Els 7 capvespres més bells del món
Sol passar. El món tendeix a rebentar en la línia de l'horitzó. A aquesta hora en que s'incinera el dia, quan explota el sol, resistint-se a l'entrada de la nit. En aquest moment el viatger se sent còmplice del paisatge, la carretera pot esperar. He vist com s'extingien els rajos entre les palmeres d'Acapulco, com es anaranja Alaska, com si cremés el cel, com mor la llum entre les boires de Kamtxatka… I després, sol passar, arriba la nit, apaivagant el centelleigs.
1.- Fiords de Noruega
Gairebé esperàvem veure una legió de arcàngels baixant entris els núvols per aquest feix de llum que cremava l'aigua dels fiords. Tal era la comunió del cel, el mar i les muntanyes a aquesta hora en què a tots els agafa per encendre.
2.-Acapulco (Mèxic)
Era un sol groc colant-se entre les palmeres, un cel rosa decorant el passeig dels enamorats a les platges de la Barra de Coyuca a Acapulco. Els pelicans ho feien tot una mica més oníric i els nens saltant sobre la sorra… tan perfecte, tan acolorit que em va semblar que el paisatge s'havia posat en pa hortera.
3.-Kamtxatka (Rússia)
Els capvespres de Kamtxatka són més seriosos, solemnes fins i tot, perquè el gel paralitza el perfil dels paisatges i la boira dels rius suavitza aquesta rigidesa. Al revolt d'un riu vam veure com s'extingia el dia, poc a poc, perquè allà no hi ha presses, bonic, encara que allà ningú ho vegi, senzillament perquè no hi ha ningú. Bé, aquella tarda si, estàvem nosaltres.
Teníem un horitzó de palmeres, un sol acomiadant-se amb fúria, un incendi imaginari.
4.-Lamanai (Belize)
Sobre la part alta d'una piràmide maia tot cobra una esplendor com de déus. Teníem un horitzó de palmeres, un sol acomiadant-se amb fúria, un incendi imaginari. No hi havia turistes allà, només els jabirús sobrevolaven aquell quadre d'horitzons verds, ruïnes i espurnes.
5.-Boques de Dzilam (Península de Yucatán)
Recordo bé el moment d'esgotar la tarda amb un bany en aigües tan calmes que ni les onades s'atreveixen a fer soroll. I llavors un esbart de flamencs roses va anar perfilant siluetes davant del sol. Roses com el cel que estava per venir, conjuntant així el vol de les aus i la resplendor de la nostra estrella.
6.-Ancoratge (Alaska)
Fins al capvespre sembla extrem. Enfront de la badia de Anchorage el món es va pintar amb taronges i vermells, grocs i roses, fins les plaques de gel s'encenien. Era una llum intensa, per compensar potser el fred, per enganyar durant una estona als cors solitaris que caminen passejant a la badia.
7.-Salar de Uyuni (Bolívia)
És difícil apagar el salar d'Uyuni. La sal que durant el dia ens enlluernava ara es rendia poc a poc a l'ocàs. Caminem una estona en aquell plató gegant mentre s'anava escorrent el dia entre les muntanyes. El sol, la sal, ambdós van desaparèixer.
Comentaris (16)
Rosa
| #
Bella imatges… I gran recompensa per acabar una jornada laboral.
Segueix compartint amb nosaltres tanta màgia.
Contestar
Remediosmlg
| #
Que meravella. Gràcies per compartir-. Un petó i espero poder seguir rebent coses tan boniques
Contestar
Juan Antonio Portillo
| #
Em sembla, estimat Daniel, que algun d'Àfrica t'ha faltao, sobretot disfressat de Masai ¡¡¡¡¡¡¡¡He vist el programa repetit mentre esmorzava i gairebé m'ennuego veient córrer cap a mi amb la llança.
Belles imatges. Gràcies per compartir-
Contestar
Daniel Landa
| #
Gràcies als tres, seguirem compartint racons del món. I sí, Juan Antonio, estic amb tu, tal vez me falte África, però el cert és que a l'Àfrica vaig veure sobretot albes (mira el Top 7 d'albes) Y sí, també entenc que t'ennueguis veient-me vestit de massai… Això de la llança no acabo d'agafar-li el truquillo , però el cert és que a l'Àfrica vaig veure sobretot albes (mira el Top 7 d'albes) I sí, també entenc que t'ennueguis veient-me vestit de massai… Això de la llança no acabo d'agafar-li el truc 😉
Contestar
EVA
| #
Precioses imatges!! gràcies per permetre'ns seguir descobrint el món a través dels vostres ulls. M'encanta Un món a part, veure-us és un veritable plaer, m'emociono amb les vostres vivències i la forma en què ho compteu. Felicitats!!!
Contestar
Iria Costa
| #
Estic amb Rosa, és màgia, màgia preciosa 🙂
Contestar
Montse Acevedo
| #
No em cansava. Cadascuna de les vostres «aparicions» em deixa amb la boca oberta i amb ganes de més, i aquesta no podia ser menys.
Gràcies per compartir. Sempre penso en el afortunats que sou d'haver pogut gaudir tant i de tant.
Abraçades
Contestar
JOSE ANTONIO LOPEZ
| #
FALTA EL DE LA ALHAMBRA DES SANT NICOLAS, SENSE DUBTES EL MILLOR DE TOTS
Contestar
Daniel Landa
| #
Eva, Tant de bo, Montse i José Antonio, gràcies per aquests comentaris. Per descomptat falten tants com capvespres hi ha al món! Però aquests, per a mi, tenien una màgia especial…
Contestar
Rosa
| #
Tu sí que tens màgia Daniel!!!
Contestar
Lydia ploma
| #
Preciosa recopilació.
Contestar
Rosa
| #
S'ha acabat la sèrie, i ara… Què farem els dijous?.
Us reitero les meves felicitacions, gràcies per haver estat el vehicle per mostrar tantes ètnies i llocs desconeguts.
Contestar
Iria Costa
| #
Cert, Rosa, han estat en 51 països en solitari 2 anys!!! ha estat increïble i mravilloso 🙂
i estic segura que seguiran viatjant encara que de otr manera 😉
Muack!
Contestar
Lydia ploma
| #
A mi també em faltarà alguna cosa els dijous a la nit. Vaig a fer molt a faltar el programa.
Era com una mena de premi, després de treballar, fer alguna tasca casolana, sopar i per finalitzar el dia, gaudir dels seus viatges.
Espero que aviat torneu amb noves destinacions.
Una abraçada
Contestar
Joan
| #
8- Étretat, França.
Contestar
la cosmopolilla
| #
Espectaculars imatges! I la música que acompanya m'ha semblat meravellosa… Tinc moltíssimes ganes d'anar als fiords noruecs, i ara més he he. Aquí us deixo el meu top ten de capvespres, que inclouen també paisatges nevats com Islàndia. Una abraçada de la cosmopolilla.
http://lacosmopolilla.com/2014/12/19/despidiendo-al-sol/
Contestar