Kolmanskop, la ciutat fantasma

Ja no queda ningú. Fa molt temps que van anar tots. Al desert namibio sobreviu el rastre d'una època estranya, on l'home es va obstinar a aixecar salons de ball sobre les dunes, barracons a la sorra, mansions a meitat del no-res, però res va acabar guanyant i avui Kolmanskop només és vent i penombra.

Va ser a principis del segle XX, quan molts alemanys van buscar fortuna en els confins de l'Àfrica, i es van assentar allà on el mar i el desert estrenyen els seus llaços, relació impossible de sal i sorra. Al sud de Namíbia sempre han existit les platges sense turistes, paisatges erms, pero hubo un tiempo en que esas playas y esos desiertos escondían un tesoro. Era com si aquell lloc voldria recompensar a qui s'atrevís a arribar-hi. Diamants sota la sorra, el regal dels audaços.

Van importar la primera màquina de raigs X d'Àfrica per detectar si els treballadors es menjaven una de les preuades pedres com sobresou.

Aquells pioners es van tornar milionaris i no van trigar a crear la ciutat de Kolmanskop (l' Kolmannskuppe, que dirien ells). Des 1908 fins a la Segona Guerra Mundial, famílies senceres es van acomodar a casa germàniques, protegint-se del clima de Namíbia, al desert erm, tan lluny de la Selva Negra o de les places de Berlín. La brillantor dels diamants podia amb tot. Van aixecar hospitals i van importar la primera màquina de raigs X d'Àfrica per detectar si algun dels treballadors es menjaven una de les preuades pedres com sobresou.

La prosperitat no entén de paisatges, i menys encara la cobdícia. Els nens anaven a l'escola entre les dunes i els magnats fumaven purs en els seus banyeres, mentre contemplaven un horitzó àrid. Després van arribar els nazis, amb els seus esvàstiques, seva somriures de triomfadors i els seus idea boges, més boges encara en un lloc que podia finançar la seva guerra. Resulta estrany pensar que en el desert namibio, els nazis van brindar amb cervesa de Baviera gràcies al carboni cristal · litzat.

Però un dia es van acabar els diamants i llavors amb la mateixa ansietat que van aixecar Kolmanskop, la van abandonar. El van deixar tot, amb presses, doncs l'ambició no sap fer arrels i allà res podia retenir ja.

El van deixar tot, amb presses, doncs l'ambició no sap fer arrels i allà res podia retenir ja.

70 anys després arribem nosaltres. Un rètol rovellat s'anuncia la ciutat fantasma. El desert ha anat colant-se en les cases. L'hospital segueix en peu, però el sostre està a punt d'enfonsar-ia les habitacions s'acumula la terra.

Caminem per aquelles mansions, encara intactes. El cruixit de la fusta al pujar les escales s'amplificava la sensació de silenci, de buit. Les fotos dels nazis riallers segueixen penjades de les parets de la sala de ball, avui un lloc lúgubre.

Els carrers estan irreconeixibles, perquè a la intempèrie, tot es torna sorra.

La ciutat és una estampa obscena de la cobdícia de l'home. Una altra vegada, un altre exemple més. La veritable maledicció de l'Àfrica ha estat sempre la seva riquesa. Invasions, el Filats guerres, això acaba portant tant diamant i tanta pedra que acaba decorant la corona d'alguna reina, per a major glòria d'un estat que no sabria assenyalar Namíbia en un mapamundi.

La veritable maledicció de l'Àfrica ha estat sempre la seva riquesa.

Kolmanskop està molt a prop de la ciutat de Luderitz, que treu el cap a l'Atlàntic per saciar la seva set de desert. I allà vam saber que avui, ¡Ara! agències alemanyes segueixen explotant les entranyes del país africà a la recerca de més diamants. Les seqüeles d'aquella febre persisteixen en els nostres dies.

A la carretera que ens va portar fins Kolmasnkop trobem el següent cartell: "ADVERTÈNCIA: públic es va advertir que entra a l'àrea restringida en ambdós costats de la carretera d'Aus " (AVÍS: S'alerta al públic perquè no entri a l'àrea restringida a banda i banda de la carreta cap Aus-localitat al sud del Namíbia-).

L'àrea restringida, és clar, és aquella on encara guarden l'esperança de trobar diamants.

 

  • Compartir

Comentaris (6)

  • Lula

    |

    Ufff, qué yu-yu, quina pena….

    Contestar

  • Oscar

    |

    Cap als anys 20, la colònia de Namíbia ja havia passat a ser administrada pel domini britànic de Sud-àfrica. Després del Tractat de Versalles la futura Namíbia va passar a ser colònia britànica i el 17 de desembre de 1920 la Societat de Nacions va confirmar el mandat de Sud-àfrica sobre el país. No HAVER nazis a Namíbia.

    Contestar

  • lydia

    |

    Semblen les imatges d'una pel · lícula de terror. La imatge de la banyera plena de sorra és impactant.

    Contestar

  • Jaume Andres

    |

    Àfrica, aquest gran continent. Moltes gràcies pel vídeo. 🙂

    Contestar

  • BUENISIMO

    |

    segueix delectant-nos amb els teus temes, val la pena aturar-se un temps GRÀCIES

    Contestar

Escriu un comentari