Les albes més bells del món

A aquesta hora en què desperta el món, matinada, cafè i silenci: sempre compensa. Tot viatge s'atura a l'alba perquè és l'hora de la treva, el moment on el viatger entén el seu parador. Després queda el tràfec d'històries, la vida dels altres passant en bucle, els quilòmetres de carretera… però a l'alba només hi ha un viatger i un entorn, la lírica encaixa llavors, el silenci, la pau.

1.- Desert del Gobi (Mongòlia)

Calculem malament i vam haver d'esperar més d'una hora al cotxe a 11 graus sota zero, fora del ger mongol que ens havia servit de refugi aquella nit. El mateix ger que s'encén amb els primers rajos del desert, al costat de les dunes, lluny de tota la resta.

2.-Tornar ai (Namíbia)

Al sud de Namíbia no hi ha res. Només sorra i congostos, arbres solitaris i estepes. La soledat s'emfatitza l'alba, amb una gamma de roses i vermells que desperta al matiner com si encara estigués somiant.

3.-Les Torres del Paine (Xile)

Els cafès i les pastes ens reconfortar a la intempèrie del sud de Xile. Després va sortir el sol i ja no necessitem més consol per combatre el fred. Les parets de les Torres del Paine es van encendre, tot va cobrar un aspecte oníric. Diuen que de vegades es tornen totalment taronges, o violetes, o rosàcies, segons incideixi la llum de l'alba. A nosaltres ens va bastar aquella escena de punters grocs, de núvols i roca.

Aquella nit havíem dormit al cotxe, en algun poble del nord del Sudan. Em va revelar la llum i vaig treure la càmera per inèrcia, per veure com despertaven el Nil i les seves palmeres.

4.-Pobles Nubios (Sudan)

Aquella nit havíem dormit al cotxe, en algun poble del nord del Sudan. Em va revelar la llum i vaig treure la càmera per inèrcia, per veure com despertaven el Nil i les seves palmeres. Vaig gravar la pau dels pobles Nubis a primera hora del matí. Després em vaig adonar que la pau dels nubis continua tot el dia fins a l'ocàs.

5.-El (Kamchatka Peninsula de, Rússia)

Si hagués d'escollir una alba, me quedaría con el de Kamchatka. Al norte de la península, en la localidad de Esso, el sol asciende despacio, sense pressa. La bruma de las aguas termales filtra la luz, la nieve suaviza el paisaje y sólo los 28 grados bajo cero fueron capaces de despertarnos del todo. Tuvimos el tiempo justo para grabar el amanecer antes de que la cámara sucumbiera al frío y dejara de grabar, tal vez como homenaje a aquellos planos.

6.-Mukasanga (Zàmbia)

Habíamos pasado la noche en la casa del director de la escuela de Mukasanga, un poblado de Zambia que se asoma a los ríos más salvajes de África. En aquest lloc, los búfalos y los cocodrilos invaden las pesadillas de los niños, pero al amanecer se despeja el miedo, la llum taronja saluda el poble i la vida poc a poc s'obre pas amb una quietud coherent amb la màgia del moment.

7.-Monument Valley (Estats Units)

Només hi ha una manera de veure alba en un dels parcs més bonics de Estats Units: passant la nit allà. Dormim en un hogan, que és la cabana tradicional dels navajos i la recompensa va aparèixer a l'horitzó retallant les roques més cinematogràfiques del món, els perfils de Monument Valley.

Què ens hem deixat ..?

Cada alba és únic i hi ha tant moments màgics com persones disposades a aixecar-se amb les primeres llums. Nosaltres vam gravar molts albes, però resultaria absurd assenyalar quins mereixerien entrar en aquesta llista. Suposo que tots.

  • Compartir

Comentaris (6)

  • Rosa

    |

    Impressionants imatges. Por quedarme con uno me quedo conImposible decidirme, me quedo con ¡todos! Besos palentino.

    Contestar

  • Montse Acevedo

    |

    ¿Cómo se puede condensar tanta belleza en tan pocas imágenes?
    Pura magia.
    Abraçades

    Contestar

  • Elisabet Ruger

    |

    MARA VILLOSO, gracias por hacernos soñar

    Contestar

  • ELISA Angelica Ceballos sosa

    |

    HERMOSOS AMANECERES Y PENSAR QUE ESTÁN EN DISTINTAS PARTES DEL MUNDO, UN MILAGRO EN TAN POCO TIEMPO, GRACIAS POR COMPARTIR TANTA BELLEZA, UNA ABRAÇADA

    Contestar

  • Laura

    |

    Sin duda amanecer en cualquier parte del mundo es un gran milagro diario que deberíamos valorar más; un momento de calma entre el mundo y nosotrxs, antes de que todo empiece a bullir.
    Hacerlo en distintos lugares del mundo, con personas que quieres y con un buen café si es posible, es un autentico lujo!!!
    No me puedo quedar con ninguno, todos son especiales

    Contestar

  • Lydia

    |

    Unes imatges precioses. Associo l'alba a silenci, una pau, hasta que ya ha salido el sol del todo y empieza la vida. Me resultaría imposible elegir cuál es el que más me gusta. Aparte, com bé dius, se podría ampliar la lista. Cada uno tiene su particular encanto.

    Contestar

Escriu un comentari