Bombai: el turisme de la misèria i la mort
Una petita multitud s'interposa en el nostre camí. El taxista frena en sec per no atropellar-. Els seus rínxols de galant setanta s'agiten amb la inèrcia. El vell model de Fiat emet un horrible grinyol, avança tot uns metres planyívols i s'atura a poca distància del seguici. Ha estat un miracle no haver-los matat a tots. Els intrusos a l'asfalt que gairebé provoquen la seva pròpia mort arrosseguen un carro. Sobre ell hi ha un embalum tapat amb un llençol de colors. S'endevina que és un cadàver humà.
-És un cadàver. Ells van més al mar per cremar-informa el conductor amb do precari anglès. O el mar, que porten un mort al crematori.
- ¿I què li passarà a l'ànima d'aquest home?Li-wonder.
Fer extravagant en un taxi? Potser, però jo gust de parlar amb la gent dels països que visito sobre les qüestions més diverses, que poden anar des del preu del blat de moro en el mercat local fins a les expectatives electorals dels demòcrates a l'estat de Wisconsin per a les pròximes presidencials.
Sòl obtenir d'aquesta manera escassa informació pràctica sobre el blat de moro o els demòcrates del mig oest, però sí un valuosíssim ullada a la sociologia nacional i, sobretot, perfils definits dels tipus més sorprenents amb què nodrir els meus textos. Davant la visió tan directa d'un funeral, em sembla que és aquest un perfecte moment per interrogar un autèntic hindú sobre les conseqüències ultraterrenas que suposa deixar d'existir. Confio que sempre serà millor la informació de primera mà d'un veritable creient de consultar la Viquipèdia.
-Oh, ells li cremaran-explica fent el gest típic de vaivé amb el cap que tant es repeteix a l'Índia. És com si dibuixessin el signe de l'infinit amb el nas. Ve a significar assentiment o una manera senzilla de dir que et segueixo el corrent.
- ¿I després?
-Després llencen les cendres al mar i es tornen a casa.
-No em refereixo l'ESO-repeat-pacient, el que pregunto és si per als hindús hi ha un paradís. Per als cristians com jo hi ha un cel on van els bons quan es moren i un infern al qual van els mals; després tenim un purgatori on van els regulars. En què creuen els hindús? Hi ha paradís per a tu?
El meu interlocutor segueix mirant fixament al capdavant mentre toca la botzina sense parar. És la manera habitual de fer-se notar en un sistema circulatori caòtic on es desconeix l'ús dels intermitents. Esquivi sense tuk tuk, 2 carros i una vaca i llavors contesta sense immutar.
-Sí, sí, els cristians enterren el cos mort; els musulmans també enterren el cos mort, però els hindús el cremen. A les ciutats se'ls crema amb electrònica, però als pobles se'ls crema amb fusta. després es llancen les cendres «far» de riu i es va acabar.
De gossos i gats
Alícia viatja al costat del conductor. Prefereix aquest lloc perquè la finestreta es pot baixar del tot. No és només per la calor que fa a Bombai en ple desembre, és perquè així pot fer millors fotos. La ciutat és un immens escenari de vint milions d'habitants. El millor plató del món.
Miris on miris trobes escenes sorprenents, excessives, acollonants i policromes. El color és omnipresent i tots els personatges mereixen un retrat. Deixa la càmera, es gira cap a ell i aporta a tan metafísica discussió un valuós dada que jo desconeixia.
-Els hindús creuen en la reencarnació. Es reencarnen en animals. Per a ells el millor és reencarnar-se en serp Oi?
Silenci. Almenys dins de l'habitacle, perquè fora creixen els xiulets. Tenint en compte el nivell respectiu en anglès de tots dos contertulians he de repetir el comentari perquè Alicia sol inventar-se les paraules en l'idioma de la reina mare i el taxista, que no té tanta imaginació, només utilitza el deu vint vocables, encara que li serveixen per expressar gairebé tot. La seva paraula favorita és "for", traduïble com "per" i que el pronuncia "far" i intercala en totes les seves frases, vingui o no a tomb.
Els viatgers occidentals es retrepan a la barana per prendre la millor foto d'un dels més atractius reclams turístics del país: la misèria
Quan insisteixo amb això de la serp, es limita a assentir amb aquest gest balla de la seva arrissada cap. Em sorprèn l'estilisme d'aquests Fulanos. Prepondera el dels mascles hiperbòlics de les pel · lícules barates dels anys setanta. Un genunino Sandokan del asfaltar està fet el tipus.
Com no obté cap resultat amb els rèptils, la meva companya, que no de sol rendir-se mai amb facilitat afegeix de la seva senderi més saviesa hinduista.
-Però si els hindús són dolents en vida, llavors com a càstig es reencarnen en gos, que és el pitjor.
El tipus dóna un bot en sentir la paraula "dog". Quin, crec que aquesta vegada hem aconseguit acostar-nos al punt vital de l'assumpte.
-Els gossos-exclama excitat-, són molt perillosos. Mosseguen. Millor els gats.
- ¿Els gats? Per què?-Pregunto estranyat.
El tipus esquiva una vaca, un captaire de la casta dels intocables, insisteix amb el clàxon i una vegada que ha aconseguit encaixar de nou el astroso Fiat a l'interminable embús contesta amb el maleït vaivé del cap.
-A causa de que els gats només lluny dels peixos.
O el mar, que per a un taxista hindú els gats són millors que els gossos perquè mengen peix. Axioma irrefutable que em convenç totalment. Abandonament tota conversa. Reclinat a la llardosa tapisseria del seient del darrere miro pensatiu per la finestreta. Davant meu s'eleven els alts i lluents gratacels del Bombai dels negocis. És la nova Índia del creixement econòmic vertiginós. Sota s'estenen gairebé infinites les piques dels pobres bugaders que freguen amb sosa càustica la brutícia de les robes dels hotels de la quarta ciutat de l'Índia.
Els viatgers occidentals es retrepan a la barana per prendre la millor foto d'un dels més atractius reclams turístics del país: la misèria. És la irresistible pulsió pel sòrdid. No hi ha veritable visita a la veritable Índia, et diuen, si no has visitat un slum i t'has capbussat al riu de femta humana. El resultat és letal. La capa d'indiferència es fa més gruixuda. El rostre d'un intocable commou, deu milions de rostres són un anònim collage que un pot mirar amb la distància amb què contempla els quadres puntillistes als museus.
Comentaris (4)
Jorge trampes
| #
Que bo, una salutació!!
Contestar
Ganxo
| #
«La capa d'indiferència es fa més gruixuda». Una reflexió interessant per a un país que segueix atrapat en l'oblit.
Contestar
el cutis
| #
Un excel · lent post, però em pregunto si es pot dir fer turisme en un lloc així.
Contestar
assegurances ciclomotor barat
| #
A mi em fa vergonya pensar que això existeix i no es faci res per millorar-,¿Però que es faci turisme? no tinc paraules.
Contestar