No m'agrada París

Sóc conscient que la crítica pot ser criticada. No rivalitzar amb l'opinió aliena, no qüestiono els records inesborrables d'altres, no jutjo la devoció dels amants, un suposar, que van quedar enamorats de la portada de Notre Dame. Però qualsevol ciutat del món només pot ser descrita a través del filtre de la pròpia experiència. Jo he caminat carrers de París fins a quatre vegades i encara que ho he intentat, no puc, no em sento còmode, no em sedueix. No m'agrada París.

En Viatges al Passat tractem d'obrir portes al món. No obstant això, és impossible enamorar de totes les ciutats. L'encant no pot ser una qualitat global. Hi ha llocs que senzillament no acaben de commoure'ns i París és, per a mi, un d'ells.

La capital francesa és com un hotel de cinc estrelles: elegant, cara i amb un punt d'ostentació

La capital francesa és com un hotel de cinc estrelles: elegant, cara i amb un punt d'ostentació. La gent parla de manera educada, sense aixecar la veu, acompanyant lírica en els gestos, però en la mirada de l'parisenc hi ha sempre un judici cap al visitant. Com el d'aquest recepcionista d'hotel de luxe que desaprova el vestit d'un hoste.

A Moscou, per exemple, els habitants poden dedicar la mirada d'un porter de discoteca, tosca, severa. Es tracta d'una desconfiança d'un altre tipus, més instintiva, més brusca, però és fàcil relaxar aquesta distància amb un vodka. A Londres, molts anglesos parlen amb orgull anglosaxó, una mica arrogant, però després s'inventen els pubs amb les seves cerveses, per universalitzar la nit. Els romans presumeixen de la seva Història sense complexos, amb escarafalls fins i tot, però hi ha una cosa pròxima al seu caràcter extravertit, potser el riure fàcil.

En molts casos converteixen la seva ciutat en un museu que cal visitar amb paraigua uns 200 dies a l'any.

A París no m'imagino compartint una festa espontània amb un parisenc altiu (termes que poden arribar a ser redundants). Alguns s'entesten a convertir la seva ciutat en un gran museu que, per cert, cal recórrer amb paraigua uns 200 dies a l'any.

Quan es viatja amb una càmera de vídeo, s'accentua la suspicàcia amb l'estranger. Vaig tenir la impressió que es resistien a que gravéssim les seves places, seus carrers i els seus cafès com si anéssim a robar-los la màgia associada al concepte "París".

Aquesta sensació incòmoda m'ha acompanyat sempre aquí. El discurs del parisenc no és superb, ni grandiloqüent, és una mica més subtil: és condescendent. Parlen d'altres ciutats amb generositat mentre no cometis la gosadia de comparar cap amb París i en aquesta condescendència hi de vegades un greuge tan imperceptible, que un perd el dret a protestar.

El discurs del parisenc no és superb, ni grandiloqüent, és una mica més subtil: és condescendent.

Potser aquesta atmosfera distant m'ha impedit gaudir de la bellesa objectiva de l'església de Sainte Chappelle, amb les seves vidrieres infinites o dels passejos del Sena, sota ponts pels que fugen els amors despitats.

Més enllà d'aquestes postals, mai he entès on resideix la virtut del Pompidou, amb tots aquests bastides envoltant un bloc rectangular, o la Torre Eiffel, altre edifici que em sembla inacabat. Tampoc he gaudit mai de la plaça de Montmartre, tan bigarrada que l'art s'ha tornat una excusa per veure un munt de gent. No em sedueix anar a comprar a les onze de la nit pels Camps Elisis, el nom ha estat corromput per les marques comercials i no li veig la gràcia a les reverències del cambrer que es retira amb els sis euros del cafè amb llet, en un local d'estil rococó.

En molts sentits, aquesta ciutat em sembla un aparador gegant, que només es pot veure des de fora.

París té molts noms però en la "Ciutat de la Llum" plou més que a Londres, a "La Ciutat del Glamour" també hi ha captaires dormint al costat de les joieries i en "La Ciutat de l'Amor" mai em vaig sentir benvingut. No, no m'agrada París.

Les investigacions realitzades:

  • Compartir

Comentaris (35)

  • Javier Brandoli

    |

    Jajaja. A mi tampoc. És, ja ho hem dit, en públic, com un akelarre per purgar temps. Mira que tinc amics francesos, algun parisin @, però no em dono jo tampoc amb la ciutat. Sempre he tingut la sensació allà, i he anat cinc vegades, d'estar sense estar.En fi, estan a punt de Normandia, Bretanya, Lemans, Nantes… que sí mereixen un viatge.

