Sol passar. El món tendeix a rebentar en la línia de l'horitzó. A aquesta hora en que s'incinera el dia, quan explota el sol, resistint-se a l'entrada de la nit. En aquest moment el viatger se sent còmplice del paisatge, la carretera pot esperar. He vist com s'extingien els rajos entre les palmeres d'Acapulco, com es anaranja Alaska, com si cremés el cel, com mor la llum entre les boires de Kamtxatka… I després, sol passar, arriba la nit, apaivagant el centelleigs.
1.- Fiords de Noruega
Gairebé esperàvem veure una legió de arcàngels baixant entris els núvols per aquest feix de llum que cremava l'aigua dels fiords. Tal era la comunió del cel, el mar i les muntanyes a aquesta hora en què a tots els agafa per encendre.
2.-Acapulco (Mèxic)
Era un sol groc colant-se entre les palmeres, un cel rosa decorant el passeig dels enamorats a les platges de la Barra de Coyuca a Acapulco. Els pelicans ho feien tot una mica més oníric i els nens saltant sobre la sorra… tan perfecte, tan acolorit que em va semblar que el paisatge s'havia posat en pa hortera.
3.-Kamtxatka (Rússia)
Els capvespres de Kamtxatka són més seriosos, solemnes fins i tot, perquè el gel paralitza el perfil dels paisatges i la boira dels rius suavitza aquesta rigidesa. Al revolt d'un riu vam veure com s'extingia el dia, poc a poc, perquè allà no hi ha presses, bonic, encara que allà ningú ho vegi, senzillament perquè no hi ha ningú. Bé, aquella tarda si, estàvem nosaltres.
Teníem un horitzó de palmeres, un sol acomiadant-se amb fúria, un incendi imaginari.
4.-Lamanai (Belize)
Sobre la part alta d'una piràmide maia tot cobra una esplendor com de déus. Teníem un horitzó de palmeres, un sol acomiadant-se amb fúria, un incendi imaginari. No hi havia turistes allà, només els jabirús sobrevolaven aquell quadre d'horitzons verds, ruïnes i espurnes.
5.-Boques de Dzilam (Península de Yucatán)
Recordo bé el moment d'esgotar la tarda amb un bany en aigües tan calmes que ni les onades s'atreveixen a fer soroll. I llavors un esbart de flamencs roses va anar perfilant siluetes davant del sol. Roses com el cel que estava per venir, conjuntant així el vol de les aus i la resplendor de la nostra estrella.
6.-Ancoratge (Alaska)
Fins al capvespre sembla extrem. Enfront de la badia de Anchorage el món es va pintar amb taronges i vermells, grocs i roses, fins les plaques de gel s'encenien. Era una llum intensa, per compensar potser el fred, per enganyar durant una estona als cors solitaris que caminen passejant a la badia.
7.-Salar de Uyuni (Bolívia)
És difícil apagar el salar d'Uyuni. La sal que durant el dia ens enlluernava ara es rendia poc a poc a l'ocàs. Caminem una estona en aquell plató gegant mentre s'anava escorrent el dia entre les muntanyes. El sol, la sal, ambdós van desaparèixer.
