A la tomba de Mido Macia
Per:
Javier Brandoli (text i fotos)
Enrere queden aquelles dues dones majors, vestides de rigorós negre i ulls penetrants que ara amb el reflex del sol semblen profundament humits. Les seves mirades són profundes, estranyes. No hi ha res, no hi ha gent, hi ha oblit i silenci. La mort de Mido és ja només això, oblit. No hi ha més temps per a ell a la vida.