    Contestar

  • Ana

    |

    Entenc el que dieu, perquè jo també sóc més de ciutats decadents i em quedo amb l'Havana, Palerm Lisboa abans de París per viure… Però la bellesa de la capital francesa és incontestable. És bella fins que no puguem. Suposo que serà com aquests homes (dones), tan bells, tan bells que semblen inaccessibles que perden l'atractiu.. però bells són. (Vagi marca)

    Contestar

  • Enrique Vaquerizo

    |

    Les ciutats són com les persones al final o t'enamoren o no, qüestió de gustos, jo vaig passar un any allà i per a mi segueix sent la millor ciutat del món, inacabable, encara que si que és veritat que els llocs típics, Eiffel, Montmatre eren els que menys em seduïen.

    Ana jo també em quedo amb l'Havana i Lisboa gairebé al mateix nivell que París

    Contestar

  • J. Brel

    |

    Hi ha coses que són invisibles per als ulls, però que són més reals encara que la pròpia realitat-així com arquetips-, París, l'Ésser, l'Amor, la Crisi (jeje)…
    Un argentí només veu París!…
    Gràcies Daniel per motivar controvèrsia…, i
    Aviat.

    Contestar

  • Carles L

    |

    Per descomptat que és impossible enamorar de totes les ciutats,de fet hi ha poques que aconsegueixen enamorar. I és meravellós que a cada un ens s'enamorin llocs / ciutats diferents.

    Suposo que darrere de les justificacions que dones perquè no t'agradi Paris, està també el fet de ser una ciutat massificada per un turisme de masses que envaeix les seves principals atraccions.

    Malgrat tot, per a mi Paris és un museu a l'aire lliure, una festa que ningú s'hauria de perdre sent jove i encara peca d'arrogant, és sublim.

    Contestar

  • Raquel Rei

    |

    Jo estic esperant donar-li una segona oportunitat a París. En la meva primera visita vaig arribar recentment aterrada de Petra a Jordània, impressionada per , aquesta sí, una de les meravelles mundials, vaig arribar a París i…bo…no em va dir res….el canvi va ser molt brusc la veritat. Es mereix una altra visita, segur, encara que com en realitat no em va agradar gaire s'ha quedat a la cua dels meus futurs destinacions…

    Contestar

  • Viatges de Primera

    |

    Bé, doncs a nosaltres París tampoc ens sedueix… 😉 Massa… ¿Enamorada de si mateixa? Encara que potser hi hagi la possibilitat de re-conèixer si la recorrem buscant els escenaris i els protagonistes que la van fer històrica al marge de l'amor i la llum… Si cal tornar, es torna però anar per ná… Ja se sap!

    Contestar

  • Francesca

    |

    París és una ciutat amb punts divesos que s'aprecia amb el temps. La primera vegada que vaig anar em va agradar, però no vaig tenir feeling amb les persones. Això va mudar amb el pas dels dies. És una ciutat malenconiosa, on m'agrada caminar i em sento bé. Em fa àrea. No obstant això, a Roma, la meva ciutat, em falta l'aire.

    Contestar

  • Esteban

    |

    Vagi per Déu, us portaré la contrària a tots. He estat 5 vegades i sé que tornaré. M'agrada, m'encanta París i mai la compararé amb altres ciutats, cadascuna té el seu. És d'aquestes ciutats que estiguis al carrer que estiguis saps que és París. No cal veure monuments per sentir-se a gust.

    Contestar

  • Roberto

    |

    Crec que a París cal admirar per la seva cultura, que inclou als seus ciutadans i no s'ha de comparar amb altres ciutats, només gaudir, ens ofereix tant !!!
    No cal sentir perseguit per mirades que no ens agradin, de fet les vegades que vaig anar vaig caminar els seus carrers i no em vaig adonar si hi havia altres persones al meu costat.

    Contestar

  • Iria Costa

    |

    Daniel, a l'abril em vaig a Punta Cana, t'envio salutacions des allí? 😀

    Contestar

  • Ana MT

    |

    Quina polèmica! Porto 23 anys viatjant intermitentment a França, a Bretanya, que em té enamorada. Quan vaig descobrir París vaig sentir tal decepció que gairebé vaig demanar que em tornessin l'import del bitllet. Semblava que ja l'havia visitat, estava tota tan fotografiada, tan present en el final d'etapa del Tour…, em va sorprendre res, tot just vaig sentir que la ciutat em atrapava. No. A mi tampoc em va agradar París. (Sí, reconec que és bella, però no he tornat i no sé si tinc ganes…).

