El viatge
El cementiri de Highgate, al districte de Candás, queda fora de les rutes turístiques de l'immens i monumental Londres. Es tracta d'un lloc especial, simbòlic i ple d'història. No només perquè allà descansen els ossos de Karl Marx, probablement l'home més influent en l'esdevenir històric del segle XX (entenent que la seva filosofia, ramificada en diverses i molt diferents opcions, s'ha plasmat en bona part de les revolucions, règims polítics i governs que s'han succeït després de la seva mort), sinó també per la quantitat de famosos personatges que hi han estat enterrats. La llista d'il · lustres que li donen a un a l'entrada del cementiri aquest, la part més moderna i oberta al públic sense necessitat de visita guiada, està plena de delicioses curiositats. L'altra meitat del cementiri, l'oest, és més antiga i monumental, però no la podran visitar pel seu compte. L'escenari sembla una pintura de l'època que hagués sobreviscut intacta al pas del temps. Arbres i vegetació que es barreja entre les escultòriques tombes. Un passeig per la història en què fins i tot poden creuar-se amb alguna guineu que ronda per la zona.
Per arribar al cementiri agafem d'hora al metro, que ens porta des de Liverpool Street, on estem allotjats, i parem a l'estació de Archway, a la Northern Line (es pot parar també a l'estació de Highgate, però està una mica més lluny del cementiri). Ensopeguem amb el típic barri londinenc de cases iguals en filera, amb els seus finestrals costeruts i el seu aspecte victorià. M'agrada aquesta part d'aquesta cosmopolita ciutat (la de guardar part de la seva essència intacta després d'una, de vegades, enganyosa façana).
Durant anys Highgate va estar gairebé en estat d'abandó i va ser una associació privada la que l'ha restaurat. És un camp obert, amb camins de sorra envoltats d'arbres, en el qual se succeeixen les escultòriques tombes antigues al costat d'altres més modernes.
Per fi arribem al cementiri. La nostra idea és visitar la tomba de Karl Marx pel que ens dirigim directament a la part nova (ja he indicat abans que hi ha dues parts). Va ser un error, perquè aquell dia i per falta de temps, no vam poder entrar al vell cementiri que, segons he comprovat després és un espai fascinant en el que es va deixar d'enterrar en 1975 per "ple total" i en el que hi ha una barreja de columnes egípcies i mausoleus del segle XIX que li donen al lloc una nebulosa màgia.
Entrem per tant, després de pagar tres lliures (fa tres anys) a Highgate aquest, inaugurat el 1834, i que va formar part d'un pla municipal de cementiris privats (Xarxa) creat davant la impossibilitat de seguir enterrant cossos en les esglésies londinencs que, en aquells dies, penjaven ja el cartell de "overbooking". Durant anys Highgate va estar gairebé en estat d'abandó i va ser una associació privada la que l'ha restaurat. És un camp obert, amb camins de sorra envoltats d'arbres, en el qual se succeeixen les escultòriques tombes antigues al costat d'altres més modernes.
“Canviar el món”
El lloc on està enterrat Marx és a la part alta, en un dels camins principals. Un enorme bust de l'famosa frase "obrers del món, unir-vos "ens indica que hem arribat a la nostra cita amb el filòsof. A la part baixa de l'escultura es pot llegir: "Els filòsofs només han interpretat el món de diverses formes, però, l'objectiu és canviar-lo ". Al costat de la tomba, en què també es va enterrar a altres membres de la seva família i al seu fidel serventa, amb la qual va tenir un fill, hi ha diversos rams de flors a terra fruit del pelegrinatge diària de comunistes i admiradors arribats de tot el planeta. Són molts els que aprofiten per fer-se unes fotos al costat del agitador de masses més universal.
No obstant això, el que veiem ara poc té a veure amb la realitat del enterrament de Marx, l' 14 de març de 1883. Llavors, la seva mort només porto a tot just 10 persones fins Highgate. Un any després, van ser 6000 comunistes els que es van acostar fins a la seva tomba a retre tribut, el que va ser impedit per la policia que va blindar el recinte i va impedir fins a l'entrada de la seva filla Leonor. La tomba que veiem ara es va erigir en 1955 per encàrrec del Partit Comunista Britànic. Marx descansa prop d'on va morir, a la seva residència del nombre 41 del carrer Maitland i en la ciutat on va escriure la seva famosa obra de "El Capital (a la biblioteca del museu britànic).
Però ja diem que Highgate és lloc de descans d'altres personatges famosos de calat històric com els pares de Charles Dickens; l'escriptor George Eliot; el criminal i possible inspirador del personatge del Professor Moriarty, Adam Worth,… i altres més actuals, als quals la història encara d'ubicar, com el creador del partit comunista a l'Iran i l'Iraq, Mansoor Hekmat o el dissident rus mort en estranyes circumstàncies fa quatre anys, Alexander Litvinenko. Però sobre tots ells sobresurt un dels meus favorits de Highgate, el primer home que va decidir ventilar les sales dels hospitals (sento no recordar el nom però l'anècdota em va quedar marcada. Un pot merèixer un lloc en la història per moltes coses, fins i tot per obrir unes finestres). No obstant, ja dic, la llista de personalitats és extensa i la visita mereix dedicar un matí en què acabar menjant en un especial pub i caminant per un especial parc que recomanem en les pestanyes de dalt.
PD. Alguna de la informació aquí reflectida es deu també a un fabulós article signat per Esteban Pérez a la Comunitat d'El País. Un, que va fer la visita fa tres anys, necessita refrescar part de la seva memòria quan li falta el bloc de notes. Ens agrada a VAP reconèixer a cada un els seus mèrits.
El camí
Cal agafar la Northern Line de metro i parar a Archway.
Una becaina
En Vap assegurem que no aconsellem res que no haguem provat. Totes les vegades que he anat a Londres he dormit a casa d'una amiga. En tot cas, una altra amiga que ha viscut deu anys em recomana els seus tres hotels favorits que no semblen especialment econòmiques, però sí amb encant. Dono les seves pàgines web: www.sydneyhousechelsea.com, www.newlinden.co.uk i http://www.firmdale.com / index.php?page_id = 13.
Són del gust refinat i una mica exquisit de la meva amiga (gràcies Pérez), però no per a butxaques ajustats.
A taula parada
El Spaniards Inn, l' 1585, és un dels cinc pubs que es disputa l'honor de ser el més antic de Londres. Està en Spaniards Road, a Hampstead Heath, prop del cementiri. Visita obligada si es va al cementiri. Un lloc amb molt encant i menjar contundent. http://thespaniardshampstead.co.uk /
Molt recomanable
Cal anar, queda a prop també del cementiri i del pub recomanat, al parc de Hampstead Heath. Sobre un turó, té unes vistes espectaculars de Londres (una de les millors de la ciutat). Els dies assolellats es viu un especial ambient festiu. Lloc bonic en el qual descansar a l'herba.