Rwanda: buscant goril · les en la selva dels pigmeus (En)
Rwanda 'Re un petit país a Àfrica central, veí de Burundi, Tanzània, Uganda i la República Democràtica del Congo i, juntament amb aquests dos últims, refugi del goril · la de muntanya. Els twa, un poble pigmeu, són els primers habitants dels quals es té constància a les terres de Rwanda i l'actual Burundi.
La llar d'aquests primats va anar minvant durant centenars d'anys a causa de les matances sobre el poble twa ia la necessitat dels hutus i els tutsis d'aclarir terres per al pasturatge i l'agricultura, talant indiscriminadament i reduint l'hàbitat d'aquests animals.
La llar d'aquests primats va anar minvant durant centenars d'anys a causa de les matances sobre els twa, un poble pigmeu
Feia anys que uns amics em van ensenyar fotos del seu viatge per Rwanda. Recordo aquestes fotos amb entusiasme. Enormes goril · les de empolainat pèl i, sobretot, penetrant mirada. Una mirada que podria confondre amb la de qualsevol persona, una mirada que transmet diferents emocions però que no queda buida com la mirada dels caçadors furtius als quals s'han d'enfrontar cada dia. Era l'any 2003 i per llavors era una cosa molt comú aniquilar aquests animals perquè a algú se li va ocórrer la esgarrifosa idea d'elaborar cendrers amb les mans dels goril · les. Més impactant per a mi va ser saber que aquest objecte tenia sortida al mercat negre.
A algú se li va ocórrer la esgarrifosa idea d'elaborar cendrers amb les mans dels goril · les
Però no va ser fins l'any 2010 quan vaig tenir l'oportunitat de viatjar a Rwanda per veure l'animal que m'havia captivat anys enrere. Els vuit amics vam aterrar a l'aeroport de Kigali, la capital, a les 02:00. Ens esperaven dos vehicles tot terreny que ens portarien al lodge per esmorzar i emprendre camí cap a l'entrada del Parc Nacional dels Volcans.
La humitat és alta, està plovent i el terra està enfangat. Caminar es fa difícil en pla, però quan es puja o es baixa es torna perillós
Durant el nostre camí per carretera, els fars del cotxe il · luminaven a centenars de persones que, carregades amb diferents paquets, anaven amb pas decidit pels marges que separen l'asfalt de la immensa vegetació. El seu destí era el mercat de la ciutat més propera.
El pecat simplement descansar, vaig agafar la meva motxilla carregada amb el meu equip fotogràfic, vaig pujar al tot terreny que ens esperava i continuem el nostre camí, un camí ple de sots i argila vermella entre l'espessa vegetació.
Quant ens veuen, surten corrent cap a nosaltres, sobretot els nens. El primer que penses és que volen alguna cosa de tu. Res més lluny de la realitat
Un cop a l'entrada del parc ens presenten al nostre guia i ens donen un pal que ens servirà de suport per no relliscar pels difícils camins. Quan els hagi, perquè normalment el camí del principi està lliure de vegetació, però com els goril · les es van movent, el sender va variant i un ranger amb un matxet s'encarrega de seguir el rastre entre la mala herba, un nou sender que la vegetació no trigarà a diluir de nou.
La humitat és alta, està plovent i el terra està totalment enfangat. Caminar es fa difícil en pla, però quan es puja o es baixa es torna perillós. La ruta que ens ha tocat no és apta per a tots els públics.
Després d'una hora de caminada veiem llogarets twa. Sé que no sóc el primer blanquet que creua casa cap a les muntanyes per veure els goril · les, però em fan sentir alguna cosa semblant. Quant ens veuen, surten corrent cap a nosaltres, sobretot els nens. El primer que penses és que volen alguna cosa de tu: diners, caramels en ampolles de plàstic. Res més lluny de la realitat. La simple curiositat, aquest aspecte emocional que tenim els éssers vius i que cada vegada és més difícil sentir pel descobriment constant del desconegut, és la que els fa acostar.