    Contestar

  • Llum Beltran

    |

    Quin ! al meu m'encanta Paris, he anat tres vegades, i l'he passat genial! la ciutat que no suporto, que arribo i desig sortir corrent després de visitar dos llocs , és Madrid, quina ciutat tan pesada, no cal que torni, ho lamento, el que sentiu per Paris jo ho sento per Madrid !!!

    Contestar

  • José María Monzó Giner

    |

    M'ha agradat molt la descripció que es hace.No conec Paris, però la persona que ha escrit això, si ho ha fet amb coneixement de causa, i potser que tingui raó. Per la meva part, segueixo dient que la descripció que fa, és per a mi, meditada i molt ben explicada.

    Contestar

  • Nelly

    |

    Que bonic debat !!!!!!!!!!!!!!!!!! Jo mai he viatjat a París , però amb aquesta mena de converses s'aprèn molt i es medita bastant , abans d'organitzar alguna sortida . Gràcies a tots els que van opinar !!! Daniel, gràcies .

    Contestar

  • Daniel Landa

    |

    El debat és bo i en el món de les percepcions gairebé tot és subjectiu. No obstant això, he tractat de raonar la meva crítica per no convertir-la en un cop de peu gratuïta i la meva opinió és que París és una ciutat tancada, just el contrari, per exemple, que Madrid.

    Contestar

  • La. Góngora

    |

    … i parlant de Madrid. Madrid segueix sent una vila, i més ens valdria, a tots els que la conformem, recordar això. “Gats” hi ha pocs. Lleonesos, gallecs, andalusos, Albacete,… molts. París continua sent referència, vol en. Preguntem sinó a qualsevol xinès, australià, de les illes Fiji, Tuamotu, o d'on sigui. Si volem sortir del límit de la nostra percepció hem de digerir, moltes vegades, aquestes rodes de molí que ens han ennuegat i que portem dins: com dins de Madrid hi ha una petita París sense saber-ho(vegeu, passeig del Prado, Alfons XII, al Retiro. Carlos III dixit).
    Val.

    Contestar

  • Glòria Barzana

    |

    Caray! Sempre m'he sentit molt sola en la meva opinió de Paris, no m'agrada, però mai hauria descrit igual de bé el perquè (entre altres coses perquè després de dir “no m'agrada Paris” ja ningú et deixa parlar! 😉 ) però la veritat és que sempre he pensat que París té 2 cares, la grandiloqüent i esplendorosa, i la de veritat. Jo vaig viure una ciutat bonica, poc amable en general però molt vistosa, però em vaig adonar que a mesura que enfosqueix el dia i les grans avingudes queden desertes, Paris ens ensenya la seva veritable cara, gent que viu a km del seu treball i perd milers d'hores en transports encallats per passar tres més en treballs moltes vegades poc apropiats per a ells i mal pagats, que no els dóna prou per alegrar de la seva magnífica i caríssima ciutat, i tornen a casa amb recel i rancor en la mirada. Les experiències que em va donar Paris són amargues. Vaig viure una persecució per no donar-li un cigar a un noi que em va acusar de racista (perquè ell era negre) i em van perseguir fins que un home que es va apiadar de mi, d'una empenta em va ficar al portal de casa i em va amagar. En una altra ocasió vaig pujar a un bus, amb vidres blindats per protegir el conductor, i en el qual ningú esperava que pagaràs, era de nit… les mirades d'atordiment, deixadesa, por i desànim dels passatgers em va commoure… fins que em van intentar robar la bossa i vaig baixar d'un salt a la següent parada ... Una altra anècdota, em vaig trobar passejant a un grup de policies que acorralaven a un pobre noi que podria ser un marroquí de 13 anys o així, i li pegaven i li insultaven en rajada, mentre el noi s'encongia espantat a terra i ells reien a riallades… sabeu on? a les portes de Notredame! Ni més ni menys! En fi, París. Tota ciutat gran diuen que té moltes cares, per a mi la cara bonica de París és pur maquillatge, culte a l'aparença i orgull desmesurat, però encara que la mona es vesteixi de seda ....

    Contestar

  • Elena

    |

    Molt interessant el debat. Crec que amb les ciutats passa com amb les persones, hi ha afinitat o no n'hi ha, encara que amb el temps es pot aprendre apreciar. A mi sempre m'ha agradat París, ja des d'abans de conèixer-la fins després d'haver viscut, però la sensació que descrius l'he tingut amb altres ...

