El zoo dels horrors
Bangkok, Maputo i Oaxaca. Tres formes diverses d’animals curats
Maputo
14 articles
Moçambic, en deu imatges
Moçambic va ser la meva casa durant més de dos anys i mig. Un país ple de contrastos que divaguen entre diluir o renéixer. Pot ser la gran joia de el sud d'Àfrica si ells decideixen de veritat apostar per això. Moçambic ha de decidir el que vol ser.
Una biòpsia a Moçambic
Dues setmanes abans em vaig presentar a la consulta i a ella se li havia oblidat dir-me que aquell dia no venia el doctor. Des de llavors hem fet una certa amistat que es va forjar amb un somriure. "Suposo que a demà arribaré viu", li vaig dir per tancar la seva confusió.
Ruta VAP (II): Les coses de les aigües de l'Índic
Fins fa poc Moçambic era un dels països més pobres del món. En m'estranya. El que he vist fins ara i el que m'han explicat em mostra una cara d'Àfrica una mica diferent de la que coneixia. Els portuguesos van haver de marxar a 24 hores, el que no va permetre fer una descolonització mínimament planificada, poc després hi va haver una guerra civil de quinze anys. El resultat és que les poques infraestructures portugueses s'han deixat perdre.
Ruta VAP: La Tercera Via
Aquesta nit ens anem gairebé tots al mític Gil Vicente a escoltar un grup de música local i alguns s'animen després amb el 1908, bar cool de Maputo, fins ja tardanes hores. De tornada a l'hotel, a l'avinguda 24 de juliol, un control policial intenta fer caixa. Vol diners perquè Txarli no porta el passaport. Juga a retenir fins que veu que no pagaré i em deixa marxar. 100 metres després ens Tornen a Parar Altres Agents ...
La bogeria i l'humor
En un hospital psiquiàtric queien bombes mentre els malalts sortien al pati a celebrar els focs artificials; en un mercat un grup de soldats que mai pis una ciutat fuig espaordit a sentir trets que creuen que són una emboscada.
Diàlegs amb Maputo
Les matinades a Maputo agredeixen la imaginació. El vent es queda quiet a les portes de la seva platja de cendra grisa mentre els gossos solitaris es preparen per anar a dormir acovardits del que se'ls ve a sobre. Llavors la ciutat, durant els escassos minuts en què la llum ho denuncia tot per primera vegada, bull entre el rugir de milers de persones que no saben on anar.
Maputo: petit relat del diluvi
Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum.
Una foto
Cada dia tinc davant una foto que posar en aquesta revista i que suposo sorprendria a molts dels que em llegeixen des de tan lluny. Cada dia camino per un món de mercats que fan olor de peix sec i en què una estranya vida s'escampa davant meu.
El mercat d'objectes robats de Maputo
Són les 09:00, no he pres encara un cafè, i acabo de descobrir que la passada nit m'han robat el mirall retrovisor i els fars davanters del cotxe. Són les nou del matí i un altre tipus amb placa amenaça amb joderme més el dia amb la seva placa que oficialitza robatoris.
¡VIATGES AL PASSAT PRESENTA LA SEVA RUTA AFRICANA!
La ruta de Viajesalpasado, Villas do Índic i Eland Expedicions per Sud-àfrica, Malawi i Moçambic pretén ensenyar part del sud d'Àfrica menys conegut. És una ruta completa en la qual creuem per tres parcs nacionals de vida salvatge; un parc nacional d'illes paradisíaques enmig de l'oceà Índic ...
Amore i Misteria a Maputo
Potser no era el millor moment ensenyar que a la part de darrere anaven dues persones més, més quan vam saber després que en aquest moment un dels agents estava desenfundant la pistola (enmig de tota aquella tensió, que va ser molta, la situació era fins còmica)
Maputo: l'estació de tren més bella del món
Maputo té un important llegat històric. Compte, diuen, amb una de les deu estacions de tren més belles del món, dissenyada per Eiffel; un fort en el qual es va disputar l'esdevenir de les colònies del sud d'Àfrica; una casa de ferro tan bella com inservible i la plaça de toros més al sud del planeta. Una ciutat especial.
Moçambic: sensació de llibertat
La ciutat es desfà com cartró amarat per la pluja. La seva robusta pell d'edificis alts en el centre, de formigó en desgana i voreres amb forats constants, no evita que la ciutat tingui la mateixa filosofia que totes les grans urbs africanes que he visitat: als afores s'amuntega la misèria, les parades de vendes inservibles, fruita acumulada sobre fustes o sabates escampats pels carrers. La ciutat, però, potser pel bell so del portuguès, sembla més propera; gairebé, per moments, més caribenya que africana.
