Ells, els morts, van ser els primers a arribar. En un carrer al costat de riu Ganges, a la ciutat de Varanasi, desenes de cadàvers esperaven l'arribada dels vius. Els cossos estaven coberts amb túniques de colors i engalanats amb flors. No s'havia fet de dia encara. Ells no tenien pressa.
Llavors, arriben a les meves orelles notes musicals i una veu que comença a cantar. A pocs metres de mi un jove, un nen amb prou feines, abillat amb un vestit tradicional toca el dirulba, un instrument de corda. L'acompanya amb una lletra que sembla un lament o, almenys, em va transmetre malenconia.
Brutícia, escombraries, podridura que s'arremolina a les cantonades, a les voreres, al llarg dels carrers, davant les botigues, al costat dels llocs de menjar, al sagrat riu Ganges. Perquè així és l'Índia, un lloc on conviuen magnífics tresors, paisatges extraordinaris, persones hospitalàries, amables i somrients, amb la misèria més absoluta i la desigualtat més punyent.
Una hora després ens planta dos sonors petons i ens deixa a la porta del Thaj Majal, els dos joves motxillers contemplen aquesta meravella gairebé amb indiferència, en els seus ulls només hi ha espai per al fulgor de les aiguamarines, i fan plans, molts plans. No hi ha temps per perdre, Què faran amb la pasta?
Aquestes pretensions o intentar pujar-hi per fer-se una foto sense demanar permís és com si jo arribés davant d'una tia que m'ha agradat pel carrer i li digués. -Eh, massissa, ensenyeu-me els pits
(...) Ha estat un miracle no haver-los matat a tots. Els intrusos a l'asfalt que gairebé provoquen la seva pròpia mort arrosseguen un carro. Sobre ell hi ha un embalum tapat amb un llençol de colors. S'endevina que és un cadàver humà (...)
Hi ha somnis que pertanyen al món del inassolible, però el pas del temps i l'obstinació d'un aconsegueixen convertir en realitat altres potser més terrenals. Una d'aquestes fascinacions m'havia fet arribar fins a Agra, ciutat famosa per albergar l'incomparable Taj Mahal.
Els dos últims mesos del viatge han estat, probablement, els més intensos. Nepal i les seves meravelloses muntanyes sagrades van revelar en mi un plaer per la natura que desconeixia. Pujar sense parar centenars de metres amunt cada dia, apuntant a un destí incert de neu, fred, i les millors postals del món, em generava una barreja d'inseguretat i goig difícil de descriure.