    Contestar

  • Mayte

    |

    Doncs per seguir amb el debat de Paris, Daniel, a mi em sembla que Paris és una ciutat bonica però una mica ñoña, romanticona, estupenda per ànimes lànguides i poètiques. Té fantàstiques llibreries antigues en bells edificis, bonics cafès… No està feta per aventurers d'alt risc, jo a tu et encaixo més en Djamena, Bagdad o Windhuk, no apreciant el capvespre des de la Tour Eiffel però si des del desert… Jo també ho prefereixo.

    Contestar

  • Laura

    |

    Doncs a la primavera tenia pensat visitar Paris però entre un @ si otr @ s, opinions favorables i no tant, m'està donant de pensar :(.Bé aniré amb la ment oberta i com si no hagués sentit ni vist res de París el meu vida.Un poc difícil no?.I a la tornada conte impressions, sensacions…a veure de quin costat s'inclina la balança en aquest debat

    Contestar

  • Laura

    |

    Missió complerta. El cap de setmana passat viatge a París;visita llampec però vaig poder veure el més important i conegut. En fi….és una ciutat impressionant per les seves dimensions, llum….No va ploure ,gràcies a Déu, encara que a puntet va estar dissabte.
    Però que vol dir la, que no em arribo a l'ànima com altres ciutats, sense anar més lluny la propera i estimada Lisboa. A més els francesos no es pot dir que siguin molt amables en general. Al millor va ser per la meva moment personal i tinc una percepció errónea.Lo veuré si algun dia torno.
    Per cert ahir em porti una gran alegria quan vaig posar la 2 i quina va ser la meva sorpresa al veure que estaven posant Un Món part. Béeeeeee!Com algú va dir, alguna cosa bona ha de tenir la crisi.
    Salutacions des de Zamora.

    Contestar

  • Dani Landa

    |

    Ser!

    Contestar

  • eleonora

    |

    Tampoc m'agrada París, QUÈ Alleugeriment trobar opinions semblants. L'encant de París dura poc. No la considero la ciutat de l'amor, de fet cap ciutat és l'amor, si estàs enamorat, llavors totes ho són. París és la ciutat del desamor. no la considero ciutat de les llums, perquè l'energia que desprèn és més aviat fosca, és una ciutat carregada d'una cosa densa en l'ambient que se sent sense 01:00 poder explicar de què es tracta. He visitat diverses ciutats europees, vaig concloure que jo no sóc de ciutats, així que vaig creure que no agradar-París es devia a això, però no, no sóc només jo.
    Les persones parlen baixet, 01:00, però no és educació, és repressió d'allò més bonic de l'ésser humà; l'expressió. En aquest parlar baixet jo he arribat a percebre mes vulgaritat que en l'expressió més oberta.
    No sé, sóc cubana, però mai vaig veure un lloc amb mes misèria humana que París.
    No m'importa la bellesa de postals…

    Contestar

  • Miguel

    |

    Vaig tenir l'oportunitat aquest estiu de visitar França i entre diferents diferents destinacions vam estar a París. És una ciutat que cal visitar-la almenys una vegada a la vida i després cadascú que decideixi si repeteix o no. Després de visitar els seus llocs més turístics, jo tornaria per visitar almenys turístic per formar-me una opinió més real d'aquesta ciutat. La magnitud dels monuments impressiona molt més que en les fotografies o pel·lícules, és veritat que molts són rèpliques de l'art romà o grec, però va ser una experiència increïble veure La Madeleine o l'arc del Triomf a escala real i molt ben conservat. Pel que fa a la societat parisenca, no puc opinar perquè tot just vaig intercanviar algunes frases (el meu francès és molt dolent) i aquí no es parla anglès (excepte en els hotels i oficines de turisme).

    Contestar

  • Oscar

    |

    M'he sentit molt identificat amb aquesta descripció de París, i parlar obertament del tema em dóna gust, ja que en ocasions la gent et observa com “estrany” quan expresses una opinió de les debilitats de París.

    Jo també he tingut aquesta percepció. La ciutat de nit en la seva àrea monumental (La nostra Senyora, Torre Eiffel, etc) té una aire lúgubre, malenconiós que delata llavors el caràcter fred i comercial de les hores hàbils amb els centenars de milions de turistes. I llavors on és la identitat autòctona de París i la seva gent, que usualment es troba en altres centres històrics de ciutats vibrants???

    París m'ha semblat lluent, refulgent, fins al punt de dir que li cal un costat humà, decadent i de desordre urbà espontani. Tot és com una postal, a més de que la seva arquitectura al meu parer és molt homogènia i amb nitidesa extrema que diu “Ja us plau”……

    No obstant, reconec el seu valor artístic, la seva concentració d'atraccions emblemàtiques, i que segueix sent una de les ciutats que s'han de conèixer a Europa, però no és de la meva íntim gust.

