Arequipa: una petita Espanya al desert
No es pot arribar a Arequipa sense sorra als cabells. La ciutat està com amagada, desubicada entre els Andes i el desert de Nazca, al de Perú. Travessem dunes, ens aboquem al Pacífic, voregem les muntanyes i vam arribar a una versió d'Espanya que va aconseguir sobresaltarnos.
Ens acostem a l'estoica figura del volcà Misti als peus del qual s'estén la ciutat d'Arequipa. Encara no havia caigut la tarda i ens vam allotjar a l'hotel Casa Andina. Les passejades errants per ciutats colonials sempre desemboquen a les seves places i la Plaça Major d'Arequipa mereixia una mirada tranquil·la. era excepcional. Des dels porxos que envolten la plaça resulta més fàcil admirar la Basílica Catedral emmarcada entre els arcs i les columnes. A la part inferior, sempre, els cims nevats del Misti. Arequipa té un equilibri elegant, és més esvelta que Cusco, més estilitzada i més blanca. Concentra la gràcia a les seves façanes lluminoses, en els seus monestirs, en les seves esglésies i en les seves places però s'ha oblidat d'erigir un monument a Vargas Llosa, el seu fill predilecte.
Arequipa té un equilibri elegant, és més esvelta que Cusco, més estilitzada i més blanca
La ciutat ha aconseguit mantenir l'atmosfera del segle XVI en la seva arquitectura i l'harmonia de la seva època d'esplendor. El restaurant "La Terrassa" ens va oferir les millors vistes del nucli urbà. Allà vam conèixer a Venècia, la propietària, que ens relatava amb fervor les bondats d'Arequipa, la seva calma, la seva història, seus paisatges. El menú incloïa que, un conillet amb aspecte de rata i un sabor exquisit. Després, com el vent bufava fresc a la terrassa, ens van prestar un ponxo peruà per acompanyar la màgia d'aquell racó. El pisco sour va rematar un dinar en el qual vam tornar a sentir-nos privilegiats, amb la Plaça Major lluint el seu embruixament colonial.
La història de Juanita, una nena de 600 anys
A la tarda em vaig acostar al Museu Antropològic. Té diverses sales en què s'exhibeixen ceràmiques dels antics habitants andins, sabatilles d'espart, fotografies antigues i objectes recuperats de la serralada. Però l'últim apartat del museu es reserva tota l'admiració. Després d'unes cortines negres, la llum tènue il·lumina una vitrina que manté congelat el cos d'una nena en el moment de la seva mort. L'anomenen Juanita i la seva història és esgarrifós. Allà per 1440 la nena es va oferir voluntàriament a una mort prematura. Segons els ritus sagrats, uns pocs elegits viurien en un paradís després de l'autosacrifici. Una maça de cinc pues esbiaixar la vida de Juanita. Després va ser dipositada en el forat del volcà Ampato a 6.000 metres d'alçada, on les neus perpètues el conserven tot. Molts anys després, un moviment sísmic va tornar a la llum a aquesta nena congelada que avui s'exhibeix al museu d'Arequipa.
L'anomenen Juanita i la seva història és esgarrifós. Allà per 1440 la nena es va oferir voluntàriament a una mort prematura.
José Luis va arribar més tard i va fotografiar amb pudor la cara de la nena, el seu gest aterrit en el moment del cop letal. El volcà havia rescatat una història oblidada en els confins dels Andes. Hi ha més cossos de nens congelats les ànimes, vull creure, gaudeixen en càlids paradisos.
Aquesta mateixa nit vam sortir a sopar amb la tranquil·litat d'haver acabat el nostre treball de gravació a Perú. Vam xerrar costat de la plaça Major, on la font de bronze fa brollar l'aigua que li falta a la pampa. Parlem del treball, esperant que les imatges gravades fossin capaços de reflectir aquest cúmul d'experiències, l'atmosfera dels pobles i l'herència dels Fills del Sol.
Comentaris (1)
marc Antoni
| #
Excel · lent bloc, de l'com relata a la Ciutat d'Arequipa, también conocida como la ciudad blanca, debido a que la mayaría de sus construcciones son hechas con sillar color blanco increíble. https://incredibletravelperu.com/
Contestar