Naivasha: el llac voraç del Rift

Per: Ricardo Coarasa (text i fotos)
imatges anteriors
següent imatge

encapçalament informació

contingut d'informació

La toponímia colonial africana està plena de despropòsits. Alguns, fins i tot, han sobreviscut fins als nostres dies. Imaginem l'escena. Un europeu («home blanc» en swahili) pregunta a un nadiu el nom d'un bell llac. «I aipsha, i aipsha» (el llac, el llac), contesta el veure a l'estrany assenyalant l'aigua. L'intercanvi d'informació és surrealista, però el colonitzador, que entén una cosa semblant a «enaivasha», ja té prou. Està davant de l'estany Naivasha. Queda batejat aquest llac, el llac «el llac». I respectant la toponímia local, faltaria més.

Llegint aquesta història, vaig arribar a l'Naivasha, un dels llacs que jalonen el Gran Vall del Rift i Kenya, amb el somriure posat. A dues hores en cotxe per carretera ( d'excel·lent asfalt) des Sant, Naivasha -como Aberdares i el més cèlebre Nakuru– és, per a molts visitants, la primera imatge que es porten de Kenya i, de vegades, d’Àfrica (atès que Kenya és el baptisme africà més freqüent).

Vaig arribar a l'Naivasha, un dels llacs que jalonen la Gran Vall de l'Rift a Kenya, amb el somriure posat

Un pot ens esperava a la riba (al costat d'un restaurant que rumiava l'absència de clients) per navegar pel llac un parell d'hores. Pere guiava la barcassa. En la distància, la silueta del Monte Longonot (2.777 metres) s'alçava majestuosa amb la insolència del seu ADN volcànic i ens empenyia a seguir solcant les aigües per intentar acostar-nos-hi.

L'estació plujosa havia estat prolífica i el Naivasha presentava un aspecte exultant. Un bon tram de la riba estava completament inundat i, a causa d'això, resultava sorprenent navegar de cop i volta entre tanques de fusta, fanals, cables elèctrics, pous i palafits perduts en el manglar. El llac, d'aigua dolça, concentra gran quantitat de vida salvatge i és difícil, per exemple, no ensopegar amb algun hipopòtam. Es compten per desenes i apropant-te a ells amb cautela pots sentir aquest rasgueo a l'estómac que t'empeny a preguntar-te, encara que ho evitis, què passaria si un singlot bolqués la barca. Més encara quant vam interrompre a dos d'ells aparellant en l'aigua. El brunzit de l'motor es confon amb els esbufecs dels animals i els seus xipollejos a pocs metres de nosaltres. Obligat mostrar-se comprensiu i allunyar-nos d'aquí de puntetes.

Un bon tram de la riba estava inundat i resultava sorprenent navegar entre tancats, fanals, pous i palafits perduts

Però el que primer em crida l'atenció en aquest escenari on l'aigua ha devorat el paisatge dels marges és una línia elèctrica que s'endinsa un centenar de metres al Naivasha fins deixar-se engolir per les seves aigües. A l'altra banda, allà baix, hi ha un hotel que va quedar inundat en 2004, explica en Pere.

Resolt el misteri, la vida salvatge acapara tot el nostre interès de nou. Una girafa que es resisteix a renunciar a les acàcies semisubmergides s'ha endinsat llac endins per procurar-se una mica de menjar. Des dels canyissos, un búfal solitari observa l'escena i ens vigila amb recel. Una mica més enllà, desenes de pelicans de obscenes papades i corbs marins gaudeixen de la riba al costat d'un antic pou també absorbit pel Naivasha, el llac voraç.

Naivasha i el veí Nakuru van ser l'epicentre de la societat colonial, el Happy Valley dels mzungus

Naivasha i el veí Nakuru van ser l'epicentre de la societat colonial, l' Happy Valley de los mzungus. Un per sobre de tots, senyor Delamare, el principal terratinent de la zona. Aquests vestigis han deixat empremta en la successió de mansions colonials que treuen el cap per les ribes (i segones residències de nou encuny, més modestes), com el cèlebre Palau Djinn («Passions a l'Àfrica»). Aquest contrast entre vida salvatge i residencial rància és una de les paradoxes de l'Naivasha.

La concentració d'aus és també notable. Si hi ha alguna cosa que menysprea un turista que viatja per primera vegada a l'Àfrica (sobretot els espanyols) -amb els seus somnis esvalotats per grans felins- són els ocells. És fàcil escuchárselo explicar als resignats guies locals. Frena el 4×4 en sec. El passatge s'esvalota. Tots a peu escrutant la sabana a la recerca de l'felí que de ben segur el guia acaba de sorprendre sota d'un arbust. I, de sobte, un gerro d'aigua freda. «Allà dalt, a la copa de l'arbre, una carraca». «¡Bah, un ocell, segueix, segueix!», se sol escoltar.

Un línia elèctrica s'endinsa en el Naivasha fins deixar-se engolir per les seves aigües. A l'altra banda, allà baix hi ha un hotel que va quedar inundat en 2004

Però quan un porta ja alguns safaris a l'esquena, inopinadament, un bon dia, en idèntica tessitura, decideixes agafar els prismàtics i escodrinyar les branques fins que dónes amb ell, se t'escapa un espontani «oooooohhh!» que fins i tot arriba a avergonyir-te una mica i tires unes fotos. T'has convertit ja en el que, en l'argot dels safaris, es coneix com un «oceller». I no hi ha marxa enrere. La sublimació d'aquesta passió per les aus arriba quan, guia dels ocells de l'Àfrica a la mà, per fi veus un abellerol carmesí o calat cariplateado sobre un arbust i, emocionat, intentes situar-lo per intentar compartir la teva dita amb els companys de tot terreny. I et escoltes dir sense immutar-: «Aquí està, a la dreta de l'arbre, just a sobre d'aquest lleopard».

Així que descobrir un niu entre les branques vençudes per les aigües de l'Naivasha és motiu d'alegria, com apropar-se amb sigil a diversos king fish (blauet). Peter ve preparat i llança a l'estany un peix ressec per temptar a arrencar a volar. impassible, el blauet es mostra desdenyós. El segon intent tampoc té èxit. «Sembla que avui no tenen gana», murmura el guia. El Longonot, des de la distància, es riu dels mzungus.

Més informació d'aquesta i altres rutes per Kenya: www.kobo-safaris.com

 

  • Compartir

Comentaris (2)

  • Lydia

    |

    M'ha encantat el relat. Em pregunto el perquè d'aquest desinterès cap als ocells. No m'estranya que el Longonot rigui dels mzungus.

    Contestar

  • Mayte

    |

    Què interessant! fa poc vaig llegir un llibre sobre una història que va passar en aquest enigmàtic llac, sobre una dona anomenada Joan Root… molt interessant encara que amb tràgic final, aquí l'enllaç: http://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Root

    Contestar

Escriu un comentari