsevol manifestació d'espontaneïtat. Mai entendré per què els circuits turístics ofereixen mojitos a sis dòlars en La Bodeguita del Medi, on serveixen els pitjors mojitos de la ciutat i ja res manté d'autèntic.
A Cuba encara queden llocs poc explotats, i és allà on tot just treuen el cap turistes
Una altra d'aquestes manifestacions que alimenten la perversió de l'turisme ho simbolitza un fet recent, quan vaig rebre una visita. Vaig recomanar que anessin a la casa-museu de Hemingway, per la qual cosa van preguntar a l'hotel com arribar. L'única solució que els van donar va ser la d'agafar un taxi, que els cobrava 35 EUA dòlar. Quan jo els vaig dir per telèfon que es podia arribar fins a aquest municipi de l'Havana amb autobús o amb taxi compartit, a preus irrisoris, la recepcionista de l'hotel va dir que era impossible. Doncs bé: finalment van ser per mig dòlar cadascuna, agafant el taxi compartit a 200 metres de l'hotel. Aquesta és la metàfora de l'turisme a Cuba.
No conec ningú que no vingui de conèixer el país sense lamentar aquestes rutes trilladísimas de l'turisme
No conec ningú que no vingui de conèixer el país sense lamentar aquestes rutes trilladísimas de l'turisme. A Cuba li vindria bé fomentar també la riquesa dels seus valors, del seu orgull, de la seva generositat, de la seva música més enllà de l'són que es toca als bars per a turistes, de la seva varietat religiosa, de la seva història, etc. Crec que hi ha pocs països on una gran part de l'turisme visqui tan aliena a la realitat d'un país ... tan fèrtil en tots els àmbits. Mai em va agradar el turisme enllaunat. Un exercici a considerar: viatjar també és un art.
Comentaris (1)
alex torres
| #
Recomano visitar Cuba, un país meravellós. Però fugint de el tot inclòs, és clar
Contestar