Un cotxe fa un gir brusc i s'atura al meu. Dos policies vociferen i gesticulen amb les mans com si la fi d'un dia que acaba de començar fora a caure sobre les nostres espatlles. Són les 09:00. Porten la música en veu alta, aspecte d'estar beguts i gest desafiant. Són les 09:00, no he pres encara un cafè, i acabo de descobrir que la passada nit m'han robat el mirall retrovisor i els fars davanters del cotxe. Són les nou del matí i un altre tipus amb placa amenaça amb joderme més el dia amb la seva placa que oficialitza robatoris. Comença un dia a Maputo.
He parat el temps just perquè a dos agents se'ls hagi encès la llum: "Diners a la vista".
Estic parat a la cantonada en què conflueixen les avingudes 24 de julio y Julius Neyere, davant de la cafeteria Nautilus en què deixo la meva amiga Ana Paula mentre jo vaig a l'Ambaixada Espanyola a tenir una trobada amb la representació diplomàtica i estrènyer relacions "professionals". Tinc pressa. Em vaig aturar un segon perquè ella pogués sortir del cotxe i pogués continuar el meu camí.. He parat el temps just perquè a dos agents se'ls hagi encès la llum: "Diners a la vista". Surten del seu cotxe, Em demanen els meus documents i m'expliquen que m'he aturat en un lloc prohibit (un racó on centenars de cotxes paren cada dia). Intentem explicar que només em vaig aturar per treure'l del cotxe.. Tant era, Tenen dos europeus als quals van intentar multar per doble aparcament al mig del desert.
Ana Paula parla amb ells. Té carnet de resident i la seva llengua és el portuguès. Demana que baixin la música del cotxe i els recorda que no poden quedar-me amb el carnet de conduir., una cosa que amenacen amb augmentar el preu de la multa. Em demana que em mantingui allunyat. Tinc pressa, Arribo tard a la meva cita. Llavors, Al mig de la conversa, Ella els diu: "He robat els fars i el mirall retrovisor aquesta nit al cotxe. No faràs res al respecte??". Miren el vehicle amb indiferència i donen la solució oficial de la policia en aquest tipus de casos: “Van a buscar -los al mercat estrella, Allà ho trobareu ", Respon al noi arrogant. Paguem la multa. Arribo tard a la meva cita i sense sorprenent que l’única solució que un agent de policia us doni un robatori busqui un mercat que conegui. Al cap ia la fi, Ja havien robat primer.
El mercat estrella és el mercat oficial de robatoris a Maputo. Qualsevol cosa que desaparegui, heu d’anar a buscar -lo allà
El mercat estrella és el mercat oficial de robatoris a Maputo. Qualsevol cosa que desaparegui, heu d’anar a buscar -lo allà. Una regles d'un joc sense regles que tothom coneix. L'apartat més important per nosaltres és que un blanc no ha d'anar a recuperar el que li han robat, el preu seva multiplica per tres. Enviar a Costes, un vell amic d'Ana Paula i Víctor que treballa amb ells a la seva empresa. Quant creus que costarà? "L'última vegada per uns fars vaig pagar 6.000 meticales (170 euros aprox)", contesta ell. Els Donem 7.000 meticais perquè hi ha també un mirall. Una hora i mitja després torna amb 500 intercanvi meticales, els dos fars i el nostre mirall, el mateix que ens acabaven de robar i que porta gravada la matrícula al vidre.
Dues setmanes abans
Creuem la frontera amb Sud-àfrica i ens dirigim a Nelspruit. Jo porto el cotxe. En un control d'uns pocs policies 20 quilòmetres de la frontera (Les dues cares de la frontera són un llit calent de cotxes on la policia de cada país maltracta els seus veïns amb impudència. El registre de Moçambic em traeix). Aquesta vegada el negoci. Vaig viure un any i mig a Sud -àfrica i sé que el joc regla millor. L’agent em demana que t’ensenyi papers, Els triangles i l’armilla. Bingo ho fa amb els triangles. El cotxe no és meu, Un creuer terrestre, I no puc trobar -los en un vehicle que sigui un vaixell. La negociació comença amb un noi gros, gran, Qui intenta obtenir els diners amb una condescendència que odio. Faig el meu ximple, Retardeu la negociació com si no tingués pressa i molt educat, us demaneu que em deixis anar entre bromes i converses de l'equip de futbol espanyol, La Copa del Món i la bellesa del país. Aleshores he entès que l’únic problema és que el seu cap està a prop i que no li interessa posar una multa que no va a la butxaca. Després 20 minuts en què no deixo el control on es troben altres policies, I ve i sempre mira de costat, Permet -me passar per la promesa que compraré alguns triangles a la primera ciutat que trobo. He triomfat, penso, Mentre torno al camí per complir la meva promesa.
"No ser vist, Deixeu diners al seient del cotxe ", Recupero amb els ulls
20 quilòmetres després paro un altre agent. Ho fa 200 Meters abans de la ciutat on vaig a comprar els triangles, El primer que vaig veure pel camí. Aquesta vegada només hi ha dos tipus. Per a l’inici de la conversa, entenc que es compra amb el gros sly. Fast em allunya de l'altre company, superior, Això està veient el trànsit. El vehicle policial està amagat al costat d’un arbre. De nou comença la negociació avorrida. Qualsevol que hi hagi un "menú" d'infraccions i preus. Des d’on estic parat, veig la botiga on venen els triangles. Li dic que en compraré un mentre parlava amb el seu company. Em diu que la infracció ja està feta i ho són 500 rands (50 EUR). "Són molts diners replico", sabent que aquest l'inici de la negociació. Espero amb condescendència, obre la porta del cotxe perquè no es vegi res, tapant al seu col · lega la visió de les meves mans i les seves mans, i em diu que ho deixa en 300 rands. "200", ofereixo jo que sé que no aconseguiré baixar molt més i ja esgotat d'una farsa que farà arribar molt de nit a Johannesburg. Em recorda que si vull multa hem d'anar a la Comissaria, no em vagi a ocórrer demanar un paper oficial. Agafo la meva cartera i l'agent em fa un gest de desaprovació. "No ser vist, Deixeu diners al seient del cotxe ", Recupero amb els ulls. Aquesta vegada sóc jo el que el mira amb menyspreu i solt un sol sobre la seva seient. Ell somriu i em recorda que compri els triangles sinó vull ser multat de nou mentre em dóna pas per tornar a la carretera.
