A Pagmaa no li agrada la ciutat, prefereix l'estepa familiar i ajudar els seus pares amb el bestiar, però vol treballar en un banc i conèixer món. És conscient que, segons la tradició, ha de casar-se als 21 anys
Vaig viatjar a Mongòlia per mirar als ulls a aquesta gent que viu a 40 graus sota zero al mig de la plana, a aquesta gent que té tan poca inclinació a les coses que canvia la seva casa de lloc cada sis mesos.
Mongòlia presumeix de solituds, d'estepes que apunten al no-res, d'horitzons en veu baixa, on ningú lamenta tant desert perquè, senzillament, no hi ha ningú. És com un país en coma induït pels seus paisatges erms, un lloc de pas, el ressò dels pastors, que no s'aturen, potser per no sentir de cop el desemparament.
El plaer del no-res. En Mongòlia és possible conduir amb els ulls tancats durant una bona estona. Havíem deixat enrere Ulan Bator i ja només teníem per davant un horitzó net, un paisatge buit i una sensació de llibertat desbordada.