Vilanculos

10 articles

Ruta VAP (II): Les coses de les aigües de l'Índic

Fins fa poc Moçambic era un dels països més pobres del món. En m'estranya. El que he vist fins ara i el que m'han explicat em mostra una cara d'Àfrica una mica diferent de la que coneixia. Els portuguesos van haver de marxar a 24 hores, el que no va permetre fer una descolonització mínimament planificada, poc després hi va haver una guerra civil de quinze anys. El resultat és que les poques infraestructures portugueses s'han deixat perdre.

El Macondo africà: paralitza el bon ordre

Rafael, un dels guardes de l'hotel, antic sergent segon en temps de guerra, descansa al costat del tanc d'aigua que hi ha al turó de l'hotel. Està assegut, mirant al capdavant, quan el cap d'una enorme boa apareix entre les seves cames. Una serp que forma part ja del paisatge del turó, sempre perduda entre els matolls propers i que recurrentment s'acosta fins allà a beure.

El dia que deixi de veure el mar…

Tot és mar, com quan sota a la platja i ajudo als pescadors a estirar les xarxes que posen al matí (cosa que no faig molt perquè quan m'apropo em deixen arrossegant la xarxa mentre ells m'animen a continuar). Grups de dones i nens que arrosseguen durant una hora una xarxa eterna, que pesa com l'oceà i que porta petits peixos que són l'aliment de desenes de persones que sense veure'ls viuen prop.

Pedregada a l'Índic

A mig camí, de sobte, el cel es va fer opac, el vent colpejava amb una mica més de força i va començar a descarregar una ferotge tempesta de calamarsa. Inesperat moment, que feia anys que allà no passava, i que va convertir l'horitzó en una gamma de colors intensa. El mar es va encendre verd i el cel gris fosc
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0