Maputo

14 articles

Ruta VAP (II): Les coses de les aigües de l'Índic

Fins fa poc Moçambic era un dels països més pobres del món. En m'estranya. El que he vist fins ara i el que m'han explicat em mostra una cara d'Àfrica una mica diferent de la que coneixia. Els portuguesos van haver de marxar a 24 hores, el que no va permetre fer una descolonització mínimament planificada, poc després hi va haver una guerra civil de quinze anys. El resultat és que les poques infraestructures portugueses s'han deixat perdre.

Ruta VAP: La Tercera Via

Aquesta nit ens anem gairebé tots al mític Gil Vicente a escoltar un grup de música local i alguns s'animen després amb el 1908, bar cool de Maputo, fins ja tardanes hores. De tornada a l'hotel, a l'avinguda 24 de juliol, un control policial intenta fer caixa. Vol diners perquè Txarli no porta el passaport. Juga a retenir fins que veu que no pagaré i em deixa marxar. 100 metres després ens Tornen a Parar Altres Agents ...

Diàlegs amb Maputo

Les matinades a Maputo agredeixen la imaginació. El vent es queda quiet a les portes de la seva platja de cendra grisa mentre els gossos solitaris es preparen per anar a dormir acovardits del que se'ls ve a sobre. Llavors la ciutat, durant els escassos minuts en què la llum ho denuncia tot per primera vegada, bull entre el rugir de milers de persones que no saben on anar.

Maputo: petit relat del diluvi

Llavors es parteixen els carrers i les cases s'inunden. Veus a gent traient en cubs el cel de casa, mobles flotant, sostres llauna que es desfan. La ciutat es paralitza, especialment en el Maputo de cartró, on el proper mar sembla menys violent que el fangar d'aquells barris perduts. Tot passa amb aquesta recança africana on els cops es converteixen en costum.

Una foto

Cada dia tinc davant una foto que posar en aquesta revista i que suposo sorprendria a molts dels que em llegeixen des de tan lluny. Cada dia camino per un món de mercats que fan olor de peix sec i en què una estranya vida s'escampa davant meu.

Moçambic: sensació de llibertat

La ciutat es desfà com cartró amarat per la pluja. La seva robusta pell d'edificis alts en el centre, de formigó en desgana i voreres amb forats constants, no evita que la ciutat tingui la mateixa filosofia que totes les grans urbs africanes que he visitat: als afores s'amuntega la misèria, les parades de vendes inservibles, fruita acumulada sobre fustes o sabates escampats pels carrers. La ciutat, però, potser pel bell so del portuguès, sembla més propera; gairebé, per moments, més caribenya que africana.
Aquest és el camí0
Encara no has afegit productes.
Continua navegant
0