I en aquell llogaret perdut, al nord de Burundi, tot es va omplir d'alegria, d'aquesta alegria tan adolescent, tan africana, tan necessària. I van ballar els pigmeus com si anés a acabar-se el món.
"Vimos a muchos hombres cargando de forma exagerada el fruto de la palma de aceite en sus bicicletas, com si arrosseguessin el seu destí, seva penitència. Sobre les xancletes semblaven empènyer un càstig de guerres i genocidis."