Gant és una ciutat que et reté i de la qual acabes allunyant a contracor, fascinat per la seva vitalitat i seduït per la bellesa del seu centre històric. Poques coses més impactants a veure caure la nit des dels antics molls de Graslei i Korenlei a mesura que el pont de Sant Miquel, la vella oficina de correus o la imponent façana esglaonada de l'magatzem de gra es dibuixen sobre les aigües de l'Lys gràcies a l'acurada il·luminació dels edificis. La ciutat flamenca desborda la curiositat de l'visitant, no només davant el sorprenent be Místic el Van Eyck, sinó també des de dalt d'el castell dels comtes de Flandes, trepitjant la història del seu evocador Ter, perseguint ombres pel dèdal de carrerons de Patershol o degustant una cervesa a la llegendària Vrijdagmarkt.
És una ciutat de la qual acabes allunyant a contracor, fascinat per la seva vitalitat i per la bellesa del seu centre històric
Però el principal mèrit de Gant, que el viatger percep quant acumula en els seus peus unes quantes hores de caminada, és haver vençut la temptació de embadalir en el seu ric passat medieval, llanguint petrificada en els meandres de la seva història. Lluny d'aquesta complaença malsana, bull en l'ambient cultural i universitària, complement perfecte a una bellesa patrimonial sota la qual l'ànima de la ciutat sempre està en risc de morir per aixafament. Potser és aquesta amenaça constant la que manté sempre alerta dels habitants de Gant, amb fama de tenaços similar a la dels aragonesos a Espanya, obligant-los a reinventar sempre per no claudicar bocabadats davant el centelleig de l'esplendor del seu passat medieval. Sigui com sigui, la ciutat natal de Carles V està plena d'arguments per erigir-se com una de les urbs més interessants d'Europa.
El principal mèrit de Gant és haver vençut la temptació de embadalir en el seu ric passat medieval
Pensava en aquest vigor de la ciutat mentre esmorzàvem a la Brasserie Pakhuis, un antic magatzem reconvertit en restaurant, amb la urgència de qui sap que ha de pujar a un tren dins d'un parell d'hores sense si més no donar a Gant l'oportunitat de lluir les seves gales nocturnes. Calia evitar-ho, donant-li l'esquena una vegada més als cartesians plans de viatge precuinats des de la distància. I així va ser. Una hora després estàvem passejant entre enormes salzes groguencs per Sint-Antoniuskaai, a la vora d'el Lys, alleujats per la decisió de retardar la pujada a aquest tren que, com gairebé tots, sempre pot esperar. Gant ja havia deixat empremta en nosaltres. A la ciutat l'hivern li escau molt bé. A la catedral de Sant Bavó no calia amuntegar per admirar el que potser és el políptic més famós de la història, el retaule encarregat per l'alcalde Joos Vijde a Hubert van Eyck per engalanar la seva capella funerària (on avui, en desgreuge, llueix una rèplica fotogràfica).
Calia evitar agafar el tren, donant-li l'esquena una vegada més als cartesians plans de viatge precuinats des de la distància
La atzarosa vida d'aquesta obra mestra que ha sobreviscut als revolucionaris francesos i als nazis, a incendis i fins i tot a una "captivitat" en una mina de sal austríaca durant la Segona Guerra Mundial, encara té una última línia per escriure. A l'abril de 1934 dos dels seus panells van ser robats de la catedral. Un (el de Sant Joan Baptista) va ser recuperat, però de l'altre (els jutges justos) mai més es va saber. La taula que avui es exhibix es va pintar al segle XX utilitzant com a model per a un d'ells, paradoxalment, al rei Leopoldo II, el saquejador de Congo, tan allunyat de la imatge d'un jutge just. A esquena de la catedral, a la Vrijdagmarkt, el seu animat mercat no convida a presagiar que aquesta cèntrica plaça va ser, fins al primer quart d'el segle XIX, escenari d'execucions i actes de fe. Per foragitar aquesta turmentada memòria, Res millor que una cervesa a "Dulle Griet" (Margarita la boja), un temple d'aquesta beguda nacional on, segons expliquen, Carles V va ocultar a una filla il·legítima.
Per espantar la memòria turmentada del vrijdagmarkt res millor que una cervesa a "Dulle Griet" (Margarita la boja)
A més del "Dulle Giet", no cal anar-se'n de Gant sense comprar mostassa, que les dependentes serveixen d'un gran bóta, i Tierenteyn-Verlent (Mercat de verdures 3, al costat de el castell dels comtes de Flandes), sin curiosear i Huis Temmerman (Kraanlei 79), 1 botiga de dolços artesanals de abarrotades prestatgeries, i sense entrar a l'antiga Llotja de la Carn (Mercat de verdures 7), inconfusible per l'aglomeració de pernils fumats penjats de sostre per assecar, un bon lloc per endur-se una ampolla de roomer (tan elegants que després es pot reconvertir en gerro), el licor local de flors de saüc. Tampoc cal desaprofitar l'oportunitat de comprar en algun mercat de carrer els característics dolços de la ciutat: nassos de gant (literalment nassos de Gant, en aquest cas de gerd), pastissos mate (un pastisset de massapà) i mastellen (rosquilles de canyella). Molt a prop, i Plaça Veerle, el pregoner de Gant, abillat amb el seu vestit d'època, anuncia l'obertura dels mercats nadalencs, una estampa costumista que salta feta miques quant el seu orgue comença a escampar els acords de la dansa dels ocellets. En aquesta mateixa plaça, on els aparadors fan ostentació de desenes d'ampolles de cervesa, a quina més apetitosa, un fanal pot passar desapercebuda per al forà, encara que tanca una curiosa tradició: és la que encenen els pares quan acaben de tenir un fill.
No cal anar-se'n de Gant sense comprar mostassa en Tierenteyn-Verlent ni sense tafanejar en la tradicional Huis Temmerman
Convé entrar al limítrof castell dels comtes de Flandes, un dels pocs medievals que queda en tot Flandes, ni que sigui per pujar els 127 graons de la seva torre de l'homenatge o recórrer, amb un puny a la boca, la seva col·lecció d'instruments de tortura. Des de dalt de la fortificació, les vistes de centre històric són magnífiques. El castell té una curiosa anècdota a l'esquena: i 1949 va ser ocupat de forma efímera pels estudiants a l'vespre per protestar de forma pacífica per la pujada de l'preu de la cervesa. Se m'ocorren poques reivindicacions més justes.
Els estudiants van prendre en 1949 el castell dels comtes de Flandes per protestar per la pujada de l'preu de la cervesa. Poques reivindicacions més justes
Però si hi ha una postal irrenunciable a Gant aquesta és la archifotografiadísima panoràmica de les tres torres més representatives de la ciutat: les de l'església de Sant Nicolau, el Belfort municipal i la catedral de Sant Bavó, un enquadrament perfecte des del medieval pont de Sant Miquel. Des d'aquí mateix, a la nostra esquerra treu el cap, a la fi dels molls de Graslei i Korenlei, la façana de la restaurada Llotja de l'Peix. És en aquest lloc, si es pot triar, on hem de deixar-nos sorprendre a la nit per gaudir, passejant per les ribes de l' Llista, d'un Gant absolutament màgic, que vesteix de llums als seus edificis històrics i et submergeix en una atmosfera d'un altre temps de la que costa abstreure. Només la gegantina sínia nadalenca que treu el cap darrere de la església de Sant Nicolau ens rescata d'aquesta ensomni medieval de la que hauria d'estar prohibit fugir abans al vespre.
