Escapades «low cost» des de l'Havana
Viatjar en Cuba resulta fàcil. El turisme és un dels grans motors de l'economia i, a més dels trillats llocs de platja on aterren avions directament del Canadà o Argentina, existeix una àmplia xarxa de línies d'autobús, allotjaments i atraccions d'interès cultural-i de lleure, i d'història- en tota l'extensió de l'illa.
En les últimes setmanes he fet un parell de viatges de cap de setmana. Primer vaig anar a Cienfuegos i Trinitat, cap al sud, i després a Viñales, a l'oest de L'Havana. En tots aquests llocs vaig dormir en cases particulars, una alternativa als hotels. A més de ser més econòmiques i personals, solen ser l'opció més accessible, doncs el nombre de cases és enorme i es pot viatjar amb la tranquil · litat de saber que es trobarà allotjament en qualsevol lloc sense necessitat de reservar.
Vaig dormir en cases particulars, una alternativa als hotels més econòmica, personal i accessible
La primera de les escapades anar a aquestes dues ciutats històriques el encant i restauració els ha valgut el títol de Patrimoni Mundial per la Unesco. Són dos llocs petits però que, en el seu casc històric, acumulen una barreja de joies arquitectòniques que atrauen molts turistes.
Cienfuegos va ser fundat per un emigrant de Louisiana a principis del segle XIX per acollir mig centenar de famílies franceses. Una tempesta va arrasar en 1825 la ciutat, però va ser reconstruïda mantenint aquests aires. La indústria sucrera i els seus amplis beneficis van servir per aixecar imponents construccions que encara avui es mantenen.
La restauració del seu casc històric fa de Trinitat un dels llocs més atractius de tot el país
Per la seva banda, Trinitat, que es troba a prop de 40 minut de Cienfuegos, és una dels primers assentaments a l'illa al començament del segle XVI. La restauració del casc històric fa de la ciutat empedrada un dels llocs més atractius de tot el país. Hi ha uns quants museus al voltant de la catedral i la infinitat de cases particulars per passar la nit faciliten la visita. En realitat, seus carrerons i els seus patis poden conèixer-se en una tarda, però val la pena estendre la visita als seus voltants.
El Vall dels Enginys, per exemple, és un dels reclams d'aquesta zona. Tot just queden les restes de l'esplendor del sucre, ja traslladada a altres zones. Però els esquelets i ruïnes de la indústria poden visitar en recorreguts a peu, en cotxe, amb bicicleta o a cavall. Està a un pas de la ciutat i és un lloc de calma i pau, pel que escapar, per Compte propi amb la guia, Suposem escapar interessant ja temps do una mica aclaparador Trinitat.
Viñales, Un altre vall
Al costat del vall dels enginys, Un altre de les Valls Coneguts és el de Cuba Naturalesa de Viñales, also declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. El poble Té només un parell de carrers vorejades per un sens fi d'habitatges particulars, perquè l'oferta d'allotjament s'estenen; però vall IM m'és particularment valuós. Són un dels pocs llocs on té sentit per a mostrar i simplement sobra: la simplicitat de paisatge, les petites cases disperses i les Terres on es conreen tubercles Fan reposar. Hi ha coves amb piscina natural, camins, elevacions de terra sobtats que, Cridats "pujols boscosos", fins i tot un mural pintat a la paret d'una muntanya. Però passejar entre les sendes de terra vermellosa o observar les maneres de viure ja perdudes en molts països-transport a l'escola a cavall o bous llaurant la terra- són experiències que mereixen la pena.
Els esquelets i ruïnes de la indústria del sucre poden visitar en recorreguts a peu, en cotxe, amb bicicleta o a cavall
És curiós, i alhora lògic, que la temporada turística s'acaba amb aquesta època. De desembre a maig, Cuba atrau milers de persones; moltes d'elles espanyoles, però especialment canadencs. Els mesos d'estiu són calorosos i després es passa la temporada de tempestes i huracans per obrir, de nou, la següent temporada.
Farà un parell de mesos que vaig comprovar una cosa que ni tan sols sospitava en passar uns dies a Cayo Largo, una illa de no més de 25 quilòmetres d'extensió al sud de Cuba: és una lloc eminentment turístic. No hi ha més de 10 hotels i totes les setmanes arriben avions directament de llocs com Buenos Aires o Montreal, més de la pròpia Cuba, amb 200 i 300 persones que aterren, es distribueixen en els hotels i, passats 7 l' 10 dies, es tornen als seus països. La famosa fórmula del "tot inclòs".
En Cayo Largo res fa sospitar els seus trets cubans més enllà de les càlides aigües i la recepció a l'són de "Guantanamera"
Per descomptat, res fa sospitar que aquest lloc té trets cubans més enllà de per les càlides aigües i la rebuda al so de "Guantanamera" que interpreta un grup de músics a la petita terminal de l'aeroport. En aquests hotels s'anuncien excursions a l'Havana d'un dia en una avioneta d'hèlixs. Altres itineraris mantenen la mateixa línia turística a tenir per destí Varadero, una llarga llengua de sorra molt més explotada que Cayo Largo.
En definitiva, crec que el tòpic platja de Cuba com a raó del viatge es queda molt curt davant les possibilitats de conèixer la resta del país. Qualsevol de les zones que s'escullin tanca moltes raons per deixar-se caure per aquí.
