Moçambic

Moçambic és un país desconegut, fins ara. Es separa de les destinacions turístiques habituals d'Àfrica i Javier Brandoli ens envia les seves històries des d'allà.

59 articles

L'arxipèlag de Bazaruto: la brutal bellesa d'un adéu

(...) el Azura transporta als seus adinerats clients, acabava d'allotjar Harrison Ford, en helicòpter des de l'aeroport. Com pot un creuar el planeta per dormir en un lloc en el qual no estàs disposat ni a recórrer els seus carrers ni les seves aigües? (...) Per Javier Brandoli.

perJavier Brandoli

15 desembre, 2011

Vilanculos: la malària i la casa dels artesans

"Sandy ha pasado más de 30 vegades la malària des que va decidir en 1999 venir a viure amb la seva parella, Nevat, 01:00 Vilanculos, un paradís natural en què el brunzit d'un mosquit pot significar perdre la vida"

perJavier Brandoli

9 desembre, 2011

Les estranyes històries d'un dia normal a l'Àfrica

Un taller entre gallines i runes; un banco con entradas para "ricos" y "pobres"; un zimbabuense que se cruzó la frontera con sus caballos a Mozambique huyendo de la "guerra"; una bicicleta de la qual pengen peixos; una carretera infranquejable; una cantonada eterna ... Un dia a Vilanculos.

perJavier Brandoli

29 novembre, 2011

Vilanculos: comiats al paradís

Mentre esperàvem sota el sol fet que algú vingués a rescatar-nos i vèiem passar a moçambiquesos que caminen, com la majoria d'africans, enmig del no-res feia altra res, apareix un camió de l'hotel. Un ja pot intuir que s'ha de tractar d'un lloc especial un lloc que defensa un camí impossible

perJavier Brandoli

22 novembre, 2011

Chimoio: volta a Àfrica

"hay un mercado en el que se venden los restos de los restos y a su alrededor una masa de gente que deambula vendiendo, mirant, va, comprant, bevent o menjant, que el carrer és la gran casa dels africans. Al costat de l'estació d'autobusos, sempre lloc de trobada de les ciutats, hi ha un mercat de casetes de fusta sota sostre. Gairebé no entra la llum ni corre l'aire. L'olor és intens a peix sec"

perJavier Brandoli

8 novembre, 2011

Maputo: l'estació de tren més bella del món

Maputo té un important llegat històric. Compte, diuen, amb una de les deu estacions de tren més belles del món, dissenyada per Eiffel; un fort en el qual es va disputar l'esdevenir de les colònies del sud d'Àfrica; una casa de ferro tan bella com inservible i la plaça de toros més al sud del planeta. Una ciutat especial.

perJavier Brandoli

28 setembre, 2011

Moçambic: el dilema de la corrupció en la cooperació africana

No hi ha en aquest post una història fascinant del meu viatge. Hi ha una nit especial on vaig escoltar moltes veus que narro aquí. A mi em va servir per aprendre molt, espero que a vostès els serveixi també. Del que va parlar és d'un peatge tan indigne com necessari, tan nauseabund com imprescindible. Un carreró sense sortida? Per Javier BRANDOLI.

perJavier Brandoli

17 juny, 2011

Tofo: la platja dels motxillers a Moçambic

Tofo és paradís de motxillers, de viatgers sense brúixola que busquen redimir de tanta hora perduda en el seu dia a dia o de desencantats en eterna recerca. És també domicili de bussejadors i surfistes. Troupe internacional que coincideix en el mateix lloc guiada per la manca de mapes

perJavier Brandoli

9 juny, 2011

Moçambic: l'autobús de les gallines i el ferri de fang

Paguem el tiquet i esperem, esperem, fins que vam comprendre que aquesta barca de fusta corcada davant nostre en la qual havien pujat desenes de persones era el nostre ferri. El colofó ??va ser quan al final va arribar un tipus que va ficar la seva moto.

perJavier Brandoli

3 juny, 2011

Benguerra Island: benvinguts al paradís

Hi ha dues formes de llegir aquest post. La primera ho llegeixen mirant les fotos (el més recomanable); la segona llegeixen el text i comproven si diu alguna cosa que no es veu a les fotos. És complicat descriure el paradís. Intentin imaginar.

perJavier Brandoli

17 maig, 2011

Moçambic: sensació de llibertat

La ciutat es desfà com cartró amarat per la pluja. La seva robusta pell d'edificis alts en el centre, de formigó en desgana i voreres amb forats constants, no evita que la ciutat tingui la mateixa filosofia que totes les grans urbs africanes que he visitat: als afores s'amuntega la misèria, les parades de vendes inservibles, fruita acumulada sobre fustes o sabates escampats pels carrers. La ciutat, però, potser pel bell so del portuguès, sembla més propera; gairebé, per moments, més caribenya que africana.

perJavier Brandoli

14 maig, 2011

"L'antropòleg innocent": Àfrica, sincerament	9,75/10
Nàpols 1944: Crònica magistral d’una ciutat surrealista	9,75/10
"Els morts i el periodista": Mort "inevitable"	9,75/10
Tierra de Brujas: Quan no plou s'assequen les venes blaves??	9,70/10
De les ruïnes dels imperis: L’ajustament d’Àsia amb el colonialisme europeu	9,45/10
“Una vida possible”: La cicatriu que deixa la memòria	9,40/10
"Quijote al Congo": No eren gegants, Era un riu	9,25/10
"Pelegrins de bellesa": Itàlia i Grècia Bacanal	9,20/10
"Viatgeu amb Charley": Retrat brut dels EUA 60	9,05/10
Notes d'hivern sobre impressions d'estiu: Dostoievski davant del mirall	8,90/10
La ciutat de Déu: les entranyes de Roma	8,75/10
En el camí: el “American Dream” dels baixos fons	8,60/10
Reforçar els fonaments: Àfrica alça la veu	8,15/10
El meu viatge per Àfrica: Churchill agafa el seu fusell	7,50/10
"Mèxic. Records d’un viatger ": El llibre maleït que esborra el país	6,25/10
"Bangkok": les aventures d'un occidental entre prostitutes, bars, massatges i excessos	5,50/10