juliol 04 2013 Les albes més bells del món

A aquesta hora en què desperta el món, matinada, cafè i silenci: sempre compensa. Tot viatge s'atura a l'alba perquè és l'hora de la treva, el moment on el viatger entén el seu parador. Després queda el tràfec d'històries, la vida dels altres passant en bucle, els quilòmetres de carretera… però a l'alba només hi ha un viatger i un entorn, la lírica encaixa llavors, el silenci, la pau.

1.- Desert del Gobi (Mongòlia)

Calculem malament i vam haver d'esperar més d'una hora al cotxe a 11 graus sota zero, fora del ger mongol que ens havia servit de refugi aquella nit. El mateix ger que s'encén amb els primers rajos del desert, al costat de les dunes, lluny de tota la resta.

2.-Tornar ai (Namíbia)

Al sud de Namíbia no hi ha res. Només sorra i congostos, arbres solitaris i estepes. La soledat s'emfatitza l'alba, amb una gamma de roses i vermells que desperta al matiner com si encara estigués somiant.

3.-Les Torres del Paine (Xile)

Els cafès i les pastes ens reconfortar a la intempèrie del sud de Xile. Després va sortir el sol i ja no necessitem més consol per combatre el fred. Les parets de les Torres del Paine es van encendre, tot va cobrar un aspecte oníric. Diuen que de vegades es tornen totalment taronges, o violetes, o rosàcies, segons incideixi la llum de l'alba. A nosaltres ens va bastar aquella escena de punters grocs, de núvols i roca.

Aquella nit havíem dormit al cotxe, en algun poble del nord del Sudan. Em va revelar la llum i vaig treure la càmera per inèrcia, per veure com despertaven el Nil i les seves palmeres.

4.-Pobles Nubios (Sudan)

Aquella nit havíem dormit al cotxe, en algun poble del nord del Sudan. Em va revelar la llum i vaig treure la càmera per inèrcia, per veure com despertaven el Nil i les seves palmeres. Vaig gravar la pau dels pobles Nubis a primera hora del matí. Després em vaig adonar que la pau dels nubis continua tot el dia fins a l'ocàs.

5.-El (Kamchatka Peninsula de, Rússia)

Si hagués d'escollir una alba, em quedaria amb el de Kamtxatka. Al nord de la península, a la localitat d'Esso, el sol puja a poc a poc, sense pressa. La boira de les aigües termals filtra la llum, la neu suavitza el paisatge i només els 28 graus sota zero van ser capaços de despertar-nos del tot. Vam tenir el temps just per gravar l'alba abans que la càmera sucumbís al fred i deixés de gravar, potser com a homenatge a aquells plànols.

6.-Mukasanga (Zàmbia)

Havíem passat la nit a casa del director de l'escola de Mukasanga, un poblat de Zàmbia que treu el cap als rius més salvatges d'Àfrica. En aquest lloc, els búfals i els cocodrils envaeixen els malsons dels nens, però al clarejar s'aclareix la por, la llum taronja saluda el poble i la vida poc a poc s'obre pas amb una quietud coherent amb la màgia del moment.

7.-Monument Valley (Estats Units)

Només hi ha una manera de veure alba en un dels parcs més bonics de Estats Units: passant la nit allà. Dormim en un hogan, que és la cabana tradicional dels navajos i la recompensa va aparèixer a l'horitzó retallant les roques més cinematogràfiques del món, els perfils de Monument Valley.

Què ens hem deixat ..?

Cada alba és únic i hi ha tant moments màgics com persones disposades a aixecar-se amb les primeres llums. Nosaltres vam gravar molts albes, però resultaria absurd assenyalar quins mereixerien entrar en aquesta llista. Suposo que tots.