    Contestar

  • Oscar

    |

    M'he sentit molt identificat amb aquesta descripció de París, i parlar obertament del tema em dóna gust, ja que en ocasions la gent et observa com “estrany” quan expresses una opinió de les debilitats de París.

    Jo també he tingut aquesta percepció. La ciutat de nit en la seva àrea monumental (La nostra Senyora, Torre Eiffel, etc) té una aire lúgubre, malenconiós que delata llavors el caràcter fred i comercial de les hores hàbils amb els centenars de milions de turistes. I llavors on és la identitat autòctona de París i la seva gent, que usualment es troba en altres centres històrics de ciutats vibrants???

    París m'ha semblat lluent, refulgent, fins al punt de dir que li cal un costat humà, decadent i de desordre urbà espontani. Tot és com una postal, a més de que la seva arquitectura al meu parer és molt homogènia i amb nitidesa extrema que diu “Ja us plau”……

    No obstant, reconec el seu valor artístic, la seva concentració d'atraccions emblemàtiques, i que segueix sent una de les ciutats que s'han de conèixer a Europa, però no és de la meva íntim gust.

    Contestar

  • Jose A. Márquez Periano

    |

    Totalment d'acord amb tot el que s'ha dit. Jo visc a París per treball i avorreixo la ciutat i als parisencs. arrogant, sense educació… en fi…

    Contestar

  • maria Silvia Bunge

    |

    He visitat Paris, des del 7 de febrer al 14 del 2014, amb la meva amiga. A l'arribar cai en un llit, amb grip, bo, dos dies per a reposar-, igual plovia i feia molt fred. Aprofitem a reposar del viatge a Balears, Barcelona, Tarragona, i Costa Brava. Tot va ser perfecte fins que vam arribar a Paris: bruta, gris, trist, desordenada, i antipàtica. Que no em va agradar, doncs ja ho vaig donar a entendre. No vaig trobar la foto de la pel·lícula, sí, vam veure i vam estar al costat de lladres de carrers, races, pobres dormint al costat del Sena, i orinant en ell, perdó per l'expressió, però això vam veure.
    tornar, no sé si vull, a, no vull, aniria al sud de França, al camp, a la primavera. a l'hivern, mai més. no ho recomano. Va ser molt trist el no haver pogut veure la ciutat llum, la de l'amor…i tot això, tant somnis inacabats, tant diners invertits. un desengany. des d'Argentina, 1 París, no vaig més. gràcies. quin lloc em proposen???

    Contestar

  • Javier Brandoli

    |

    El Mundo Maria, el Món, que és bellísmo. Els petits pobles italians, les ciutats medievals españolea, els sinus de Lisboa, els castells d'Escòcia, les platges de Bretanya i Normandia a França, les nits boges de Berlín, carrerons al costat del Tàmesi de Londres, les ciutats castell sobre el mar de Croàcia, tota la badia de Montenegro, el pont de Mostar a Bòsnia, el Kremlin a Moscou….

    Contestar

  • Natalia Gómez

    |

    Per fi algú que va saber dir amb les paraules adequades el que transmet París o almenys al meu entendre. Totalment d'acord amb la percepció d'aquesta persona davant d'una ciutat que no va superar les expectatives que jo tenia. Francament París és només un gran icona desproporcionadament sobrevalorat ple d'aparences.

    Contestar

  • Barbi

    |

    Me sentí exactamente igual. Vaig estar només tres dies i al segon ja volia anar-me'n. Fins i tot el Louvre em va generar sentiments oposats entre la selfie amb la mona llisa i el saqueig occidental generalitzat.
    Vaig arribar a aquest post googlejant si a algú més no li havia agradat París (I) jaja salutacions

    Contestar

  • pelicula

    |

    Hola Bon dia Hola! Això és una mica fora de tema, però necessito una mica de
    assessorament guia d'un bloc d'establerta.
    És difícil dura difícils de configurar el seu propi
    Bloc? No sóc molt techincal però puc entendre les coses bastant ràpid ràpida.
    Estic pensant en crear creació d'fent la meva pròpia però no
    estic segur d'on comencen. Té alguna Consells punts A
    les idees o suggeriments? Gràcies

    Contestar

  • Elena

    |

    Exacte aquest és el veritable París, los locales no pueden disfrutar de su bellísima ciudad porque es tan cara, me encantó tu opinión, pienso exactamente lo mismo, llevo 7 años en París y no me siento identificada.

    Contestar

Escriu un comentari

Últims tweets

No tweets trobat.