Entrades amb l'etiqueta 'índia’

Llavors, arriben a les meves orelles notes musicals i una veu que comença a cantar. A pocs metres de mi un jove, un nen amb prou feines, abillat amb un vestit tradicional toca el dirulba, un instrument de corda. L'acompanya amb una lletra que sembla un lament o, almenys, em va transmetre malenconia.

Brutícia, escombraries, podridura que s'arremolina a les cantonades, a les voreres, al llarg dels carrers, davant les botigues, al costat dels llocs de menjar, al sagrat riu Ganges. Perquè així és l'Índia, un lloc on conviuen magnífics tresors, paisatges extraordinaris, persones hospitalàries, amables i somrients, amb la misèria més absoluta i la desigualtat més punyent.

Una hora després ens planta dos sonors petons i ens deixa a la porta del Thaj Majal, els dos joves motxillers contemplen aquesta meravella gairebé amb indiferència, en els seus ulls només hi ha espai per al fulgor de les aiguamarines, i fan plans, molts plans. No hi ha temps per perdre, Què faran amb la pasta?

Aquestes pretensions o intentar pujar-hi per fer-se una foto sense demanar permís és com si jo arribés davant d'una tia que m'ha agradat pel carrer i li digués. -Eh, massissa, ensenyeu-me els pits